La Torre del Fanal de la Garriga va acollir dissabte al matí la jornada Migracions i Economia Social i Solidària. Es tracta d’una activitat organitzada per l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental i per MigrESS, que va estar centrada en el següent tema: Més enllà d’acollir: com sortir del laberint en el suport a persones migrades.
L’Arnau Galí, tècnic de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental, explica que l’esdeveniment va anar “tan bé com podia anar”, amb més d’una vintena d’assistents i sis entitats col·laboradores: tres d’elles d’acollida activa (Premià Acull, Vallès Oriental Acull i Girona Acull), i les altres tres d’inserció laboral (Chapter2, Idaria i Diom Coop).
Tot plegat va consistir en dues activitats diferents. La primera va ser el taller Sortir del laberint. Eines de l’ESS per a persones migrants, a càrrec d’un advocat de MigrESS, que va explicar els passos que han de fer les persones nouvingudes per aconseguir un permís de treball i de residència. En aquesta classe magistral va destacar el “caràcter racista de l’administració” i la “cursa d’obstacles” que han de superar les persones migrades.
I vora el migdia, després d’una pausa per fer un cafè, gentilesa de les companyes de la Torre del Fanal, va ser el torn perquè les sis entitats participants expliquessin els seus projectes col·lectius i els seus models de funcionament en una taula rodona.
L’origen de la jornada
Pel que fa a l’origen de la jornada Migracions i Economia Social i Solidària, Galí explica que “va sortir bastant de nosaltres” (de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental), però inspirats en l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, Coòpolis. “A Barcelona es considera clau treballar les migracions des de l’economia social i solidària”, i és per això que “hem volgut traslladar els coneixements de MigrESS al Vallès Oriental”.
El tècnic de l’Ateneu vallesà també apunta que l’ESS “ha de ser generadora d’oportunitats i una eina al servei dels migrants per poder desenvolupar el seu projecte de vida aquí”. És a dir, l’ESS ha d’estar “a disposició de les persones nouvingudes tant en qüestions laborals com per als seus projectes de vida”.
Per últim, Galí comparteix una reflexió de la qual van parlar en la jornada de dissabte: “Si totes les empreses de l’ESS amb capacitat de crear ocupació es comprometessin a donar feina a una persona nouvinguda a l’any, es regularitzarien 500 persones a l’any en situació irregular”. I això té un “cost relatiu”, ja que aquestes persones “també estan capacitades per crear riquesa a l’empresa”. Donar-los feina és una necessitat molt important, ja que “sense un permís de treball, estan condemnats a l’exclusió i a la precarietat”.
