L’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental va visitar la Garriga per conèixer Mow-T. La Francesca Riu, la Isabel Gil i la Sandra Esteve, les tres sòcies del projecte, ens van donar a conèixer aquesta cooperativa vallesana que vol implantar el mètode de l’upcycling a la comarca.
– Per què us dieu Mow-T?
– Francesca: Comencem a triar el nom amb la voluntat que les lletres es puguin llegir tant del dret com del revés. Mow, si ho gires, torna a ser Mow, i per tant tindríem aquest cercle que remetria a l’economia circular.
– I d’on sorgeix el projecte?
– F: Per una banda detectem en el guarda-roba de Càritas del poble que hi ha molta roba que no surt. Hi ha molta gent que en dóna, però el tipus de roba que es dóna a vegades està passada de moda o té petites tares que ja no es poden arreglar.
– I per quin procés passa la roba?
– Isabel: Tota aquesta roba se selecciona, es fa una rentada i una higiene perquè estigui en condicions. La Francesca, a través de la seva creativitat, fa el procés de selecció perquè acabi sent una peça transformada. A partir d’aquí es talla i la Sandra s’encarrega de la confecció i de l’acabat. Després es fa una última revisió i un planxat i ja es queda per vendre-la.
– Qualsevol peça de roba us serveix?
– Sandra: No. Aquí seleccionem la roba i si està molt vella i veiem que no serveix res, llavors no la utilitzem. Només utilitzem la que en general es pot fer servir, o la que té parts que es poden fer servir.
– Quina és la vostra relació amb els ateneus cooperatius?
– F: Coopolis ens va ajudar molt a tenir la seguretat que teníem un bon assessorament en cooperatives. I en el moment que va començar l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental vam optar per fer aquest canvi, per proximitat.
– Per què us serveix l’Ateneu?
– I: A l’hora d’organitzar o muntar una cooperativa, hi ha parts que desconeixem i ens ha anat de conya i ens ha vingut fantàstic que existís l’Ateneu, precisament per això, perquè on no arribem nosaltres, tenim la seguretat, la confiança i la tranquil·litat de què estan a sobre de nosaltres i estan pendents, amb la resposta molt efectiva i molt ràpida.
– Per què aposteu per ser cooperativa?
– S: Som una cooperativa per estar totes en un mateix nivell i que ningú estigui per sobre de ningú. Que tothom tingui el seu lloc de treball, però mai trepitjant ni desvaloritzant la feina d’una altra. Totes som importants, sense una no tiraríem endavant. Cadascuna, per molt petit que sigui el granet de sorra que pugui posar, és important. Per exemple, una persona que està en una botiga cobra molt poc i un dissenyador cobra moltíssim, però aquí volem una miqueta d’igualtat.
– En quin punt es troba el projecte?
– F: Ara mateix estem a la fase zero, que és iniciar, constituir la cooperativa, fer els primers dissenys i la primera producció, i posar tot a punt. I estem en aquesta fase inicialíssima.
