El passat 9 de juny es va celebrar la Fira de l’Economia Social i Solidària de Montornès, i l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental, coorganitzador juntament amb l’Ajuntament, va conèixer les experiències de tres projectes que hi van participar: Més Opcions, La Dinamo i Can Galbany.
Nuria Vega – Més Opcions
Des de MésOpcions consum responsable el que fem és promoure el mercat social, i des d’aquest punt de vista el que fem és visibilitzar i apropar altres tipus de consum a les persones. Nosaltres, que som una cooperativa integral, el que fem és incloure en el nostre cor entitats que promouen les finances ètiques, les assegurances i altres tipus de consums alternatius i propers a l’economia solidària.
Bàsicament, qualsevol persona que estigui interessada en conèixer les diferents alternatives que Més Opcions posa sobre la taula, pot venir i facilitem que en un clic pugui formar part de la cooperativa Més Opcions i accedir a cooperatives com SomMobilitat, SomConnexió o Cos a través de la nostra plataforma.
Lali Daví – La Dinamo
Des de La Dinamo estem treballant amb l’Ajuntament de Montornès del Vallès de cara a estudiar possibles vies per poder impulsar el model de l’habitatge cooperatiu al municipi.
Des del nostre punt de vista, l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un mecanisme per transformar les dinàmiques de l’habitatge i una aposta per garantir que l’habitatge sigui un dret universal, i per tant és una aposta de proporcionar a la població que de manera organitzada i des de les bases pugui resoldre aquesta necessitat de manera col·lectiva i el més autogestionada possible.
Estem parlant de projectes on hi ha una forta comunitat que permet per una banda poder plantejar models de convivència diferents dels que habitualment es donen en el territori, ja sigui plantejant espais d’ús comunitaris o dinàmiques de compres col·lectives. És a dir, diferents mecanisme tant del propi habitatge com d’elements associats a l’habitatge. I per altra banda, també ens permeten crear comunitats que alhora puguin treballar per una garantia del que es diu el dret a la ciutat: entendre que l’habitatge no és només el lloc on residim i dormim, sinó que et permet garantir molts més altres drets, com són el dret a una família, a una salut estable o a l’educació.
També estem en un moment de situació global i local, on plantejar alternatives en tots els àmbits de la vida és una realitat, estan cada vegada naixent més projectes dins de l’economia social i alternatives de com afrontar de manera col·lectiva necessitats que tenim cadascú de nosaltres. Per tant, entenem que és una aposta més en una d’aquestes branques per poder plantejar alternatives, i a més a més poder-ho fer d’una manera emancipadora i des de les comunitats autoorganitzades.
Ricard Vidal – Can Galbany
Vam començar ara fa 3 anys. Vam arribar a aquesta masia que es diu Can Galbany, a Montornès, i hi havia uns amics que hi estaven vivint amb un projecte amb cabres i hi havia també altres persones que estaven llogant algunes parts de la masia. Feia un temps que la meva dona i jo estàvem buscant un lloc per poder fer el nostre projecte de vida, que també tenia una vessant social, i estàvem buscant un espai amb les característiques de Can Galbany, un espai que tingués capacitat perquè poguessin viure vàries famílies, i anar construint poquet a poquet un projecte comunitari o d’un veïnatge de col·laboració mútua entre les persones que vivien allà. Per nosaltres era important també que estigués a prop de la natura i que tingués espais per poder fer horta d’autoconsum i per poder autoabastir-nos d’alguna manera.
Vam arribar a un acord amb el propietari per tal de poder fer com una inversió, perquè s’havia de fer una remodelació del pis on estem, i a canvi d’aquesta inversió anar restant el que seria el lloguer. De fet, durant uns anys no paguem el lloguer, però a canvi d’anar arreglant nosaltres a poc a poc l’espai on vivim. Aquestes fórmules permeten que puguis participar de fer-te la teva casa i no dedicar-te només a pagar un lloguer cada mes. Passar-te tota una vida treballant per pagar una hipoteca per viure en un pis de 50 o 60 metres quadrats, no té gaire sentit. Llavors, suposo que aquest model s’ha de reinventar i hem de denunciar-lo, i crec que una de les maneres és anar creant espais similars al que estem fent nosaltres: espais alternatius, a prop de la natura, lluny de les ciutats, i anar compartint espais i ajudant-nos mútuament entre tots. És bàsicament el que s’ha fet tota la vida, abans d’aquest estil de vida que ens està afectant.
