Mesures COVID-19

Mesures COVID-19

Mesures per a la reactivació econòmica

Aquest espai recull les noves mesures post confinament encaminades a pal·liar els efectes de la COVID-19 i ajudar a la reactivació econòmica. Des de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius estem treballant de forma coordinada per fer arribar a les entitats d’economia social i del tercer sector les mesures per la reactivació econòmica que es vagin aprovant durant la fase de desconfinament i sortida de l’estat d’alarma.

Recordar que teniu a la vostra disposició els 14 Ateneus Cooperatius de la xarxa presents a tot el territori català per atendre les vostres consultes i demandes i donar-vos un cop de mà en tot el que estigui a les nostres mans.

[Última actualització: 02/02/2021]

INFORMACIONS SOBRE LES NOVES REGULACIONS DELS ERTO

(Reial Decret Llei 2/2021)

Us compartim el document que ha elaborat COCETA, on podreu ampliar la informació sobre els ERTO.

Tipus d’ERTO

Es mantenen sense canvis els ERTO fins els 31 de maig. Continuen vigents els quatre tipus:

  1. ERTO´s de força major
  2. ERTO´s derivats de causes tècniques, econòmiques, organitzatives i de producció, que només comptaran amb exoneracions a les quotes de la Seguretat Social si pertanyen a sectors especialment afectats (trobareu en el document de Coceta quins són)
  3. ERTO´s per impediment (les mesures sanitàries impedeixen exercir l’activitat del tot)
  4. ERTO´s per limitació (les mesures limiten part de l’activitat)

Les persones afectades per aquests Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació podran continuar accedint a l’atur sense tenir el mínim cotitzat. En qualsevol cas, totes les persones treballadores afectades per qualsevol de les seves variants cobraran de prestació el 70% de la seva base reguladora.

Respecte al fet que l’atur no comptabilitzi com consumit, s’aplicarà a les noves sol·licituds però, en el cas que es tracti d’una pròrroga d’un ERTO anterior, l’atur va començar a gastar-se a partir de l’1 d’octubre 2020, com es va aprovar llavors.

Si la persona afectada es queda sense treball per acomiadament o fi de contracte abans de l’1 de gener de 2022, s’esborrarà del seu expedient aquest temps gastat durant l’ERTO, perquè així pugui accedir a la prestació per desocupació.

Exoneracions de quotes de la Seguretat Social

Per a tots els tipus d’ERTO i les seves exoneracions, les cooperatives han de complir les condicions que regula el Reial Decret-Llei (vegeu el % d’exoneracions i condicions al document de COCETA)

Altres

Mentre duri l’ERTO, el Reial Decret-Llei manté l’obligació, que ja estava vigent,  per a les empreses- incloses les cooperatives de treball- amb 50 o més persones treballadores-  de no poder repartir dividends  de l’exercici 2020. Això vol dir que les cooperatives en ERTO no podran repartir retorn cooperatiu (en diner) de l’exercici 2020 entre els socis.

TRÀMITS PER LA PRESTACIÓ D’ATUR – COMUNICACIÓ AL SEPE

En cas d’ERTO els tràmits per tal que els treballadors puguin cobrar la prestació d’atur s’hauran de fer per part de l’empresa mitjançant la complementació d’una sol·licitud i la seva posterior presentació al SEPE. El
treballador no haurà de fer cap tràmit. Dita comunicació s’haurà de fer en el termini improrrogable de 5 dies des de la sol·licitud de la constatació de la força major o bé des de la comunicació de la decisió a l’autoritat laboral en la resta de supòsits.

CONTRACTES TEMPORALS

La suspensió dels contractes temporals, inclosos els formatius, de relleu o d’interinitat per causa d’un ERTO derivat del COVID-19, tant si és per força major com per les altres causes, tindrà com a conseqüència la interrupció del còmput de durada del contracte, que no tornarà a comptar el termini de durada fins que finalitzi l’aplicació de la mesura de suspensió.

SORTIDA DE LA PRESTACIÓ EXTRAORDINÀRIA PER CESSAMENT DE L’ACTIVITAT DEL TREBALL AUTÒNOM

Les persones en règim de treball autònom que estiguessin rebent la prestació extraordinària per cessament d’activitat a 30 de juny, i que ara reemprenguin la seva activitat (i per tant, deixen de rebre la prestació), no hauran de pagar les quotes de la Seguretat Social de juliol, i ho faran parcialment al mes d’agost
(50%) i al setembre (75%).

Més informació

NOVA PRESTACIÓ “ORDINÀRIA” PER AL TREBALL AUTÒNOM

A partir de l’1 de juliol, i fins al 30 de setembre, es pot sol·licitar una nova prestació, amb un canvi en les condicions respecte l’anterior prestació extraordinària. Entre altres requisits, cal tenir reconeguda la prestació extraordinària prevista al RD 8/2020 i haver cotitzat durant almenys els 12 mesos consecutius anteriors.

No s’aplica l’obligació de trobar-se “en situació de cessament legal d’activitat”, fet que permet compatibilitzar aquesta prestació amb la realització de l’activitat.

La prestació serà del 70% de la base de cotització, i es manté l’obligatorietat de pagar la totalitat de la cotització a la Seguretat Social.

Els tràmits es realitzen a través de les mútues col·laboradores. Si es sol·licita abans del 15 de juliol, la serà retroactiva a data d’1/7/2020. En cas contrari, serà efectiva a partir de la data de la sol·licitud.

PRESTACIÓ EXTRAORDINÀRIA PER AL TREBALL AUTÒNOM DE TEMPORADA

S’introdueix una prestació per cessament d’activitat adreçada als treballadors de temporada, que habitualment desenvolupen la seva activitat durant els mesos de març a octubre. La prestació de 4 mesos de durada, del 70% de la base mínima de cotització d’aquest règim. No hi haurà l’obligació de cotitzar.

Més informació

AJUT PER AL MANTENIMENT DE L’OCUPACIÓ EN MICROEMPRESES

Les microempreses i treballadors autònoms que ocupin fins a 10 treballadors, que hagin vist suspesa la seva activitat per raó de la declaració de l’estat d’alarma, podran rebre subvencionament per cobrir els costos laborals dels treballadors que formin part de la plantilla, fins a un màxim de 3, per un període de sis mesos des del reinici de l’activitat. La quantia de la subvenció a atorgar és un mòdul econòmic equivalent al 50% del salari mínim interprofessional.

Més informació

IMPULS DE PROJECTES DE TRANSFORMACIÓ DIGITAL

Impuls de projectes de transformació digital i de nous models de negoci i activitat econòmica amb l’objectiu del manteniment de l’ocupació i la millora de l’ocupabilitat, afrontar millor els reptes sorgits de la nova realitat socioeconòmica, de manera que es reforci la viabilitat de les microempreses, els treballadors autònoms i les empreses cooperatives i de l’economia social.

Més informació dels projectes de transformació digital (línia 1)

MESURES DE SUPORT A PROJECTES D’INTERCOOPERACIÓ

Subvencions per a la reactivació de les empreses d’economia social, mitjançant processos d’intercooperació.

a) Projectes singulars de reactivació econòmica (eix A)

Nous projectes singulars d’intercooperació i/o fusió per al manteniment i el creixement de l’activitat econòmica i de llocs de treball. La intercooperació ha d’estar promoguda com a mínim per 2 empreses cooperatives que poden fer aliances amb altres tipus de persones jurídiques amb activitat econòmica. Les
empreses cooperatives promotores del projecte i, si escau, les altres persones jurídiques que hi participin, han de tenir una facturació conjunta superior als 500.000 euros anuals , segons l’últim balanç.

b) Projectes singulars de reactivació econòmica integrals (eix B)

Nous projectes singulars d’intercooperació i/o fusió per al manteniment i el creixement de l’activitat econòmica i de llocs de treball. La intercooperació ha d’estar promoguda com a mínim per 2 empreses cooperatives que poden fer aliances amb altres tipus de persones jurídiques amb activitat econòmica. Les
empreses cooperatives promotores del projecte i, si escau, les altres persones jurídiques que hi participin, han de tenir una facturació conjunta superior als 2.000.000 d’euros anuals , segons l’últim balanç.

c) Projectes singulars d’alt impacte estratègic de l’economia social (eix C)

Nous projectes singulars de creixement o d’intercooperació i/o fusió que demostrin una rellevància estratègica de dimensionament i posicionament en el mercat de l’economia social. La intercooperació ha d’estar promoguda com a mínim per dues empreses cooperatives que poden fer aliances amb altres tipus
de persones jurídiques amb activitat econòmica. Les empreses cooperatives promotores del projecte i, si escau, les altres persones jurídiques que hi participin, han de tenir una facturació conjunta superior als 20.000.000 d’euros anuals, segons l’últim balanç.

Més informació dels projectes singulars

AJUTS PER A MICRO I PETITES EMPRESES DEL SECTOR INDUSTRIAL I DE SERVEIS A LA PRODUCCIÓ

Ajuts destinats a les micro i les petites empreses industrials i de serveis a la producció l’activitat principal de les quals estigui inclosa en la CCAE (Classificació catalana d’activitats econòmiques) que es detalla a l’annex 2 de l’Ordre.

Enllaç a l’ordre
Enllaç a la convocatòria

 

 

 

 

AJUTS EN FORMA DE GARANTIA PER AL FINANÇAMENT D’ENTITATS DE L’ECONOMIA SOCIAL

Línia de garanties del 80% per facilitar l’accés a préstecs per finançar inversions, circulant, bestretes de contractes amb el sector públic i capitalitzacions de les pròpies empreses. Es poden sol·licitar a través del ICF a partir del 9 de juny de 2020.

Més informació de la línia de garanties

PRÉSTECS ICO

Línia d’avals, gestionada per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) en col·laboració amb les entitats financeres, que té per objectiu garantir els nous préstecs i les renovacions concedides per entitats financeres a empreses i autònoms per a atendre a les necessitats financeres derivades, entre d’altres, de pagaments de
salaris, factures, circulant i altres necessitats de liquiditat, incloent també les derivades de venciments d’obligacions financeres o tributàries.

Més informació dels préstecs

Al canal Empresa de la Generalitat de Catalunya podeu veure segons el vostre sector d’activitat les mesures i línies d’ajut disponibles.

Enllaç al cercador d’ajuts

SECTOR AGROALIMENTARI

Ajut a productors agraris per compensar la pèrdua d’ingressos derivada de la manca de funcionament de determinats canals de comercialització com a conseqüència de la crisi sanitària de la COVID-19. Els ajuts seran, segons tipus de productor i producte donat, de 4.000€ a 15.000€ i per a cooperatives i SAT, de 30.000 a 75.000€. Els requisits per a poder demanar l’ajut són haver fet la DUN, ser productors, cooperatives o societats agràries de transformació (SAT) de fruita, verdura i hortalisses, carn de boví, equí, oví-cabrum, conill o aviram, ous, llet i productes làctics frescos, mel, oli d’oliva verge o verge extra,
transformats de fruita i hortalisses o productes elaborats del porc.

També, cal tenir la condició de microempresa o pime i haver tingut un decreixement de la facturació i una disminució en el canal de venda habitual de com a mínim el 30 % durant alguns dels mesos de març a juny d’enguany o del 50% en el cas d’entitats sense ànim de lucre, en relació amb el mateix període del 2019.

Més informació

SECTOR CULTURAL

El Departament de Cultura ha engegat el Pla de rescat del sector cultural davant la crisi de la COVID-19, que consisteix en tot un seguit de mesures per protegir el teixit cultural i facilitar-ne la represa de l’activitat. Les mesures s’aniran publicant al portal del pla de rescat del sector cultural.

Més informació

  • Subvencions per a despeses estructurals d’entitats afectades pel cessament de l’activitat cultural a causa de l’estat d’alarma. Més informació
  • Subvencions per compensar les pèrdues per anul·lació d’espectacles i activitats culturals durant el període d’estat d’alarma. Més informació

SECTOR LLEURE

Convocatòria d’ajuts per a entitats sense ànim de lucre inscrites al Cens d’entitats juvenils de la Direcció General de Joventut i les empreses del sector del lleure educatiu. Es subvenciona la contractació de joves en pràctiques per donar suport a les activitats del sector que s’han vist afectades per les mesures sanitàries de la COVID-19. Contracte en pràctiques, vinculats a projectes de sis mesos de durada, a partir de l’1 de juliol de 2020.

Més informació

Nou Decret llei 47/2020, de 25 de novembre (disponible el document sencer aquí). Inclou mesures urgents aplicables a les societats cooperatives catalanes:

Article 9. Mesures relatives a la convocatòria i celebració de les assemblees generals

9.1 De manera excepcional i fins al 31 de desembre de 2021, encara que els estatuts de les societats cooperatives no ho prevegin, el Consell Rector pot convocar amb l’antelació mínima i màxima que consideri pertinent les assemblees generals, tant ordinàries com extraordinàries, sempre tenint en compte la urgència de l’acord que cal adoptar. Aquesta convocatòria es pot efectuar telemàticament. En tot cas, és responsabilitat del Consell Rector adoptar les mesures pertinents, en atenció a les circumstàncies concretes de cada societat cooperativa, per tal que els socis i sòcies puguin rebre la convocatòria i concórrer a la sessió de l’assemblea amb les garanties pertinents.

9.2 De manera excepcional, i fins al 31 de desembre de 2021, encara que els estatuts de les societats cooperatives no ho prevegin, es pot celebrar l’assemblea general, tant ordinària com extraordinària, i es poden adoptar acords mitjançant videoconferència o altres mitjans de comunicació que permetin la participació a distància dels socis i sòcies. Les reunions que se celebrin d’aquesta manera s’entenen que han tingut lloc al domicili social de la cooperativa. Igualment, fins al 31 de desembre de 2021, les persones sòcies poden participar a l’assemblea emprant mitjans virtuals, encara que aquests no estiguin previstos als estatuts socials.

9.3 En la convocatòria que el Consell Rector faci, d’acord amb el que preveuen els apartats anteriors, s’han de fer constar les raons d’excepcionalitat per les quals s’ha de fer d’aquesta manera i especificar detalladament com es durà a terme, en primera i en segona convocatòria. En tot cas, és responsabilitat del Consell Rector adoptar les mesures pertinents, en atenció a les circumstàncies concretes de cada societat cooperativa, per tal que els socis i sòcies rebin la convocatòria i puguin participar en l’assemblea convocada. En l’acta de la sessió, a més de les circumstàncies que indica l’article 51 de la Llei de cooperatives, el secretari o secretària del Consell Rector ha de deixar constància expressa que ha reconegut la identitat de totes les persones assistents. L’acta aprovada s’ha de remetre, en el termini màxim de quinze dies des que va tenir lloc la reunió, a les adreces de correu electrònic de cadascuna de les persones assistents. En tots els casos, en la convocatòria s’ha de fer possible l’accés, d’ençà del moment en què es faci, als documents als quals es refereix l’article 39.2.d) de la Llei 12/2015, del 9 de juliol, de cooperatives.

9.4 De manera excepcional, i fins al 31 de desembre de 2021, el Consell Rector, segons les circumstàncies concretes de cada societat cooperativa, pot disposar mecanismes diferents als que estableix l’article 48.2 de la Llei de cooperatives en relació amb l’obligació de posar a disposició dels socis i sòcies el nombre de vots socials que correspon a cada persona. En tot cas, els mecanismes que s’articulin han d’oferir als socis i sòcies les mateixes garanties que l’article 48.2 de la Llei de cooperatives.

9.5 De manera excepcional, i fins al 31 de desembre de 2021, a les assemblees generals convocades, cada soci o sòcia pot disposar com a màxim de cinc vots delegats, que han de complir els requisits que exigeix l’article 49.1 de la Llei de cooperatives.

9.6 De manera excepcional, i fins al 31 de desembre de 2021, les societats cooperatives que, conforme amb l’article 50 de la Llei de cooperatives, constitueixin la seva assemblea general mitjançant assemblees de delegats o delegades, no estan obligades a celebrar abans les assemblees preparatòries o de secció, encara que els seus estatuts ho prevegin. El Consell Rector ha de motivar en la convocatòria de l’assemblea general les raons per les quals no es poden fer les assemblees preparatòries o de secció. Tanmateix, per a les cooperatives que convoquin assemblees preparatòries o de secció, els nomenaments dels delegats o delegades que esgotin el seu mandat a partir de la data de declaració de l’estat d’alarma i dins de l’exercici 2020 s’entenen prorrogats fins al 31 de desembre de 2021.Igualment, queden prorrogats fins al 31 de desembre de 2021 els nomenaments de delegats o delegades que s’hagin produït abans de la declaració de l’estat d’alarma, i per tant, poden actuar en les assemblees generals que tinguin lloc fins a aquesta data. En el cas que s’hagi designat un delegat o delegada per a una assemblea concreta, i aquesta s’hagi ajornat en la forma legalment prevista amb motiu de l’estat d’alarma, es considera vigent la designació fins al moment en què es faci l’assemblea per la qual va ser designat o designada.

Article 10. Mesures en relació amb el Consell Rector

10.1 De manera excepcional i fins al 31 de desembre de 2021, encara que els estatuts de les societats cooperatives no ho prevegin, el Consell Rector i les comissions delegades es poden reunir i adoptar acords per mitjà de videoconferència o altres mitjans de comunicació que permetin la participació a distància dels socis i sòcies, d’acord amb el que disposa l’article 57.1.e)de la Llei de cooperatives. Les reunions que se celebrin d’aquesta manera s’entenen que han tingut lloc al domicili social de la cooperativa. Igualment, fins al 31 de desembre de 2021, els membres d’aquests òrgans poden participar emprant mitjans virtuals, encara que aquests no estiguin previstos als estatuts socials.

10.2 El Consell Rector també pot adoptar acords sense reunió, segons el que disposa l’article 312-7 del Codi civil de Catalunya, encara que els estatuts de la societat cooperativa no ho prevegin, sempre que ho decideixi la persona que els presideix o ho sol·licitin almenys dos membres.

Article 11. Mesura excepcional respecte a les causes de dissolució

Als efectes exclusius de determinar la concurrència de la causa de dissolució que preveu l’article 102.1.e) de la Llei de cooperatives, no es prendrà en consideració per al còmput del termini previst l’exercici tancat en l’any en què s’hagi declarat l’estat d’alarma.

Article 12. Mesura de perllongament de la vigència dels nomenaments dels càrrecs dels òrgans de les cooperatives

Amb caràcter excepcional, els nomenaments dels càrrecs de les societats cooperatives i dels diferents òrgans socials, el mandat dels quals caduqui durant l’any 2020 i amb anterioritat al 9 de maig de 2021, s’entenen vigents fins a la primera assemblea que es convoqui que, en tot cas, s’ha de fer com a molt tard el 31 de desembre de 2021. A aquests efectes, en la certificació de l’acord del nomenament dels nous càrrecs que es presenti al Registre s’hi ha de fer constar aquesta circumstància.

GUIA DE MESURES

Aquesta guia elaborada per Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, recull tot un seguit de mesures destinades a persones migrants en relació a l’emergència sanitària del COVID-19.

Accés a la guia

Des dels municipis s’ha donat resposta a la pandèmia treballant al costat d’iniciatives solidàries, creatives i responsables per superar l’emergència sanitària, atenent els contagis i vetllant especialment per les persones més vulnerables. Tot això sense perdre de vista l’endemà, quan caldrà tornar a aixecar la persiana dels comerços, negocis, autònoms i empreses, i quan caldrà protegir el teixit productiu, laboral i empresarial.

Més informació

Troba tota la informació sobre les fases del desconfinament, els ajuts que estan en termini i les mesures que impulsa la Comissió per a l’elaboració del pla per a la reactivació econòmica i protecció social (CORECO) per activar el país i ajudar la ciutadania i les empreses a sortir de la crisi provocada per la COVID-19.

Més informació

Mesures especials crisi Covid-19

Des de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius aquests dies estem treballant per fer arribar la informació de les mesures que es van adoptant per a fer front a aquest moment de confinament degut a la pandèmia del Covid-19 i les seves afectacions econòmiques i socials.

Anirem actualitzant aquest document periòdicament i intentarem promoure noves eines que us puguin servir de guia per fer front a la situació actual. Així mateix, recordar que teniu a la vostra disposició els 14 Ateneus de la Xarxa, presents a tot el territori català, per atendre les vostres consultes i demandes i donar-vos un cop de mà en tot el que estigui a les nostres mans.

[Última actualització: 25/05/2020]

FONS DE CONTINGÈNCIA DE L’ECONOMIA SOLIDÀRIA

Diverses iniciatives de l’Economia Social i Solidària estan valorant la possibilitat d’engegar un Fons de Contingència de l’Economia Solidària, per donar suport financer a les entitats davant la situació econòmica que deixarà la pandèmia. Per tal d’engegarla iniciativa, s’està fent una cerca col·lectiva (mapeig) d’iniciatives socioeconòmiques que des de la intervenció directa estan donant resposta a necessitats concretes que situades en 5 àmbits (sectors):

  1. Alimentació: agroecologia i emergència alimentària
  2. Tèxtil: material sociosanitari
  3. Cures: atenció a l’emergència
  4. Construcció: reparacions domèstiques urgents
  5. Tecnologia: impressió digital / desenvolupament, programació

La idea és detectar tots aquells projectes que des de la pròpia ideosincràcia doneu o podrieu donar resposta a alguna d’aquestes necessitats des d’aquests àmbits i saber si podrieu necessitar suport financer per desenvolupar activitats en aquest sentit. No es tracta d’impulsar grans reconversions productives, ni nous macroprojectes, sinó d’acompanyar i facilitar, i recolzar aquestes iniciatives a nivell financer.

És per això que les entitats que us sentiu identificades us podeu posar encontacte amb el vostre Ateneu de referència per tal de canalitzar la iniciativa i la necessitat.

Enllaç a la campanya

MESURES DE SUPORT A LES MICROEMPRESES, TREBALLADORS AUTÒNOMS, LES EMPRESES COOPERATIVES I DE L’ECONOMIA SOCIAL

Impuls de projectes de transformació digital i de nous models de negoci i activitat econòmica amb l’objectiu del manteniment de l’ocupació i la millora de l’ocupabilitat, afrontar millor els reptes sorgits de la nova realitat socioeconòmica, de manera que es reforci la viabilitat de les microempreses, els treballadors autònoms i les empreses cooperatives i de l’economia social.

Més informació (capítol V)

PROPOSTA PER LES ENTITATS I EMPRESES DE LA ESS (CEPES)

Més informació

MICROMECENATGE

Goteo posa el servei “Coronazero” de micromecenatge a 0 comissió.

ACORD ENTRE FUNDACIÓ SEIRA I FUNDACIÓ COOP57 PER FACILITAR L’ACCÉS AL CRÈDIT A COOPERATIVES CATALANES AFECTADES PER LA CRISI DEL COVID-19

Coop57 i la Fundació Seira arriben a un acord, pel qual la cooperativa obre una línia de finançament específica de 2 milions d’euros pel cooperativisme català afectat per la Covid-19, i Seira constitueix un fons de 400.000 euros que servirà per garantir els préstecs concedits en el marc d’aquesta línia.

Més informació

MORATÒRIA DE LES COTITZACIONS SOCIALS A LA SEGURETAT SOCIAL

Les empreses i els treballadors per compte propi inclosos en qualsevol règim de la Seguretat Social, podran sol·licitar una moratòria de 6 mesos, sense interès, de les cotitzacions a la Seguretat Social si el seu període de meritació està comprès entre els mesos d’abril i juny de 2020.

La moratòria està limitada a 12 sectors d’activitat, llistats en aquesta ordre ministerial.

Enllaços d’interès:

AJORNAMENT DEL PAGAMENT DE DEUTES AMB LA SEGURETAT SOCIAL

Les empreses i els treballadors per compte propi inclosos en qualsevol règim de la Seguretat Social, sempre que no tinguessin altre ajornament en vigor, podran sol·licitar l’ajornament en el pagament dels seus deutes amb la Seguretat Social, quan el termini reglamentari d’ingrés tingui lloc entre els mesos d’abril i juny de 2020. S’hi aplicarà un interès de l’0,5%.

NOVETAT: L’ajornament serà incompatible amb la sol·licitud de moratòria de l’apartat 1.1.

Enllaços d’interès:

PRESTACIÓ PER ACCIDENT DE TREBALL PER PERSONES INFECTADES O EN AÏLLAMENT

Aplicable per a les persones sòcies de cooperatives, tant en Règim General com en Règim de Treballadors Autònoms, així com a les persones treballadores assalariades en el Règim General.

La prestació que rebrà el treballador durant el període de baixa mèdica serà el mateix que per accident de treball (75% de la seva base reguladora del mes anterior al fet causant) a partir del dia següent a la baixa mèdica. No és necessari disposar d’un període mínim cotitzat per rebre la prestació.

Enllaços d’interès:

PRESTACIÓ EXTRAORDINÀRIA PER CESSAMENT D’ACTIVITAT

Només aplicable al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), tant a les persones treballadores per compte propi, com als socis i sòcies treballadores de les cooperatives de treball en el règim d’autònoms o algun altre règim especial de la Seguretat Social.

Tindran accés a la prestació extraordinària per cessament d’activitat les persones treballadores per compte propi pugin acreditar:

Si es reconeix la prestació extraordinària per baixada de la facturació o per activitat suspesa pel RD 463/2020, no es paga cotització al RETA mentre duri aquesta prestació, i es considera període cotitzat. La prestació percebuda és el 70% de la base reguladora i la seva durada és d’un mes, ampliant-se fins el darrer dia del mes en el que finalitzi l’estat d’alarma.

Els tràmits per sol·licitar la prestació per cessament d’activitat es fan amb la mútua.

Enllaços d’interès:

EXPEDIENT DE REGULACIÓ TEMPORAL D’OCUPACIÓ (ERTO)

Només aplicable per a persones treballadores assalariades i persones sòcies treballadores emmarcades en el Règim General.

L’eina permet a les empreses suspendre contractes de treball o reduir les jornades de manera temporal quan hi hagi dificultats econòmiques, tècniques, organitzatives o productives, que posin en risc la seva viabilitat o bé per causes de força major, com és la causa actual del COVID19.

Pot veure’s afectada tota la plantilla, o bé només una part d’aquesta. En aquest segon cas, l’organització podria mantenir una activitat mínima. Al respecte, el RD 15/2020 del 21 d’abril, introdueix el concepte de força major parcial, aplicable sobre aquella activitat de l’empresa que no sigui considerada essencial.

ERTO PER FORÇA MAJOR 

El concepte de força major en la situació actual, es pot fonamentar per dues vies:

  • Causes directes: les activitats que queden suspeses en l’Annex del RDL 8/2020 i alt grau d’absentisme de les persones treballadores per malaltia.
  • Causes indirectes: Sempre que es pugui acreditar que, per les característiques de l’activitat, no és possible seguir treballant: suspensió o cancel·lació d’activitats, tancament temporal dels espais on es desenvolupa, restriccions en la mobilitat de les persones/mercaderies, falta de subministraments que impedeixen greument continuar l’activitat, etc.

NOVETAT: El RD 15/2020 del 21 d’abril, permet que el concepte de força major s’apliqui de forma parcial, sobre aquella activitat de l’empresa que no sigui considerada activitat essencial.

Impacte de l’ERTO per força major a la cooperativa

  • La Tresoreria General de la Seguretat Social exonera a l’empresa de l’abonament de la seguretat social a càrrec de l’empresa.
  • Si l’empresa té 50 treballadors o més, l’exoneració de l’obligació de cotitzar serà del 75% de l’aportació empresarial.

Impacte de l’ERTO per força major a les persones sòcies (que es trobin en Règim General) i les assalariades

  • El reconeixement del dret a la prestació contributiva per desocupació mentre duri l’expedient, encara que no s’hagi arribat al període de cotització mínima.
  • L’import dependrà de la base reguladora i es calcularà tenint en compte la base per contingències professionals dels 180 últims dies cotitzats. En el cas de reduccions de jornada, es cobrarà la part proporcional de la prestació d’atur.
  • No computarà el temps que es percep la prestació per desocupació de nivell contributiu. És a dir, el comptador es posarà “a zero” un cop acabi aquest moment excepcional, es considera un parèntesi en el subsidi d’atur.
  • El tràmit amb el SEPE l’ha de fer l’empresa i es pot tramitar per via telemàtica.
  • L’empresa pot complementar fins al 100% de la bestreta o salari.
  • Atès que es tracta d’una suspensió del contracte i no d’una extinció, la persona treballadora no tindrà dret a indemnització.
  • L’empresa té el compromís de mantenir l’ocupació durant els sis mesos posteriors a la reactivació de l’activitat.

ERTO PER CAUSES ECONÒMIQUES, ORGANITZATIVES, TÈCNIQUES O PRODUCTIVES (ERTO ETOP)

Té una lògica diferent que el de força major i uns terminis més llargs ja que necessita una representació legal dels treballadors per iniciar el procediment de negociació, obrir un període de consultes. Tot i així, es preveu una reducció en els terminis.

La principal diferència amb l’ERTO per força major és que no hi ha l’exoneració del pagament de les quotes de Seguretat Social.

No hi ha una limitació temporal però s’ha de poder justificar suficientment la previsió i projecció de la motivació de la mesura i propostes per facilitar-ne la recuperació.

Enllaços d’interès

PRESTACIÓ ECONÒMICA DE FINS A 2.000 EUROS (RETA)

Només per persona física del Règim Especial de Treballadors Autònoms. No és vàlid per règim d’autònoms en cooperatives de treball, però sí per autònoms de societats civils o entitats sense personalitat jurídica si han estat donats d’alta com a persona física i no dins de cap règim societari.

Ajut en forma de prestació econòmica, de fins a 2.000 euros, que acreditin una reducció dràstica i involuntària de la seva facturació com a conseqüència dels efectes del coronavirus en la seva activitat econòmica, i sempre que figurin d’alta en activitats de les que les autoritats sanitàries han decretat el tancament i no disposin d’altres fonts alternatives d’ingressos.

Enllaços d’interès

AMPLIACIÓ DE LA COBERTURA A CONTRACTES FIXOS-DISCONTINUS

NOVETAT: El RD 15/2020 del 21 d’abril, estableix les condicions per la quan les persones que, com a conseqüència del Covid-19, hagin vist interrompuda la seva activitat o bé no s’hi han pogut reincorporar, poden percebre la prestació d’atur. En els casos on no es disposi del període de cotització mínim, o bé quan s’ha esgotat la prestació abans de la reincorporació, tindran dret a una nova prestació contributiva fins a la nova data d’inici de la seva activitat, i per un màxim de 90 dies.

Què és un ERTO?

Un ERTO (Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació) és una eina contemplada a l’article 47.1 de l’Estatut dels Treballadors que permet a les empreses suspendre contractes de treball o reduir les jornades de treball de manera temporal quan hi hagi dificultats econòmiques, tècniques o organitzatives que posin en risc la seva viabilitat o bé per causes de força major, com és la causa actual del COVID19. En aquest darrer cas, es regularà per un procediment més ràpid que l’ordinari.

Les treballadores afectades per un d’aquests expedients per motiu del COVID19, tindran dret a percebre la prestació d’atur, encara que no hagin cotitzat el temps suficient per accedir-hi. Pot veure’s afectada tota la plantilla, o bé només una part d’aquesta. Aquest període de carència actualment s’ha fixat en 180 dies de cotització en els últims 5 anys.

A més, el període de cobrament de la prestació -mentre duri la crisi del coronavirus- no comptarà a l’hora de cobrar futures prestacions per atur. És a dir, que es posarà «el comptador a zero» un cop acabi aquest moment excepcional. Es considera, per tant, un parèntesi en el subsidi d’atur.

  • Cap treballador es quedarà sense percebre la prestació en cas que no pugui realitzar els tràmits a temps. Se li garantirà aquest dret encara que no pugui finalitzar la sol·licitud en termini.
  • Les empreses que realitzin un ERTO a causa del coronavirus podran accedir a una exoneració de les quotes a la Seguretat Social que correspondrien abonar pels treballadors afectats per l’expedient. S’aplicarà tant a les persones empleades amb suspensió del contracte com a aquelles que vegin reduïda la seva jornada per l’ERTO.

ERTO per força major

El concepte de força major en la situació actual, es pot fonamentar per dues vies:

  • Causes directes: les activitats de l ’Annex del RDL 8/2020 i alt grau d’absentisme de les persones treballadores per malaltia.
  • Causes indirectes: suspensió d’activitats, tancament temporal dels espais on es desenvolupa l’activitat, falta de subministres que impedeixen greument continuar l’activitat.

L’autoritat laboral té 5 dies per a respondre a la sol·licitud i s’interpreta positivament el silenci administratiu. Tot i que l’administració mantén el dret a revisar els expedients fraudulents fins a 4 anys. Així com també és obligatori informar al SEPE en 5 dies per cobrar la prestació.

Documentació requerida a persones sòcies treballadores o sòcies de treball

  • Sol·licitud de constatació d’existència de força major
  • Annex de dades específiques de l’empresa i del personal afectat per l’ERTO.
  • Informe explicatiu de les causes. Fent referència a l’estat d’alarma i el tancament de l’activitat.
  • Mitjans de prova per acreditar les causes de força major al·legades (optatiu)
  • Certificat d’acord de l’assemblea sobre la presentació de l’expedient. Es pot fer de manera virtual encara que no estigui contemplat als estatuts. Només cal per la tramitació de l’ERTO de les sòcies treballadores o de treball.

Impacte de l’ERTO per força major a la cooperativa

  • La Tresoreria General de la Seguretat Social exonera a l’empresa de l’abonament de la seguretat social a càrrec de l’empresa.
  • Si l’empresa té 50 treballadors o més, l’exoneració de l’obligació de cotitzar serà del 75% de l’aportació empresarial.

Impacte de l’ERTO per força major a les persones sòcies i les assalariades

  • El reconeixement del dret a la prestació contributiva per desocupació mentre duri l’expedient, encara que no s’hagi arribat al període de cotització mínima.
  • L’import dependrà de la base reguladora i es calcularà tenint en compte la base per contingències professionals dels 180 últims dies cotitzats.
  • No computarà el temps que es percep la prestació per desocupació de nivell contributiu. És a dir, el comptador es posarà “a zero” un cop acabi aquest moment excepcional, es considera un parèntesi en el subsidi d’atur.
  • El tràmit amb el SEPE l’ha de fer l’empresa i es pot tramitar per via telemàtica.
  • Es pot complementar fins al 100% de la bestreta o salari.
  • Atès que es tracta d’una suspensió del contracte i no d’una extinció, la persona treballadora no tindrà dret a indemnització.
  • L’empresa té el compromís de mantenir l’ocupació durant els sis mesos posteriors a la reactivació de l’activitat.

Procediment

En primer lloc, l’empresa ha de remetre a l’autoritat laboral un informe que justifiqui la seva sol·licitud amb les mesures que hagin perjudicat la seva activitat:

  • Alt grau d’absentisme que impedeixi la continuïtat de l’activitat empresarial com a conseqüència del Coronavirus.
  • Paralització de l’activitat per part de les autoritats sanitàries per existir un risc greu i imminent de contagi del coronavirus
  • Simultàniament, l’empresa haurà de comunicar a la legal representació dels treballadors l’inici d’aquesta sol·licitud.
  • Un cop presentada la sol·licitud, la Generalitat té 5 dies per resoldre l’expedient des de la presentació i haurà de constatar l’existència o inexistència de la força major al·legada.
  • Si s’autoritza, l’empresa podrà suspendre els contractes o procedir a la reducció de la jornada amb efectes retroactius des del moment en què s’ha generat la situació.
  • En cas que no es constati l’existència de força major i, per tant, no s’autoritzi, l’empresa podrà iniciar un ERTO per causes productives, tècniques o d’organització.

Els ERTO i la situació d’atur

Tots els treballadors suspesos del seu treball en el marc d’un ERTO passen a trobar-se en situació legal d’atur. La persona treballadora rebrà la prestació durant el temps que duri l’expedient i l’import dependrà de la base reguladora. Es calcula tenint en compte la base per contingències professionals dels 180 últims dies cotitzats, si bé en aquest cas el Govern permetrà l’accés a la prestació a tots els afectats, encara que no hagin complert aquest termini mínim de cotització.

En general, l’import diari de la prestació durant els primers 180 dies és el 70% de la base reguladora. A partir d’aquí, serà del 50% fins al final de la prestació. Si la desocupació és parcial, rebrà la part proporcional a la hores en què estigui aturat i el consum de la prestació es produirà per hores i no per dies.

Atès que es tracta d’una suspensió del contracte, i no una extinció, la persona treballadora no tindrà dret a una indemnització per part de l’empresa. Les persones afectades per ERTO continuaran vinculades a l’empresa però sense cobrar la nòmina a final de mes ni generar pagues extres i vacances.

Els afectats per un ERTO causat per la crisi de COVID-19 no computaran com a atur el temps que deixin de treballar. D’aquesta manera, el comptador de l’atur seguirà com estava un cop tornin a la feina. De la mateixa manera, aquelles persones que no hagin generat el mínim treballat per tenir el dret, cobraran igualment.

I quan acabi l’ERTO?

L’ERTO és una mesura temporal. Així que quan cessin les causes que l’han originat, les empreses estan obligades a reincorporar a totes les persones afectades als seus llocs de treball.

Com se sol·licita l’atur si les oficines del SEPE estan tancades?

Les mesures de confinament decretades pel Govern inclou el tancament de les oficines públiques del SEPE, però es manté l’atenció telefònica i, a més, hi ha la possibilitat de tramitar les sol·licituds de forma telemàtica.

AJORNAMENT DE DEUTES TRIBUTARIS

Es podrà ajornar l’ingrés de totes les declaracions, liquidacions i autoliquidacions, de les quals el termini de presentació i ingrés vagi des del 13 de març, fins el 30 de maig.

Les condicions de l’ajornament seran les següents:

  1. El termini serà de sis mesos
  2. No es meritaran interessos de demora durant els primers tres mesos de l’ajornament

Consulta com és el procediment per ajornar els impostos

EXTENSIÓ DEL TERMINI PER A LA PRESENTACIÓ I L’INGRÉS D’IMPOSTOS

NOVETAT: Podran ajornar-se fins al 20 de maig la presentació de la declaració trimestral l’IVA i el pagament fraccionat de l’Impost sobre Societats, així com de l’IRPF. En el cas de declaracions domiciliades, el termini s’amplia també un mes i passa de l’15 d’abril a el 15 de maig.

Requisits:

  • Volum de facturació inferior a 600.000 euros l’any 2019
  • El venciment de presentació de les autoliquidacions ha de caure entre el 14 d’abril i el 20 de maig

Més informació

IVA AL 0% EN OPERACIONS AMB BÉNS PER COMBATRE EL COVID-19

NOVETAT: Des del dia 23 d’abril i fins al dia 31 de juliol de 2020, s’aplicarà el tipus 0% de l’IVA als lliuraments, importacions i adquisicions de béns previstos al Reial Decret-llei 15/2020, de 21 d’abril, sempre que els seus destinataris siguin entitats de Dret Públic, clíniques o centres hospitalaris, o entitats privades de caràcter social.

LÍNIA ICF-AVALIS LIQUIDITAT COVID-19

L’ICF i Avalis de Catalunya ofereixen solucions amb la finalitat de cobrir les necessitats de liquiditat de les empreses catalanes a conseqüència de la situació derivada del COVID-19. Les empreses s’hauran de comprometre a mantenir llocs de treball.

  • Aval del 100% per part d’Avalis de Catalunya
  • Línia d’actuació ICF per finançar necessitats de liquiditat

Més informació

LÍNIA ICO-AVALIS REIAL DECRET LLEI 08/2020 17 DE MARÇ

Línia d’avals per facilitar l’accés al crèdit i liquiditat a les empreses i autònoms. Avals al finançament concedit per entitats de crèdit, establiments financers de crèdit, entitats de diners electrònic i entitats de pagaments a empreses i autònoms per atendre les seves necessitats derivades, entre d’altres, de la gestió de factures, necessitat de circulant, venciments obligacions financeres o tributàries o altres necessitats de liquiditat.

S’ha un segon tram en línia d’avals específics de l’ICO “para preservar la normalidad de los flujos de financiación y los niveles de circulante y liquidez, para así permitir que empresas y autónomos continúen abonando los salarios de sus empleados, las facturas a proveedores y sus gastos corrientes, con el objeto de mantener la actividad económica y el empleo” (Resolució 10 d’abril de 2020).

Més informació

Enllaç al BOE

LÍNIA ESPECIAL DE FINANÇAMENT PER A EMPRESES EXPORTADORES

Línia de cobertura de risc a empreses que exportin regularment (més de 4 anys i més del 33% de facturació). Són mesures excepcionals del Real Decreto Ley 8/2020.

Enllaç al BOE

CAMPANYA DE MICROMECENATGE I CROWDSOURCING

Goteo posa el servei de micromecenatge #CoronaZero, a 0 comissió.

Enllaç a la campanya

MILLORES EN ELS INSTRUMENTS DE FINANÇAMENT DEL CDTI

Exempció de garanties, acceleració en la gestió dels projectes subvencionables I+D+I, ampliació a tot el territori nacional del LIC-A, i flexibilització del termini de justificació. Són mesures excepcionals del Real Decreto Ley 8/2020.

Més informació

BO SOCIAL ELÈCTRIC PER AUTÒNOMS AFECTATS PER LA CRISI

El Ministeri de Transició Ecològica ha regulat  la forma en què els treballadors autònoms que hagin cessat la seva activitat  a causa del coronavirus o l’hagin vist disminuir la seva facturació un 75% respecte al semestre anterior i compleixin els requisits establerts, puguin acollir-se al bo social elèctric per obtenir un descompte en la factura elèctrica un 25%.

Més informació

FONS AVALIS-ICF

Aquesta és la sol·licitud ordinària d’Avalis, l’empresa público-privada que avalua la situació financera d’una empresa per decidir si l’avala davant les entitats financeres que també integren Avalis. Els criteris són pràcticament igual d’estrictes que sol·licitant a un banc.

Ajuts Avalis extraordinaris. Estaran disponibles properament tal i com es diu en el següent enllaç.

LÍNIES ICO

En lamateixa línia que els fons Avalis, l’estat també ha fet públic l’aval per crèdits concedits per les entitats financeres (especialment per a autònoms i PIMES), a través de l’Instituto de Crédito Oficial.

Línia d’avals establerts pel Real Decreto-ley 8/2020, de 17 de març

Persones beneficiàries: Nous préstecs i altres modalitats de finançament i renovacions d’operacions per a autònoms i empreses de tots els sectors d’activitat amb domicili social a l’Estat espanyol i que s’hagin vist afectades pels efectes econòmics del COVID-19.

PROJECTES DE RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ

Mesures excepcionals en els instruments de finançament del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI):

  • Exempció de garanties en les ajudes parcialment reemborsables per a pimes i midcaps
  • Flexibilització dels reemborsaments de les ajudes parcialment reemborsables
  • Acceleració en la gestió dels projectes subvencionables R+D+I-Ampliació a tot l’estat del LIC-A
  • Flexibilització del termini de justificació

Ajudes CDTI

LÍNIA ESPECIAL PER A EMPRESES EXPORTADORES

Línia de cobertura de risc a empreses que exportin regularment (més de 4 anys i més del 33% de facturació). Són mesures excepcionals del Real Decreto Ley 8/2020, de 17 de març.

MICROMECENATGE

Goteo posa el servei “CoronaZero” de micromecenatge a 0 comissió.

MESURES EXTRAORDINÀRIES APLICABLES A LES PERSONES JURÍDIQUES DE DRET PRIVAT (Article 40 RD 8/2020 de 18 de març)

Tot i que els estatuts no ho haguessin previst, durant el període d’alarma, les sessions dels òrgans de govern i d’administració de les associacions, de les societats civils i mercantils, del consell rector de les societats cooperatives i del patronat de les fundacions podran celebrar-se per videoconferència també es podran adoptar mitjançant votació per escrit i sense sessió.

Se suspèn el termini de tres mesos a comptar des del tancament de l’exercici social  per formular comptes anuals. Queda suspe?s fins que finalitzi l’estat d’alarma, reprenent-se un altre cop durant tres mesos me?s.

SUSPENSIÓ DELS TERMINIS QUE CONSTEN EN LES BASES I CONVOCATÒRIES D’AJUTS I SUBVENCIONS

Suspensió de tots els terminis administratius de les administracions públiques, derivada de la declaració de l’estat d’alarma per la gestió de situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, i que es recull en el Reial Decret 463/2020, de 14 de març (disposició addicional tercera i quarta).

Afecta tant els que afecten a les sol·licituds, com els terminis d’execució de les activitats i projectes, com també els de la seva justificació posterior. També estan suspesos els terminis de prescripció i caducitat. El còmput dels terminis es reprendrà en el moment en què perdi vigència l’esmentat Reial Decret 463/2020 o les seves pròrrogues.

MESURES EN MATÈRIA DE CONTRACTACIÓ PÚBLICA PER A PAL·LIAR LES CONSEQÜÈNCIES DEL COVID-19

En el cas que l’execució de contractes públics de serveis i de subministraments de prestació successiva (vigents a l’entrada en vigor del Reial Decret-Llei 8/2020, de 17 de març), que siguin impossibles d’executar com a conseqüència del COVID-19, quedaran suspesos, podent reprendre’s un cop finalitzin les circumstàncies o mesures que impedeixen executar-lo. Les indemnització corresponents són:

  1. Despeses salarials que s’hagin abonat
  2. Les despeses per manteniment de la garantia definitiva
  3. Les despeses de lloguer o costos de manteniment de maquinària, instal·lacions i equips
  4. Les despeses corresponents a pòlisses d’assegurances

Article 34 RD 8/2020 de 18 de març

MESURES DE L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA

Diverses iniciatives de l’Economia Social i Solidària estan valorant la possibilitat d’engegar un Fons de Contingència de l’Economia Solidària, per donar suport financer a les entitats davant la situació econòmica que deixarà la pandèmia. Per tal d’engegarla iniciativa, s’està fent una cerca col·lectiva (mapeig) d’iniciatives socioeconòmiques que des de la intervenció directa estan donant resposta a necessitats concretes que situades en 5 àmbits (sectors):

  1. Alimentació: agroecologia i emergència alimentària
  2. Tèxtil: material sociosanitari
  3. Cures: atenció a l’emergència
  4. Construcció: reparacions domèstiques urgents
  5. Tecnologia: impressió digital / desenvolupament, programació

La idea és detectar tots aquells projectes que des de la pròpia ideosincràcia doneu o podrieu donar resposta a alguna d’aquestes necessitats des d’aquests àmbits i saber si podrieu necessitar suport financer per desenvolupar activitats en aquest sentit. No es tracta d’impulsar grans reconversions productives, ni nous macroprojectes, sinó d’acompanyar i facilitar, i recolzar aquestes iniciatives a nivell financer.

És per això que les entitats que us sentiu identificades us podeu posar encontacte amb el vostre Ateneu de referència per tal de canalitzar la iniciativa i la necessitat.

Més informació

FORMULARI DE NECESSITATS IMMEDIATES DE LES COOPERATIVES

Formulari de la Confederació de Cooperatives de Catalunya per conèixer l’impacte de l’emergència sanitària.

Enllaç al formulari

PROPOSTA PER LES ENTITATS I EMPRESES DE L’ESS (CEPES)

Enllaç al formulari

ACORD ENTRE FUNDACIÓ SEIRA I COOP57 PER FACILITAR L’ACCÉS AL CRÈDIT A COOPERATIVES CATALANES AFECTADES PER LA CRISIS DEL COVID-19

NOVETAT: Coop57 i la Fundació Seira arriben a un acord, pel qual la cooperativa obre una línia de finançament específica de 2 milions d’euros pel cooperativisme català afectat per la Covid-19, i Seira constitueix un fons de 400.000 euros que servirà per garantir els préstecs concedits en el marc d’aquesta línia.

Més informació

Al canal Empresa de la Generalitat de Catalunya podeu veure segons el vostre sector d’activitat les mesures i línies d’ajut disponibles.

Més informació

SECTOR TURÍSTIC I ACTIVITATS CONNEXES

Finançament amb la garantia ICO per autònoms i empreses domiciliades a Espanya i que l’activitat estigui dins d’un CNAE del sector turístic i activitats connexes.

Més informació

Subvencions per a microempreses i professionals del sector turístic de Catalunya afectats econòmicament per les conseqüències de la COVID-19.

Més informació

SECTOR AGRARI

Ajuts per al foment de la competitivitat de les cooperatives i altres entitats associatives agràries (ARP/811/2020)

L’objectiu d’aquests ajuts és el foment de la millora de la competitivitat de les cooperatives i altres entitats associatives agràries mitjançant la concentració i la intercooperació, com a factor d’incentivació que contribueixi a incrementar la dimensió econòmica i social.

Més informació

Ajuts associats al contracte global d’explotació per a l’any 2020 (ARP/33/2020 i ARP/832/2020)

L’objectiu és incentivar el desenvolupament d’un projecte global integrador de les funcions productives, econòmiques, mediambientals i socials de l’agricultura, amb la finalitat de fomentar la viabilitat de les explotacions agràries i assolir un desenvolupament rural sostenible.

Més informació

SECTOR COMERÇ

El Govern activa un paquet de mesures d’ajuts al comerç de 9 milions d’euros per fer front a l’emergència sanitària pel COVID-19. Els beneficiaris seran empreses de comerç al detall i serveis, artesania i moda, tant individuals com associades o agrupades, especialment aquelles que han estat obligades al tancament arran de la declaració de l’estat d’alarma. També s’hi podran acollir el teixit associatiu dels sectors esmentat, les administracions locals i els organismes públics que impulsin actuacions per a la reactivació del sector de comerç.

Més informació

 

 

L’assistència mèdica així com el seu seguiment, serà assumit pel Servei Públic de Salut, seguint estrictament els criteris i protocols determinats pel Ministeri de Sanitat i les diferents conselleries de Salut. Qualsevol possible contagi serà tractat pels Centres d’Assistència Primària i Hospitals del Servei Públic de Salut. En cap cas s’ha d’anar a la Mútua d’Accidents assignada al centre de treball.

Les baixes mèdiques relacionades amb el coronavirus, tant aïllament com malaltia, seran emeses pel Servei Públic de Salut, independentment de l’ocupació del treballador afectat. Per accedir a la prestació és necessària la baixa mèdica, tant per aïllament com per contagi. El Servei Públic de Salut serà el responsable dels corresponents Parts de Confirmació i l’Alta Mèdica.

La prestació que rebrà el treballador durant el període de baixa mèdica serà el mateix que per accident de treball (75% de la seva base reguladora del mes anterior al fet causant) a partir del dia següent a la baixa mèdica.

Pel que fa a les empreses, en cas que no s’hagués fet aquesta assimilació haurien hagut de fer-se càrrec de les percepcions rebudes pel treballador o treballadora entre el 4t i el 15è dia, és a dir, el 60% de la base reguladora que comentàvem al punt anterior. Amb l’assimilació és la Seguretat Social qui es fa càrrec de les percepcions des del primer dia de baixa.

BAIXA MÈDICA PER CONFINAMENT O CONTAGI

Puc com autònom/a agafar la baixa per contingència professional?

Es considerarà contingència professional (accident de treball i/o malaltia professional) excepcionalment per confinament o contagi del COVID-19. Això vol dir que la prestació econòmica que rebràs equivaldrà al 75% de la teva base de cotització. (exemple: basede cotització de 944,40€, cobraràs el 75% = 708,30€) Truques directament al teu CAP, no cal que vagis als serveis d’urgència, per tal de no col·lapsar.

CESSAMENT D’ACTIVITAT

Els treballadors i treballadores per compte propi o autònoms, les activitatsdels quals quedin suspeses, o quan la seva facturació baixi un 75% o més, tindran dret a la prestació extraordinària per cessament d’activitat.

Article 17 del Reial Decret-llei 8/2020, de 17 de març.

Tot i que en un principi aquesta prestació no era compatible amb altres prestacions de la Seguretat Social el Reial Decret 13/2020 de 7 d’abril per a la contractació d’immigrants i aturats pel sector agrari aprofita per modificar aquesta situació. A partir d’ara aquesta prestació extraordinària per a persones treballadores autònomes serà compatible amb qualsevol altra prestació de la Seguretat Social que la persona estigués percebent i que fos compatible amb el desenvolupament de l’activitat que desenvolupava (disposició final primera).

EXPEDIENT DE REGULACIÓ TEMPORAL D’OCUPACIÓ (ERTO)

Es podrà sol·licitar un ERTO per força major quan les suspensions de contracte i reduccions de jornada que tinguin la seva causa directa en pèrdues de activitatcom a conseqüència del COVID-19, inclosa la declaració del estat d’alarma, que impliquin la suspensió o cancel·lació d’activitats. Durant aquest tipus d’ERTO, s’exonera del pagament de les quotes de la seguretat social.

PRESTACIÓ ECONÒMICA DE FINS A 2.000 EUROS

No vàlid per règim d’autònoms en cooperatives de treball.

  • Ajut en forma de prestació econòmica, de fins a 2.000 euros per a les persones treballadores autònomes –persona física-, que acreditin una reducció dràstica i involuntària de la seva facturació com a conseqüència dels efectes del coronavirus en la seva activitat econòmica, i sempre que figurin d’alta en activitats de les que les autoritats sanitàries han decretat el tancament i no disposin d’altres fonts alternatives d’ingressos.
  • Aquest ajut compta amb un pressupost de 7,5 milions d’euros i preveu beneficiar unes 4.500 persones treballadores autònomes.
  • Per accedir a aquest ajut, les persones treballadores autònomes –persona física-hauran d’estar donades d’alta al règim especial de treballadors autònoms de la Seguretat Social (RETA), i amb domicili fiscal a Catalunya.
  • L’accés a l’ajut s’aconsegueix mitjançant l’acreditació de pèrdues econòmiques en el mes de març de 2020 en comparació amb el mateix mes de març de 2019. En el cas de les persones treballadores autònomes amb una antiguitat al RETA inferior a un any, la comparació es farà amb la mitjana de la facturació mensual des de l’alta al RETA.
  • L’ajut s’atorgarà pel procediment de concurrència competitiva fins a l’exhauriment de la partida pressupostària que s’hi destini, i serà incompatible amb qualsevol altre ajut destinat a la mateixa finalitat.
  • Es podrà demanar a partir del dia 1 d’abril de 2020, ja que per acreditar les pèrdues econòmiques es compararan els ingressos del marçde 2020 amb els de març de 2019 i, per tant, cal esperar a final de mes.
  • La sol·licitud es podrà fer telemàticament a través de l’enllaç que s’activarà en el web del Departament de Treball, properament.

Enllaç a la presentació del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

Després de l’aprovació del Reial Decret Llei 463/2020, de 14 de març , pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de la crisi sanitària ocasionada pel Covid-19.

Article 10: Mesures de contenció en l’àmbit de l’activitat comercial, equipaments culturals, establiments i activitats recreatives, activitats d’hostaleria i restauració i altres addicionals.

Quins establiments poden romandre oberts al públic?

Article 10.1: Establiments comercials minoristes d’alimentació, begudes, productes i béns de primera necessitat, establiments farmacèutics, metges, òptiques i productes ortopèdics, productes higiènics, perruqueries, premsa i papereria, combustible per l’automoció, estancs, equips tecnològics i de telecomunicacions, aliments per animals de companyia, comerç per internet, telefònic o correspondència, tintoreries i bugaderies. Se suspèn qualsevol altre activitat o establiment que a judici de l’autoritat competent pugui suposar un risc de contagi.

Poden entrar persones consumidores al meu establiment?

Article 10.2 Amb la finalitat d’evitar possibles contagis, s’evitaran aglomeracions i es controlarà que consumidors i treballadors mantinguin la distància de seguretat de almenys 1 metre, al fi d’evitar possibles contagis.

Quines activitats queden suspeses?

Article 10.3. Se suspèn l’obertura al públic de museus, arxius, biblioteques, monuments, així com els locals i establiments en els que es desenvolupin espectacles públics, les activitats esportives i d’ocis indicats en l’annex del Reial Decret.

Excepcionalitat per l’hostaleria i restauració

Article 10.4 Se suspèn les activitats d’hostaleria i restauració, podent únicament prestar-se exclusivament serveis d’entrega a domicili.

Ampliació dels establiments i activitats afectades a causa de la publicació del RD 10/2020 de 29 de març amb l’objectiu de reduïr la mobilitat de la població, decreta quines activitats són necessàries i imprescindibles, les trobareu a l’annex del RD 10/2020 de 29 de març.

A nivell municipal són molts els ajuntaments i dispositius de desenvolupament local que estan anunciant ajudes i mesures concretes. Consulta la web del teu ens local!

Des de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental continuem treballant de manera virtual per atendre a totes les persones i entitats que ho necessitin. Anirem reprenent aquelles activitats que sigui possible fer onlineper tal d’aprofitar aquests dies de confinament per aprendre i compartir-nos.

Ens podeu localitzar de les següents maneres:

  • E-mail d’informació general: info@ateneucoopvor.org
  • Telèfon d’informació general: 693 827 752
  • Albert Grifell: albert@ateneucoopvor.org
  • Nico Duran: nicola@ateneucoopvor.org
  • Berta Puig: berta.puig@doblevia.coop
  • Maria Martínez: maria@ateneucoopvor.org

Preguntes freqüents

Sobre mesures laborals

PRESTACIÓ EXTRAORDINÀRIA PER CESSAMENT D’ACTIVITAT PER A PERSONES EN RÈGIM DE TREBALL AUTÒNOM

Poden accedir a la prestació les societats civils i les entitats sense personalitat jurídica?

Poden accedir a la prestació per cessament d’activitat totes aquelles persones que cotitzin al RETA i que compleixen els requisits que estableix l’article 17 del RD Llei 8/2020.

En el casos on la facturació no es vegi afectada fins després de l’estat d’alarma, i per tant, no es deman a el cessament d’activitat en aquest moment perqu è encara no és possible demostrar la baixada de facturació, quines alternatives hi hauria?

Hi ha altres situacions que permeten demanar la prestació extraordinària, com és el fet que les persones autònomes hagin vist suspesa la seva activitat pel RD 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma (articles 9 i 10 i Annex). Per tant, caldria examinar quina és l’activitat que desenvolupa la persona autònoma o la seva cooperativa.

Si no s’ajusta als supòsits anteriors (justificar la davallada del 75% de l’activitat o la situació de força major), podria valorar dues opcions:

  • Sempre i quan porti un any ininterromput cotitzant al RETA, podria tramitar la baixa de l’activitat i demanar la prestació normal per cessament d’activitat (no la extraordinària).
  • En cas de que l’estat de salut de la persona ho avali, podria demanar una baixa mèdica i percebre la prestació per Incapacitat Temporal.

La prestació extraordinària per cessament d’activitat comporta l’aturada total de l’activitat o bé existeix una prestació proporcional a la baixada d’activitat que hagis tingut, i que et permeti mantenir una activitat mínima?

No existeix, de moment, una prestació per cessament d’activitat proporcional a la baixada d’activitat, com si que existeix en el cas dels ERTO. Per tant, ara mateix, si hi ha cessament d’activitat de les persones enquadrades al RETA, no podria haver-hi cap activitat, tot i la necessitat de seguir d’alta en aquest règim.

Una persona autònoma està donada d alta amb dues activitats declarades a hisenda , però se li denega la prestació perquè una de les activitats no està inclosa entre les activitats reconegudes com a motiu de força major. Què podríem fer?

Quan una persona autònoma tingui més d’una activitat, encara que alguna d’elles estigui afectada per la força major, si la resta d’activitats no estan suspeses pel decret, segurament no ens podrem acollir a les ajudes per força major. El motiu és que al tenir més d’una activitat, s’al·legarà que l’activitat, en el seu conjunt, és sostenible.

L’alternativa seria demostrar que l’activitat en el seu conjunt no va bé, justificant una disminució d’ingressos del 75%, de forma objectiva.

És compatible aquesta prestació amb altres prestacions de la Seguretat Social que la persona estigui rebent?

Tot i que inicialment era incompatible amb altres prestacions de la Seguretat Social, el RD 13/2020, del 7 d’abril, estableix que aquesta prestació sigui compatible amb qualsevol altra prestació de la Seguretat Social que la persona estigués percebent i que fos compatible amb el desenvolupament de l’activitat que desenvolupava. És també compatible amb la presentació d’ERTOs, en cas de tenir persones assalariades.

 


 

EXPEDIENT DE REGULACIÓ TEMPORAL D’OCUPACIÓ (ERTO)

Si la nostra activitat no està dins del llistat d’activitats suspeses, però està directament rela cionada amb una que sí que ho està, es pot al·legar força major? (Per exemple, una empresa editorial que distribueix a llibreries)

S’ha d’estudiar amb cura cada cas concret, i en cap cas es pot generalitzar. Dependrà de si la feina es pot fer com a teletreball o on-line, de si li afecten les restriccions severes de mobilitat de les persones, si hi ha un risc molt alt de contagi (que tinguin una persona afectada per la COVID-19, per exemple, o en quarantena), etc.

Un exemple d’activitat relacionada amb un altra que està afectada directament pel RD 463/2020, i que podria presentar ERTO per força major COVID-19 seria una empresa de vigilància de menjadors i acollida de nens i nenes a escoles (ja que les escoles estan tancades).

Si una cooperativa fa un ERTO però més endavant l’ha de modificar perquè no el pot complir, com s’hauria de fer? Per exemple, es fa ERTO amb reducció de jornada per la meitat de la plantilla, però més endavant no hi ha feina i s’ha de suspendre tota l’activitat. Es podria modificar l’ERTO o n’haurem de tramitat un de nou?

En principi, caldria comunicar la finalització del primer ERTO i presentar-ne un de nou. No obstant, si aquesta situació es dona fora del període de l’estat d’alarma, ja hauran desaparegut els ERTOs extraordinaris i s’hauran de presentar ERTOs per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció (Etop), seguint els procediments que ja estaven establerts anteriorment.

En aquests casos (ERTOs Etop), el procediment és més complex, i s’ha de celebrar un període de consultes amb les persones assalariades, preparar una memòria justificativa exhaustiva, un informe financer i comercial…. L’autoritat laboral emetrà una resolució, que en cas de ser positiva, és la que fa possible la prestació de l’atur. En el cas concret de les cooperatives, tenen el seu propi procediment, força feixuc, que requereix informe previ de la Inspecció de Treball.

Poden les empreses agràries acollir-se a un ERTO?

No es poden acollir a l’ERTO de força major, perquè és activitat essencial, però podrien fer-ho a un ERTO per causes econòmiques (al·legant, per exemple, una disminució de la facturació).

Es pot fer un ERTO per reducció de jornada?

Sí. En aquest cas es cobraria la part proporcional del sou i la part proporcional de prestació d’atur per l’ERTO.

En cas de cooperatives que estaven en procés de constitució, és recomanable tramitar l’alta i demanar un ERTO?

No. Seria difícilment justificable i segurament no l’acceptarien. En aquests casos, és millor no començar l’activitat.

Si es fan contractacions noves durant l’estat d’alarma per un increment de deman da, però després cal aturar l’activitat per contagis/aïllaments de l’equip, les noves contractacions fetes durant l’estat d’alarma també podrien entrar a l’ERTO i comptar després en el càlcul de mantenir l’ocupació durant 6 mesos?

A l’ERTO s’hi pot fer entrar la gent que es vulgui. Un ERTO es vincula a la impossibilitat de dur a terme l’activitat i per tant, és igual si la persona va ser contractada ahir mateix. Un ERTO no es fixa en la persona sinó en l’activitat que feia i ja no pot fer. Encara que l’hagis contractat el dia anterior, si queda clar que ara ja no pot fer la seva activitat, es pot acollir també a l’ERTO.

A totes les persones que fem entrar en l’ERTO per força major i de les quals l’empresa ha tingut la quota exonerada, se’ls hi haurà de mantenir el contracte 6 mesos després (sobretot quan parlem de contractes indefinits).

El els casos de contractes temporals, caldrà veure si es permeten alguns matisos, com que puguin finalitzar el contracte en el moment que finalitzi las tasca que els ha generat (com podria ser l’obra o servei). En principi, però, segons el criteri general actual, si hem contractat a algú per cobrir una baixa i incloem aquest contracte temporal a l’ERTO haurem de mantenir la persona durant 6 mesos quan es pugui reprendre l’activitat.

Si la persona contractada temporalment no havia passat encara el període de prova i té actituds no adequades per treballar, se la podria acomiadar quan es reprengui l’activitat (no hi ha l’obligació de mantenir el contracte de 6 mesos si no passa període de prova). En aquest sentit, es mantenen les lògiques laborals.

Igualment, la persona treballadora pot decidir marxar voluntàriament abans d’aquests 6 mesos, o sol·licitar una la baixa per incapacitat laboral, si es donés la situació.

Qui paga les quotes de la Seguretat Social a càrrec de l’empresa durant l’ERTO?

Si l’ERTO és per causes ETOP (econòmiques, tècniques, operatives o productives) l’empresa paga tota la seguretat social i la prestació que rebrà la persona treballadora consumirà el seu atur. Si és per força major l’estat assumeix el 100% de les quotes de la Seguretat Social (en empreses de <50 persones treballadores) o el 75% (empreses de >50 persones treballadores).

Segons el web de la Seguretat Social, “la TGSS calcularà automàticament les quotes exonerades i les quotes no exonerades en funció de les dades que consten al Fitxer General d’Afiliació per a cada treballador. Per això, caldrà que l’usuari comuniqui prèviament, en l’àmbit d’afiliació, el tipus d’inactivitat corresponent” (veure informació al respecte).

Es possible fer ERTO només d’una part de la cooperativa, i que la resta continuï la seva activitat? En cas de ser possible, és aconsellable?

No només és possible, sinó que és aconsellable. És complicat que un inspector validi un ERTO per a la totalitat de la plantilla, siguin sòcies o no. És positiu no posar a tothom a l’ERTO, doncs dones a entendre que hi ha voluntat de continuar l’activitat encara que sigui de mínims. Si tens la possibilitat de mantenir una mínima activitat, no posar a tothom a l’ERTO et permet justificar una mínima activitat de l’empresa. Si per contra, es demana un ERTO del 100% de la plantilla a temps complet vol dir que l’empresa no té cap mena d’activitat, per tant ni pot facturar res, ni pot justificar res.

Dubto si en la nostra situació podem aplicar un ERTO per força major. Val la pena intentar ho?

La recomanació és adherir-se a un ERTO per força major només quan siguin molt clares les circumstàncies que en permeten l’aplicació. Si no és una causa directa cal justificar molt l’afectació. A mode d’exemple, els ERTOs demanats per situacions de caiguda d’ingressos relacionats amb una caiguda de la demanda, però no relacionats ni directa ni indirectament amb la situació de força major, no es consideren de força major, sinó que haurien de tramitar-se per causes econòmiques (ERTO ETOP).

És important tenir-ne certesa, doncs un ERTO per força major equivocat podria motivar un expedient sancionador i tancar les portes a fer un ERTO per causes ETOP.

Els ERTO per força major es poden tramitar de forma telemàtica al Departament de Treball?

Sí, el Departament de Treball ha habilitat la via telemàtica (amb certificat digital) per poder fer la presentació dels ERTO per força major per COVID 19. Si la cooperativa no disposa de signatura digital, l’assessoria o gestoria en podrà fer la tramitació. Els ERTO per causes ETOP (econòmiques, tècniques, organitzatives o productives) també es poden tramitar telemàticament.

Com a persona sòcia treballadora amb dret a prestació per atur, consumiré la meva prestació si la rebo ara per un ERT O de força major?

Tant si hi ha relació laboral (persones treballadores contractades) o societària (persones sòcies treballadores) amb la cooperativa, no es consumiran els drets acumulats pel cobrament de la prestació d’atur mentre durin les circumstàncies excepcionals.

En altres paraules, aquest cobrament no es tindrà en compte pel càlcul de possibles prestacions futures. Per exemple, si una persona afectada per un ERTO hagués de demanar l’atur dins d’1 any, es considera que no ha fet ús de la futura prestació en la situació de Covid-19.

Si tenim una cooperativa amb persones sòcies de treball (en règim general) i persones assalariades, i volem fer ERTO que afecti als dos grups, quin seria el procediment?

El tràmit de l’ERTO per força major per a persones assalariades és un tràmit diferent al que afecta a les persones sòcies en règim general. És la mateixa sol·licitud però la documentació a complimentar varia una mica. Per tant, caldrà presentar dos ERTOs per separat.

Quan de temps té per a demanar l’atur una persona treballadora en si tuació d’ERTO?

La prestació no la sol·licita la persona treballadora, sinó que ho fa l’empresa. Es produeix un canvi de rol. La persona treballadora no s’ha de desplaçar.

Pots presentar un ERTO per causes de força major i si no te’l validen presentar un per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i productives (ETOP)?

Sí, és possible, no hi ha cap limitació. Si te’l deneguen, segurament t’indicaran que es tracta d’un ERTO Etop, però això no vol dir que el tinguis validat, si no que hauràs de començar el procediment de nou. L’ERTO per causes econòmiques és el procediment més complex de tots. Caldrà veure, doncs encara no queda clar, si el COVID 19 deixarà alguna porta oberta per presentar ERTOs per causes tècniques, productives o organitzatives.

Després de l’ERTO, s’ha de mantenir el mateix tipus de contracte a la persona treballadora o pot canviar (pel que fa la temporalitat, per exemple)?

No podríem passar d’indefinit a temporal, doncs seria un frau. La persona afectada podria sol·licitar una indemnització per improcedència.

Una cooperativa ha fet un ERTO força major, per a bona part de la seva plantilla. No obstant, el canal online ha registrat activitat. Podria representar algun problema?

En tots els casos dependrà de com s’hagi justificat l’aplicació de l’ERTO per força major. Per tant, cal anar a la redacció de la sol·licitud. En aquest cas, si es va indicar que l’organització mantenia una línia d’activitat operativa, com és la venda online, no hi hauria d’haver problemes. A més a més, l’ERTO de l’exemple no s’havia fet a la totalitat de la plantilla, i per tant, el fet de tenir una o varies persones en actiu ajudar a justificar el manteniment de part de l’activitat.

És més, molts establiments amb venda online han vist com se’ls denegava els ERTO’s per força major per la totalitat de la plantilla, doncs es considera que algú ha d’encarregar-se d’aquests canals que segueixen operatius.

 


 

CESSAMENT D’ACTIVITAT

En cas de cessament d’activitat, es segueix pagant la quota d’autònoms i/o quota a la Seguretat Social?

Quan es reconeix la prestació extraordinària per cessament d’activitat, només es deixa de pagar quota al RETA en els casos contemplats a l’article 17.1 del RD Llei 8/2020, modificat per la disposició final segona del RD Llei 13/2020, de 7 d’abril, mentre duri aquesta prestació.

Tampoc cotitzarien a la Seguretat Social les persones assalariades o sòcies treballadores en el RGSS que estiguin en un ERTO extraordinari.

Si una entitat ha de mantenir activitat perquè és un servei bàsic (ex: alimentació) però després per contagis/aï llaments de l’equip no pot mantenir l’activitat, es podria fer cessament de l’activitat per cas de força major?

Es podria al·legar accident de treball i es podria demanar el cessament d’activitat per força major.

A la definició de les activitats de força major s’esmenta “qualsevol altra activitat que hagi quedat suspesa, cancel·lada o restringida pel decr et llei pel qual s’ha decretat l’estat d’alarma” i, per tant, sembla que sigui interpretable. Per exemple, tot i que les activitats immobiliàries no surten a la llista, es pot al·legar força major?

Els reials decrets que van sortint, al final incorporen el llistat de CNAEs i els models inclosos com a força major. Es pot intentar justificar força major acreditant que per la forma com es desenvolupa una activitat, no et possible seguir treballant. En el cas concret de les immobiliàries, depenen de poder ensenyar els pisos i poden al·legar que sense poder fer aquesta activitat no poden seguir funcionant.

Es pot fer un contracte per obra i servei per cobrir pics de feina i acabar-lo quan acabi el pic, si és durant l’estat d’alarma?

L’estat d’alarma no pot ser causa de la finalització d’una obra o servei. En aquest cas caldria fer ERTO i s’hauria d’esperar a la fi de l’estat d’alarma per a al·legar la fi de l’obra o servei, però també caldrà acreditar-ho molt bé. Si a la tornada el pic de feina ja no es dona podrem justificar que ha acabat la necessitat d’aquella persona però cal fer una justificació molt detallada.

Si es preveu que la cooperativa estarà molt de temps sense activitat (posem per exemple, fins a la tardor), es pot tramitar la seva inactivitat. El procediment reglamentari a seguir seria, primer declarar la inactivitat a l’Agència Tributària i tot seguit fer la baixa d’autònoms a la Seguretat Social. Quan es torni a recuperar l’activitat s’hauria de tornar a activar fiscalment l’entitat i també la seguretat social de les persones sòcies.

En aquest cas, s’entén que no hi ha cap prestació per cessament d’activitat, extraordinària o no, ja que la cooperativa decideix voluntàriament la seva inactivitat, per reactivar-la més endavant.

Una cooperativa pot mantenir l’activitat sense anar al centre de treball?

Si. La cooperativa pot seguir amb la seva activitat si les persones que hi treballen poden fer-ho a distància. De fet, es prioritza l’activitat a distància en front del model de reducció d’activitat o cessament temporal.

 


 

COBRAMENT DE LES PRESTACIONS

Pel que fa al cobrament de les prestacions de la Seguretat Social, es preveu que es mantinguin els terminis normals o bé es preveuen retards per la saturació del servei?

Per saturació de peticions i problemes de liquiditat és probable que els pagaments del ajuts de la SS no es paguin fins el 10 de maig (tant la part proporcional de març, com d’abril). En cas de tràmits amb la SS el silenci administratiu és una aprovació automàtica. No obstant, aquesta aprovació es fa sense els codis pertinents que els gestors necessiten per tramitar les demandes atur dels ERTO’s, aspecte que pot provocar més retards.

En quin moment s’apliquen les exoneracions de la Seguretat Social en els ERTO’s per força major?

Pel que fa les exoneracions de la Seguretat Social per a les organitzacions que s’han acollit a un ERTO, cal recordar que aquestes exoneracions es veuran reflectides en la liquidació del mes següent, doncs la liquidació de la Seguretat Social sempre es fa a mes vençut.

Puc reclamar el retorn de les quotes d’autònoms de març, si ens hem acollit a la prestació per cessament d’activitat?

No cal. La Seguretat Social actuarà d’ofici per fer els retorns.

 


 

ALTRES FAQS DE L’ÀREA LABORAL

Quin és el procediment i els requisits per accedir a la prestació per accident de treball per persones infectades o en aïllament?

Per accedir a la prestació, ja sigui per aïllament o per contagi del COVID-19, es necessita la baixa mèdica que l’ha d’emetre el Servei Públic de Salut, a través dels Centres d’Assistència Primària. Es recomana que es truqui al 061 i es demanin instruccions. La durada d’aquesta prestació ve determinada pel comunicat de baixa per aïllament o contagi i l’alta corresponent.

Quines incompatibilitats hi ha entre la moratòria a la Seguretat Social, i altres mesures que impacten en el pagament de les quotes a la Seguretat Social?

La moratòria de les cotitzacions no és compatible en els casos dels ERTOs per força major ni de cessament d’activitat de les persones autònomes, doncs en ambdós casos ja s’eximeix a l’organització del pagament de la quota.

És compatible l’ajut de 2.000 euros del Departament de Treball de la Generalitat amb altres ajuts?

Només és incompatible amb prestacions del mateix Departament de Treball, i serà compatible amb la resta d’ajudes i prestacions que s’aprovin des dels altres departaments (com pot ser Cultura). Cal recordar que només s’hi poden acollir les autònomes donades d’alta com a persones físiques i no són elegibles les persones sòcies de societats mercantils, de societats civils privades, de comunitats de béns, de cooperatives o societats laborals, els membres d’òrgans d’administració de societats i els treballadors i treballadores autònoms col·laboradors.

Sobre finançament i altres ajuts

Es pot sol·licitar la línia ICF Avalis Liquiditat si s’ha demanat la prestació extraordinària per cessament d’activitat? En tal cas, quin seria el procediment?

Sí. Les mesures de liquiditat són independents de les altres mesures. Es demana a través de la banca privada.

L’activitat ha quedat totalment aturada, però no es demana cap ERTO ni tampoc el cessament d’activitat perquè ens podem permetre seguir cobrant el nostre sou al 100%. En tot cas, què podem fer amb el lloguer i els subministraments del local?

S’han aprovat mesures com la línia d’avals de l’ICO, dels quals s’ha aprovat ja un segon tram, orientats a ” preservar la normalidad de los flujos de financiación y los niveles de circulante y liquidez, para así permitir que empresas y autónomos continúen abonando los salarios de sus empleados, las facturas a proveedores y sus gastos corrientes, con el objeto de mantener la actividad económica y el empleo” (Resolució 10 d’abril de 2020).

Si som una empresa de recent constitució o en procés de constitució (pendent de registre però com està tancat no es pot avançar en el tràmit). Es pot accedir a alguna línia de crèdit de l’ICF o de l’ICO, només amb el CIF provisional?

Com que no es disposa de dades econòmiques reals es demanarà una planificació econòmica de l’empresa. Es pot recórrer a ICO però no per demanar préstecs especials per Coronavirus sinó una línia ICO d’emprenedoria. El tràmit segurament serà lent perquè els departaments jurídics de la banca estan saturats.

A quines entitats financeres es poden adreçar les cooperatives que requereixin finançament per poder fer front a les conseqüències econòmiques de l’emergència sanitària els propers mesos?

La FCTC aconsella adreçar-se a les entitats financeres que impulsen i promouen l’accés a finançament per a empreses de l’economia social de Catalunya. Aquestes entitats formen part de la Xarxa Financoop, coordinada i dinamitzada per la Fundació Seira, per potenciar un sistema financer al servei de les cooperatives i de l’economia social i productiva. Entre les que són de base ètica i solidària destaquem Coop57 i Fiare Banca Ètica, i entre les que són cooperatives de crèdit destaquem Caixa d’Enginyers, Laboral Kutxa i Cajamar. Per a més informació podeu contactar amb seira@fundacioseira.coop.

Entitats de les finances ètiques com FIARE o Caixa d’Enginyers, canalitzen préstecs ICO en aquests moments. És possible que altres entitats ho estiguin valorant i s’afegeixin al llistat d’entitats.

Entre els préstecs ICF i els ICO, quin criteri puc seguir per escollir-ne un o l’altre?

  • ICF està treballant amb préstecs superiors a 100.000€ (excepte el sector cultural): més informació.
  • Si es vol demanar un import inferior demanar crèdits ICO: més informació.

Sobre mesures societàries aplicables a cooperatives

En el cas de les cooperatives que tramiten l’ERTO, com podem realitzar el procediment sense la possibilitat de realitzar una Assemblea General?

Quan l’ERTO es tramita per a les sòcies treballadores (en règim general) o de treball de cooperatives, cal un certificat d’acord de l’assemblea general sobre la presentació de l’expedient. De forma excepcional, es permet fer l’Assemblea de forma virtual encara que no estigui contemplat als estatuts, o bé que sigui el mateix Consell Rector el que ho sol·liciti directament. En qualsevol cas, per un tema de responsabilitat, caldria fer el màxim per tal de que sigui l’assemblea qui prengui la decisió (a través de vies telemàtiques i de signatura digital de les actes).

Durant l’estat d’alarma, s’ha vist alterat el termini de convocatòria dels òrgans socials de les cooperatives?

En el Decret llei 10/2020, de 27 de març, s’estableixen noves mesures extraordinàries per fer front a l’impacte sanitari, econòmic i social del COVID 19, fent referència a les cooperatives.

A l’article 4.1 ens concreta que durant la vigència de l’estat d’alarma actual, els terminis previstos legalment per a la reunió dels òrgans col·legiats de les societats cooperatives, queden suspesos a partir de la data de declaració de l’estat d’alarma, i el seu còmput es reprèn a partir de la data de finalització de l’estat d’alarma o les seves pròrrogues.

És aplicable la flexibilització de l’ús del FEPC, que preveu el RDL 15/2020?

Ara per ara, la mesura fa referència al FEPC regulat a l’article 56 de la llei estatal (Ley 27/1999, de 16 de juliol, de Cooperativas). Per tant, cal esperar al posicionament de la Direcció General d’Economia Social i Cooperativa, per saber si aquesta mesura és aplicable a les cooperatives que operen sota la legislació catalana.

La mesura preveu que, durant la vigència de l’estat d’alarma, les Cooperatives podran utilitzar el FEPC com un recurs financer, per dotar de liquiditat a la cooperativa, així com finançar qualsevol activitat dirigida a frenar la crisis sanitària, ja sigui a través d’accions pròpies o a través de donacions a altres entitats.

El requisit per a que el FEPC es pugui destinar a dotar de liquiditat a la cooperativa és que s’haurà de restituir amb, al menys, el 30 % dels resultats de lliure disposició que es generin cada any, fins que s’assoleixi el nivell previ i en un termini màxim de 10 anys.

Sobre subvencions i contractació pública

Què han de fer les entitats o cooperatives que tenen atorgada una subvenció que ha quedat suspesa a partir de la declaració de l’estat d’alarma però que ja havien començat a execut ar? Si fan un ERTO, poden perdre la subvenció per aquest període, encara que el decret d’alarma no els permet continuar treballant? Com ho han de fer?

La suspensió de l’activitat suposa que el període de temps mentre duri l’estat d’alarma no computa com a temps treballat, i per tant, no es poden executar accions ni es podrà pagar (ni per tant justificar) el sou de les persones treballadores perquè no s’estarà realitzant activitat.

El període de suspensió s’afegirà al final del període previst per executar la subvenció allargant per tant el període d’aquesta (per exemple, si el període de suspensió és de dos mesos i la subvenció s’havia d’executar fins el 30 de juny, el termini d’execució s’allargarà dos mesos a partir d’aquest dia i serà executable fins a 30 d’agost).

Si es pot i es vol continuar amb l’activitat durant aquest període la recomanació és que aquestes empreses parlin amb l’administració per valorar el seu cas particular i la possibilitat de realitzar un pla de contingència justificant que es pot continuar amb l’activitat malgrat l’estat d’alarma. Si l’administració l’aprova, aquest període estarà inclòs a la subvenció.

En casos d’alta dependència de l’administració pública, és important parlar amb l’administració i intentar que s’aprovi un pla de contingència que els permeti mantenir activitat i subvenció per aquest període.
Si l’administració l’accepta, cal acordar si és retroactiu (des del moment en que es va declarar l’estat d’alarma) o a partir de quin moment s’aixeca la suspensió. Si no hi ha resposta, es considerarà que el termini queda suspès i per tant, les nòmines d’aquest període no seran justificables.

En el cas de subvencions que ja estant justificades i acceptades, i on només falta el pagament, pot l’administració suspendre el pagament? En cas de fer ho, es podria reclamar?

Si la subvenció està executada i justificada s’hauria de pagar, i no sembla justificat que es suspengui el pagament. En tot cas, no s’ha legislat res per les administracions locals i si volen, poden suspendre-ho. En el cas de la Generalitat i l’Estat, sí que s’ha compromès a pagar les subvencions atorgades.

En el cas de realitzar-se una adaptació dels serveis de la subvenció, quina seria la manera de fer-ho?

Si s’acorda una adaptació de serveis amb els clients (ja sigui administració pública o entitats privades) es recomana fer-ho per escrit (els acords de paraula poden ser difícils de demostrar en cas de litigi). Per exemple, si estàvem fent formacions en centres educatius i ara passem a fer-les online, és recomanable tenir aquest pacte d’adaptació de serveis per escrit.

Com afecta la crisi sanitària del Covid 19 a les cooperatives que enguany es ben eficien de la subvenció concedida en el marc dels Projectes Singulars de promoció de l’economia social i la creació de cooperatives i societats laborals (línia 1)?

L’actual conjuntura podria influir en el ritme habitual de pagaments de la tresoreria de la Generalitat de Catalunya pel que fa a les bestretes del 90% de la subvenció. A més, tots els expedients queden aturats mentre duri l’estat d’alarma declarat per l’Estat Espanyol, i per tant també queda aturada l’execució de les accions derivades d’aquests expedients (la realització dels projectes) fins a la pèrdua de vigència de l’estat d’alarma (actualment previst fins al 9 de maig).

A partir del moment en que es reprenguin les activitats tornaran a computar els terminis establerts per a tots els procediments, excepte si la cooperativa beneficiària de la subvenció sol·licita expressament aixecar la suspensió de l’expedient per continuar amb l’execució del projecte en el termini establert inicialment i imputar les despeses realitzades durant el període de l’estat d’alarma. En aquest darrer cas, aquesta cooperativa no pot tramitar cap expedient de regulació d’ocupació en relació als llocs de treball vinculats a les actuacions i a les despeses subvencionades.

Si una sòcia gaudia de l’ajut d’incorporació de socis i s’acull a un ERTO, li afecta a l’ajut rebut?

En el moment en que hi ha exoneració de la quota, la persona no està de baixa, està suspesa, però manté l’activitat. S’entén que, per tant, que no afectaria la suspensió.

Seguint amb la subvenció per incorporació de persones sòcies, l’estat d’alarma afecta la condició de manteniment durant 3 anys a la cooperatives?

És possible que s’hagi d’allargar la durada pel final, sumant als 3 anys de termini els mesos que ara quedin en suspensió.

Altres FAQS

Especialitzats en Economia Social i Solidària

Recursos generalistes