La Conxorxa obre un espai de debat per construir l’estratègia de l’ESS al Vallès Oriental

Una quarantena de persones d’entitats de l’Economia Social i Solidària i d’administracions locals participen en una jornada de treball impulsada per l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental

El passat 17 de setembre, l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental va reunir gairebé una quarantena de persones vinculades a l’Economia Social i Solidària (ESS) i a diferents administracions locals a les Escoles de Palou, a Granollers, en el marc de La Conxorxa, una jornada pensada per posar en comú mirades, compartir diagnosi i començar a imaginar col·lectivament els reptes i les oportunitats de l’ESS al territori.

La jornada s’ha plantejat com un espai de participació i debat, allunyat del format de reunió convencional. L’objectiu era que les entitats poguessin expressar la seva veu, compartir experiències i contribuir a definir les línies de treball que poden orientar l’ecosistema de l’ESS del Vallès Oriental en els propers anys.

La Conxorxa ha començat amb una benvinguda i la presentació en mode resum de la diagnosi socioeconòmica i de l’Economia Social i Solidària del Vallès Oriental, elaborada a partir de diverses fonts, entre les quals l’Observatori-Centre d’Estudis del Vallès Oriental, una diagnosi territorial de Daleph, les dades pròpies de l’Ateneu i fonts del sector com Pam a Pam, la XES o l’anuari CREIS. La diagnosi té com a objectius actualitzar la fotografia socioeconòmica de la comarca, aprofundir en el coneixement de la realitat de l’ESS i orientar-ne l’estratègia dels propers anys.

Entre les dades presentades, destaca el mapa de 220 projectes d’ESS identificats en 29 municipis, amb una concentració més elevada al centre de la comarca, el Baix Montseny, la zona de la Riera de Caldes i el Baix Vallès. La diagnosi també assenyala la baixa presència de l’ESS en el sector industrial, malgrat el pes que té la indústria en l’economia comarcal.

A partir d’aquesta fotografia, es van posar sobre la taula diversos reptes: articular un ecosistema avui fragmentat, reforçar la intercooperació, augmentar la presència de l’ESS en sectors estratègics i millorar la connexió amb les administracions públiques. També es van identificar com a àmbits de treball la indústria, les cures, l’educació, la cultura i l’alimentació, així com el relleu generacional en el sector agroalimentari i la incorporació de la perspectiva de gènere.

Una mirada més enllà de l’organització

La jornada ha comptat també amb una xerrada inspiradora d’Alba Rojas, de GEDI, SCCL i de l’Oficina Tècnica de la XAC (Xarxa d’Ateneus Cooperatius), que ha convidat les participants a ampliar la mirada sobre el moment actual i sobre el paper que pot tenir l’ESS davant els reptes socials, econòmics i ambientals.

La seva intervenció ha partit d’un context marcat per la incertesa, les desigualtats, la saturació informativa, la crisi climàtica i uns ritmes de vida que sovint desplacen la dimensió col·lectiva. Davant d’aquesta realitat, ha reivindicat la capacitat de l’ESS per oferir altres maneres d’organitzar l’economia: davant la concentració de poder, democràcia econòmica i autogestió; davant l’aïllament, comunitat activa; davant la competició, intercooperació; i davant l’individualisme, consciència col·lectiva i esperit crític.

Rojas també ha posat l’accent en la necessitat d’entendre l’ESS no com una simple suma d’organitzacions, sinó com un ecosistema amb capacitat per connectar necessitats locals i generar respostes col·lectives. En aquest sentit, la intercooperació, les xarxes de suport mutu, el coneixement compartit i una estratègia comuna apareixen com a elements centrals.

Pensar juntes el futur de l’ESS

Després de la diagnosi i de la xerrada, les participants han treballat en petits grups, amb la dinamització de Sínere, SCCL, per aprofundir en les qüestions plantejades i compartir visions, necessitats i propostes. La jornada ha culminat amb un retorn a la plenària i un debat general, abans de tancar-se amb un dinar compartit.

Al llarg del matí s’han posat en comú diferents mirades sobre com reforçar l’ecosistema de l’ESS, consolidar lideratges democràtics i acollidors, garantir la formació i el relleu generacional, avançar cap a la sostenibilitat integral de les organitzacions i incidir en l’àmbit públic. Aquests elements també formen part dels reptes identificats en la intervenció d’Alba Rojas.

Les persones participants han valorat molt positivament l’espai obert per l’Ateneu Cooperatiu, especialment la possibilitat de poder expressar la seva opinió, compartir les seves experiències i sumar la seva veu a una reflexió col·lectiva sobre el futur de l’ESS al Vallès Oriental.

La Conxorxa no ha volgut tancar conclusions definitives, sinó obrir una conversa i generar les condicions perquè aquesta construcció col·lectiva pugui continuar. El punt de partida és clar: davant d’un territori amb un ecosistema divers però encara fragmentat, cal continuar connectant iniciatives, compartint coneixement i mancomunant necessitats.

Perquè, tal com plantejava la xerrada d’Alba Rojas, l’ESS té una capacitat pròpia per donar respostes col·lectives i arrelades al territori. Entre les oportunitats identificades hi ha el desplegament territorial, l’enxarxament juvenil, la innovació social i econòmica, el coneixement compartit i la visibilització de l’impacte real de l’ESS.

La Conxorxa acaba, però la conversa continua. L’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental treballarà per donar continuïtat a les aportacions recollides durant la jornada i seguir construint, amb les entitats i agents del territori, un ecosistema de l’ESS més connectat, participatiu i arrelat al Vallès Oriental.