L’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental va visitar Sant Celoni per conèixer La Clau. Amb aquest objectiu, va parlar amb quatre gestors de la cooperativa que gestiona aquest Casal Popular del Baix Montseny, que promou la cultura popular i el pensament crític: Albert Ventura, David Solé, Carlos López i Irene Galofré.
– Quan i com neix La Clau?
– Albert: La Clau s’obre el 2012, però ve d’un treball previ del Casal Quico Sabaté i d’altres moviments socials de Sant Celoni, que un dia decideixen que es fa necessari un espai més gran pels col·lectius i per a les entitats, i un espai més obert per poder acostar-nos i arribar a més persones.
– Com definiríeu La Clau?
– David: Volia ser un espai de referència a nivell del Baix Montseny, i sobretot a Sant Celoni, on es pogués dinamitzar tota la cultura tant a nivell local com a nivell nacional dels Països Catalans. Sempre amb una mirada crítica i des de l’esquerra. S’intenta aglutinar entitats que tinguin un caire social i que estiguin compromeses amb les lluites socials i els moviments populars de l’esquerra del país.
– Per què feia falta un espai com aquest?
– Albert: Per un costat, perquè pensem que el projecte d’allò que era el Casal Quico Sabaté se’ns feia petit i ja havia fet la seva trajectòria. Creiem que és una oportunitat, tant per Sant Celoni com per nosaltres, que un espai així pugui ajudar els col·lectius, els moviments socials i tota aquella gent que forma part dels moviments crítics de Sant Celoni i rodalia per trobar-se, fer les seves activitats i poder créixer com a moviments o com a entitats.
– Quina relació té La Clau amb el cooperativisme i l’economia social i solidària?
– Albert: Podríem definir La Clau com un projecte híbrid. Per un costat, hi ha una entitat sense ànim de lucre, que és La Clau, que obre tots els panys; i per l’altre costat, anant conjuntament amb el projecte, hi ha la cooperativa L’Avern, dedicada a la restauració, que des de l’inici gestiona l’espai del bar-restaurant.
– De quina manera es reforça la democràcia –un dels valors del cooperativisme– a La Clau?
– Carlos: El fet que participin entitats i organitzacions amb una estructura assembleària, amb una presa de decisions horitzontal, fa que es pugui fomentar una participació molt més directa i que hi hagi una interrelació entre totes aquestes entitats i puguin confluir entre elles.
– La transparència?
– Carlos: Un cop l’any, com a entitat que som, hem de rendir comptes als socis. Fem un balanç econòmic, plantegem les propostes per encarar el curs vinent i els mateixos socis poden presentar les seves propostes i nosaltres les acollim per tal de fer-les possible. A més, la cooperativa L’Avern, també té comptes transparents i es pot saber el balanç que han fet durant tot l’any i a què han destinat els ingressos i els beneficis.
– La responsabilitat social i ecològica?
– Carlos: Dintre de La Clau hi ha entitats com La Salvaguarda del Montseny, que és un referent a nivell de lluites ecologistes, amb més de 30 anys, i és un dels valors que acull La Clau com a entitat. I la resta d’entitats s’impregnen d’això i les lluites són comunes.
– La solidaritat?
– Carlos: El fet de ser un punt d’unió d’entitats i assemblees, de trobar-te en un mateix espai, fa que al final acabis empatitzant amb unes lluites o amb unes altres, i a més, com que té un enfocament des de l’esquerra transformadora, fa que al final les lluites siguin compartides.
– La participació?
– Carlos: Hi ha per una banda la interna, que seria aquesta assemblea de socis anual, on tothom pot participar, i a part on la gestora mateixa és un canal obert en el sentit que tothom pot venir, proposar o participar quan vulgui. I com som entitats basades en una estructura horitzontal, no està barrat el pas a cap d’elles.
– Qui pot entrar a formar part de La Clau i com s’hi pot accedir?
– Carlos: A La Clau, com a espai, hi pot entrar tothom, perquè hi ha la part de restaurant que és oberta al públic. Com a casal, també, perquè, tot i que és un casal format per socis, són socis que voluntàriament volen aportar, perquè creuen en el projecte i volen formar-ne part. Però tot i això, pot entrar qualsevol que no hi sigui soci. I en l’organització i l’elaboració de propostes, també. La gestora és oberta a tothom, tot i que tenim uns criteris mínims ideològics. Tenim un decàleg, un ideari que engloba tots aquests punts.
– Quines activitats podem trobar?
– Irene: Xerrades que muntem la pròpia gestora o que munten les diferents entitats o col·lectius que en formen part; espectacles musicals aquí dintre, o si són de gran format utilitzem la plaça; activitats enfocades a la família –música per nadons–; un mercat efímer –un grup de productors locals venen els seus productes–; o activitats que organitza el Banc del Temps. En definitiva, La Clau acaba sent el punt de trobada, de confluència i de reunions de totes les entitats que en formen part.
– Per què consideres que s’ha de participar en aquestes activitats?
– Irene: Perquè ens agrada formar part del teixit associatiu d’aquí i hem de poder crear sinergies i complicitats entre la gent del barri, del poble de Sant Celoni i del Baix Montseny.
– Pel que fa al model, quin paper juguen les cooperatives i les empreses d’economia social i solidària a Sant Celoni i al Baix Montseny?
– Albert: La presència de cooperatives o d’altres tipus d’activitats econòmiques que es poden incloure a l’economia social i solidària, tant a Sant Celoni com al Baix Montseny, és molt minsa. Podríem comptar amb els dits de la mà les cooperatives que existeixen. Pel que fa a altres activitats més petites, que podríem incloure a l’economia social i solidària hi ha des d’entitats de consum a petits productors al món de l’agricultura. Però si ho quantifiquéssim, el tant per cent del pastís seria el mínim.
– Creus que falta sensibilització amb aquests models d’empresa?
– Albert: Penso que sí, que la gent ho desconeix. Potser els sona la paraula cooperativa, però realment no saben què és, i encara menys què és l’economia social i solidària. Sí que potser ho relacionen amb ecologisme, amb participació o amb democràcia directa, però en el fons desconeixen que ells també poden fer projectes d’economia social i solidària.
