Montornès va acollir dissabte a la tarda la primera Fira d’Economia Social i Solidària (FESS) del municipi, i la primera en què l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental hi formava part com a un dels organitzadors principals –en aquest cas, juntament amb l’Ajuntament de Montornès–.
Tot i que va costar que s’hi apropés la gent, a les 18 h es va començar a animar la fira i les tres activitats programades per a les 19 h van ser les que van aplegar més afluència de gent. Per una banda, la fundació La Dinamo, l’entitat Sostre Cívic i la cooperativa la Borda van explicar les seves experiències amb l’habitatge cooperatiu –El cooperativisme com a fórmula d’accés a l’habitatge–, i la cooperativa Mujeres Pa’lante i l’associació ACAF van aportar les seves vivències sobre les economies comunitàries i feministes –Respostes col·lectives i vincles comunitaris per posar en el centre les necessitats de cura i autocura de les persones– en dues sessions organitzades dins l’Escola Sant Sadurní. Per altra banda, l’espectacle de teatre i titelles La botigueta, de Tanaka teatre, que va fer participar el públic familiar a decidir i construir com fer un consum responsable, va tenir un aforament complet.
Tot plegat, després del berenar que va organitzar el Centre Ocupacional del Bosc de Mollet (Institut Municipal de Serveis als Discapacitats de Mollet). Com assegura Albert Grifell, membre de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental, “fer un berenar gratuït és un bon reclam per a la gent”. Altres bons reclams van ser l’espectacle –on hi van assistir molts nens– i l’espai de cura infantil, a càrrec de l’Esplai Panda. Grifell també afirma que “no va ser una fira massiva, però sí molt positiva” i agraeix que l’alcalde de Montornès, José Antonio Montero, “va passar per totes les parades i va ser l’últim en marxar de la FESS”.
MIREM AL FUTUR
Grifell també es mostra convençut que aquestes fires augmentaran el nombre d’assistents a mesura que es continuïn fent “accions de sensibilització més petites: anar a veure entitats, anar a parlar amb altres serveis de l’Ajuntament o fer formacions. A través d’això es generaran altres espais per iniciatives d’ESS i mica en mica hi assistirà més gent, perquè hi haurà més gent sensibilitzada a qui li interessarà conèixer noves experiències”.
“L’economia social i solidària no és res nou, sinó que funciona des de fa molts anys”, assegura. Un bon exemple són moltes comunitats de l’Àfrica Subsahariana, que s’agrupen per finançar les despeses puntuals com podria ser des de la compra d’un ordinador, fins al repatriament dels cadàvers dels seus familiars per poder ser enterrats als seus països d’origen. L’associació ACAF en va parlar extensament i va demostrar que tothom pot formar part fàcilment de l’Economia Social i Solidària.
En aquest 2018, l’Ateneu també organitzarà dues fires d’Economia Social i Solidària més amb l’objectiu de seguir difonent aquests models tant de negocis com de vida: seran a Sant Celoni al mes de juliol i a Cardedeu a finals de setembre.
