Quan la cultura coopera: el Vallès Oriental torna a cridar a escena

L’octubre de 2025, un primer contacte entre creadors i creadores d’arts escèniques del Vallès Oriental va confirmar una evidència incòmoda: tot i compartir territori i problemàtiques, sembla que el sector viu fragmentat. Aquella jornada no només va servir per posar cara a projectes diversos, sinó per diagnosticar una realitat sistèmica: la precarietat, la dificultat per accedir a finançament i la solitud en els processos creatius no són casos aïllats. 

Però d’aquella diagnosi en va emergir una certesa: la voluntat de fer-ho diferent. 

D’aquell encontre van brollar idees clares: la urgència de teixir xarxa, optimitzar recursos i mancomunar serveis per bastir circuits culturals arrelats al territori. Es va parlar de cooperar en la producció i la distribució per imaginar un ecosistema més resilient, menys dependent de dinàmiques competitives que sovint desgasten el talent. 

Ara, el proper 19 de maig, aquest fil es reprèn amb una segona cita, enguany virtual, impulsada novament per l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental. L’objectiu és créixer: ampliar la base, incorporar noves veus i concretar estratègies col·lectives que enforteixin el sector des de la base. 

La proposta arriba en un moment crític. Les arts escèniques, especialment en l’àmbit local, operen sovint en la fragilitat. Iniciatives amb un gran valor social es veuen limitades per la manca d’estabilitat, la complexitat burocràtica o la càrrega econòmica que recau sobre equips petits i professionals autònoms. Davant d’aquest escenari, la intercooperació no és només una opció ideològica sinó que és una estratègia de supervivència. 

Compartir gestories, mancomunar materials, generar espais comuns d’assaig o establir canals directes amb els programadors són algunes de les vies apuntades. Però més enllà de les solucions logístiques, el que hi ha en joc és un canvi de paradigma: passar de la lògica individual a la força col·lectiva; de la competència a la col·laboració. 

Aquest gir implica reconèixer que la sostenibilitat de la cultura no depèn només del talent individual, sinó de la solidesa de les relacions que el sostenen. La sessió del 19 de maig vol ser, per tant, un espai de treball actiu. Un lloc on activar respostes que permetin guanyar escala sense perdre l'arrelament i professionalitzar el sector sota els valors de l’economia social i solidària. 

En un context on el mercat sovint desdibuixa el valor social de l'art, apostar per l'enxarxament és una forma de resistència. Reivindicar que una altra manera de fer cultura no només és possible, sinó imprescindible. 

El 19 de maig, el teló no s’aixeca per a una representació, sinó per a un procés compartit. I aquesta vegada, el guió l'escriurem entre totes. 

Les inscripcions a la trobada es poden fer aquest enllaç.