
En un context marcat per la manca d’habitatge assequible, l’encariment del sòl i la concentració de la propietat en mans privades, el projecte del Banc de Sòls Comunitaris Custòdia s'origina amb la voluntat de desenvolupar una eina estable per a recuperar sòl del mercat privat i garantir que els terrenys quedin preservats permanentment per a usos socials. El model que proposen s’inspira en experiències de Community Land Trusts d’arreu del món i es basa un sistema de governança compartida. Amb més de trenta entitats adherides, els seus impulsors preveuen constituir-se com a cooperativa durant el 2027 i iniciar aleshores les primeres operacions.
Custòdia és el resultat d'un procés iniciat el 2018 per La Dinamo Fundació i Coop57, que van començar a estudiar com crear una eina col·lectiva capaç d'adquirir sòl privat amb l’objectiu de blindar-lo de forma comunitària. Amb els anys, el projecte ha anat incorporant altres entitats vinculades al cooperativisme d'habitatge i l'economia social fins a constituir-se formalment aquesta setmana com a associació.
La iniciativa sorgeix com a resposta a la crisi d'accés a l'habitatge i a la constatació que les eines públiques existents són insuficients per garantir la preservació del sòl. “Actualment, l'habitatge públic a Catalunya no arriba al 2% del parc residencial i, a més, en els pròxims anys part d'aquest habitatge deixarà d'estar protegit”, ha explicat la coordinadora d’activitats de La Dinamo Fundació i impulsora de Custòdia, Glòria Rubio. Segons assenyala, aquesta realitat es deu al fet que, en els darrers anys, l’administració pública ha anat venent sòls de forma sistemàtica i que, per tant, “si el sòl només depèn de l'administració pública, no n'hi ha prou per garantir que es mantingui al servei de l'interès general”.
Davant d'aquest escenari, Custòdia vol actuar com una infraestructura col·lectiva capaç d'adquirir i, com bé indica el seu nom, custodiar terrenys perquè quedin definitivament fora del mercat especulatiu. “L'objectiu és blindar que aquest sòl tingui sempre una vocació d'interès comú i públic”, afirma Rubio.
Així doncs, el propòsit del projecte és garantir que aquests terrenys es destinin de manera permanent a habitatge assequible, així com a projectes socials, culturals, comunitaris i d'economia social. Per fer-ho, Custòdia adopta el model dels Community Land Trusts, una fórmula consolidada en diversos països europeus i nord-americans que separa la propietat del sòl de la dels edificis per evitar l'especulació immobiliària i assegurar que els projectes mantinguin la seva funció social a llarg termini.
Aquest model es basa en tres principis fonamentals: la separació entre la propietat del sòl i la dels edificis, una governança compartida entre els agents participants (entitats socials, persones usuàries i, fins i tot, administracions públiques) i el compromís que els habitatges o els projectes que es desenvolupin sobre aquests terrenys mantinguin un preu assequible de manera permanent.
“El model dels Community Land Trusts va més enllà de l'habitatge cooperatiu”, apunta la impulsora de la iniciativa. Tot i el creixement del cooperativisme d'habitatge, recorda que avui no existeix cap marc normatiu que impedeixi que una cooperativa propietària d'un sòl privat pugui vendre'l en un futur. “És una situació que ja ha passat en altres països, com Dinamarca, on amb el pas de les generacions s'han acabat venent sòls que s’havien cooperativitzat”, assenyala. Tot i que actualment s'està tramitant una reforma de la Llei de cooperatives que podria incorporar mecanismes de protecció, aquesta garantia encara no existeix.
D’altra banda, el Banc de Sòls Comunitaris també vol contribuir a resoldre les dificultats d'accés al sòl privat. “Els preus són cada vegada més elevats i la capacitat econòmica de moltes cooperatives és limitada”, explica Rubio. Amb aquest model, serà el Banc de Sòls qui assumirà la compra i la titularitat dels terrenys, mentre que les cooperatives gestionaran els edificis que s'hi desenvolupin.
Ara bé, el projecte no es limita a promoure habitatge cooperatiu. També pretén facilitar projectes vinculats a la vida dels barris com el de La Titaranya a Valls, una iniciativa comunitària que combina habitatge cooperatiu amb altres equipaments com un economat o un casal popular per contribuir a la revitalització del nucli antic de la ciutat.
La constitució de l'associació és només el primer pas d'un procés que, si es compleixen els terminis previstos, hauria de culminar el 2027 amb la creació d'una cooperativa de serveis que gestionarà el Banc de Sòls Comunitaris. Fins aleshores, l'objectiu és ampliar la base social del projecte, sumar noves entitats adherides i assolir el patrimoni inicial necessari perquè la futura cooperativa pugui començar a operar.
A llarg termini, Custòdia busca consolidar un model de governança compartida, facilitar l'accés al sòl per a iniciatives comunitàries i establir un marc estable de concertació entre el sector públic, el cooperativisme i el teixit comunitari.
Més d’una trentena d’entitats adherides per una fita col·lectiva
Custòdia ha arrencat el seu recorregut amb el suport de més de trenta cooperatives, fundacions, entitats de l’economia social i solidària, organitzacions pel dret a l’habitatge i iniciatives comunitàries. Entre les entitats adherides hi ha Coop57, La Dinamo, La Titaranya, La Borda, la Fundació Roca Galès, IDRA, el Sindicat de Llogateres i Les Juntes, entre d'altres.
L'associació manté la voluntat d'ampliar aquesta base social durant els pròxims mesos i es mostra oberta a incorporar noves cooperatives, fundacions, entitats socials i administracions interessades a impulsar aquesta infraestructura col·lectiva.
Des del mes de juny, l'entitat forma part de la European Community Land Trust Network, la xarxa europea que agrupa aquest tipus d'iniciatives.
En el marc d’aquesta aliança, el pròxim 6 d'octubre presentarà a Barcelona un informe elaborat per la xarxa que analitza diferents experiències internacionals i el paper que hi han tingut les administracions públiques, amb la voluntat d'aportar referents útils per al desenvolupament del model català.