Està en marxa aquests dies la campanya “Trenquem tòpics” a les xarxes socials per desmuntar prejudicis al voltant del cooperativisme i l’Economia Social i Solidària. Quins són els tòpics més molestos sobre el mercat social o el model d’empresa cooperativa?
Algunes de les piulades han fet referència a la idea preconcebuda de pensar que les cooperatives només les fan hippies o quissoflautes. És cert que moltes persones dels moviments socials relacionats amb aquests estereotipis -el 15M, l’okupació, l’ecologisme, les campanyes pel desarmament i contra la guerra, la defensa del dret a l’habitatge, les lluites laborals, el reclam de les pensions, etc.- tenen com a protagonistes a qui després fa una aposta per una alternativa econòmica al capitalisme sistèmic imperant. La coincidència no és casual: en l’arrel del cooperativisme es troba la defensa de la vida col·lectiva per davant del benefici individual, quelcom en sintonia amb molts dels fronts oberts pels moviments socials de tota mena.
A través del cooperativisme, el mercat social, el comerç just i l’ESS, els moviments socials creen alternatives funcionals als paràmetres establerts pel model socioeconòmic globalitzador. Per exemple, una aposta ferma per promoure les economies locals i arrelades al territori. En realitat, l’ESS no descobreix la sopa d’all, sinó que sovint recupera formes de fer que s’han perdut a partir del segle XX.
D’altra banda, un altre tòpic és el de pensar que les cooperatives només poden ser agràries. De fet, hi ha molts col·lectius cooperatius en aquest sector que sovint aposten per una agricultura o ramaderia sostenible, respectuosa amb el medi ambient, que recupera i reivindica oficis tradicionals que s’han anat abandonant amb el progressiu monopoli urbà dels recursos i del mercat laboral. Però no totes les cooperatives tenen horts o ramats d’ovelles!
Se’n poden trobar a tots els sectors i, de fet, la gran majoria es troben en el tercer sector, el de serveis. Hi ha cooperatives tèxtils; periodístiques; gestores; energètiques; de comunicacions; de transport; d’habitatge; d’arquitectura i construcció; d’assessoria legal; de restauració o de càtering; de consum; informàtiques; tecnològiques; de traducció o formació en idiomes; d’ensenyament a molts nivells de l’educació reglada; d’acompanyament individual o de grup; de serveis financers ètics; d’administració d’escales i comunitats; de salut; de cinema; d’audiovisuals; de missatgeria; de neteja a llars particulars o a espais de treball; i un llarguíssim etcètera!
Un altre dels tòpics més molestos és el que pensa que un model participatiu, basat en l’assemblearisme i l’equitat, no resulta eficient. Hi ha cooperatives amb més de trenta anys d’existència: per exemple, Abacus va néixer el 1968, Coop57 l’any 1995 i la centenària Cooperativa Antiga del Camp de l’Arpa és la cooperativa de consum més antiga de Barcelona, fundada l’any 1886. Si us endinseu en el món del cooperativisme, segur que continuareu trencant tòpics i prejudicis sobre aquest model socioeconòmic amb molta força i vitalitat.
