Quan la contractació pública transforma el territori

La manera com les administracions públiques es proveeixen de béns i serveis no és una qüestió neutra. La contractació d’empreses per al manteniment de la via pública, gestionar serveis municipals (escoles bressol o serveis d’atenció domiciliària, per exemple) o per abastir-se d’elements de mobiliari urbà, es materialitza via contractes, licitacions i serveis adjudicats i diu molt sobre quins criteris es fixen des dels governs locals o supramunicipals a l’hora de gastar els recursos públics. Tenen en compte els projectes que aporten valor social i que estan arrelats al territori? Fan servir tan sols els criteris economicistes? Contemplen les condicions laborals de les treballadores i la qualitat dels serveis? 

Amb la feina conjunta de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental i quatre ajuntaments adherits a la XMESS (Cardedeu, Granollers, Sant Esteve de Palautordera i Montornès del Vallès) hem volgut saber quin és l’estat de la Compra Pública Responsable (CPR) al Vallès Oriental. El document, elaborat per el Centre d’Estudis per la Contractació Pública Estratègicament Responsable, ens ha permès copsar l’impacte d’aquesta compra, tenint en compte diferents factors.  

Per una banda, observem que el volum de negoci total de la contractació pública al Vallès és de 479 milions d’euros, concentrat sobretot en serveis de construcció i medi ambient, i que la majoria de contractes són petits (24.806€ de mediana). De 3.133 contractes adjudicats entre el 2022 i el 2025, només un 8,4% són a empreses de l’ESS: una xifra que, tot i dibuixar una tendència a l’alça els darrers anys, queda molt lluny d'un volum de contractació responsable desitjable (equiparable, això sí, al percentatge a nivell nacional). Tot i que el major impacte en CPR es concentra als grans nuclis de població (Granollers, Mollet o Les Franqueses), trobem també municipis de mida mitjana on any rere any va guanyant pes el volum econòmic de les contractacions a empreses de l’ESS. En són un exemple municipis com Cardedeu, Sant Fost de Campsentelles o Vilanova del Vallès.

Les xifres de l’informe ens indiquen, per tant, que cal seguir fent incidència i sensibilització a l’administració pública i formar el personal tècnic per tal d’oferir eines que permetin no només incloure clàusules socials als processos contractuals, sinó traçar estratègies locals en relació a la CPR a mig i llarg termini, entendre què contempla i què promou la Llei de Contractes del Sector Públic i quins mecanismes tenim a l’abast per traslladar-la a la realitat. De res serveix fer avaluacions sobre el grau d’assoliment dels ODS si la contractació de serveis públics dedicats, posem per cas, a l’atenció domiciliària, es segueix fent amb criteris que prioritzen el preu per sobre de la qualitat del servei, fomentant la precarització de les professionals que el duen a terme o no tenint en compte l’arrelament al territori de les empreses que s’hi presenten.  

Des de l’Ateneu, i per facilitar aquesta tasca de visibilització dels projectes del nostre territori, hem dissenyat un cercador que posa de relleu una informació valuosa per l’administració pública a l’hora de plantejar els contractes: quines empreses operen a la comarca, quines estan inscrites al RELIC o un filtratge per forma jurídica, sector o per producte i servei. Alhora, seguim oferint formació a entitats i cooperatives per tal de fer més fàcils els processos de licitació amb l’administració pública i donar opcions a projectes més petits que de vegades en queden al marge per falta d’informació. 

Al Vallès Oriental tenim, per tant, una bona oportunitat per incentivar la CPR posant a l'abast formació i eines útils per fer-la realitat. Tenim un teixit cooperatiu i vinculat a l’ESS que any rere any es va enfortint, creant noves oportunitats d’enxarxament i obrint-se cap a nous sectors d’activitat. Per això ens cal, també, un compromís polític ferm que superi les qüestions tècniques i que posi en valor les empreses del territori que aposten per l'enfortiment comunitari, el desenvolupament arrelat a la comarca i la sostenibilitat com a motor de canvi.