El Casal Cultural de Mollet va acollir dijous una taula rodona per parlar sobre cooperatives i l’economia social i solidària, sota el nom de Cooperativitzem el Baix Vallès! Com integrar-nos en l’ESS, i amb la participació de David Cos (president executiu d’Escola Sant Gervasi), Ramon Torrents (soci de Som Contrapunt) i Montse Lamata (sòcia d’Ensó i membre de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental). Pol Ansó (president de la Federació d’Associacions de Veïns de Mollet del Vallès) i Arnau Galí (tècnic de l’Ateneu) van presentar l’acte, i Montse Eras (sòcia de Som Contrapunt) va moderar el debat.
Lamata va dir que per definir què són les cooperatives és imprescindible destacar dos conceptes clau: “necessitats compartides” i “gestió democràtica”. “Estem parlant d’un grup de persones que de manera voluntària i lliure s’ajunten per satisfer una necessitat compartida sota uns principis que es basen en la gestió democràtica”, va explicar. Tot plegat, sumat al fet que els membres de la cooperativa a més de treballar també formen part de la gestió i de la presa de decisions, “fa que el meu dia a dia sigui més enriquidor i que passem de l’individualisme salvatge a la col·lectivitat”.
Tanmateix, la representant de l’Ateneu en el debat va dir que “una cooperativa no per si sola és bona, sinó que calen mesures de governança perquè la cooperativa es pugui governar bé”. Per fer-ho, l’Ateneu Cooperatiu pot assessorar l’empresa. També pot acompanyar aquells projectes incipients, un suport que considera necessari, ja que “s’ha de generar un projecte empresarial, i això vol dir deixar-se aconsellar per persones que ens puguin ajudar a posar realitat i a aterrar aquesta idea”.
A més, Lamata va apuntar als mites i estereotips com els grans mals de les cooperatives: “Els éssers humans, quan desconeixem una cosa, en desconfiem molt. El desconeixement ens porta a la desconfiança i a creure que això no és possible, perquè estem educats amb uns valors que no són els propis que promou el cooperativisme, i aquest és un dels principals problemes: no estem educats en la participació, en la gestió democràtica, ni en aquesta manera de cooperar ni de compartir”.
Torrents, per la seva banda, va afirmar que “si traiem tota la ideologia, una cooperativa és una fórmula jurídica per crear béns i serveis”. En canvi, “si incorporem la lògica de què representa el cooperativisme, és un enfocament a l’economia del bé comú, no només d’empresa cap a dins, sinó també d’empresa cap a fora”. En aquest sentit, les cooperatives no han de respondre només “als interessos de les persones que en formen part com a socis i sòcies, sinó també al context i a l’entorn en el qual operes: territorial i sectorial”.
El soci de Som Contrapunt també va afirmar que “les persones que entren a les cooperatives ho fan en la mesura que en un horitzó més o menys proper poden passar a ser empresa i copropietaris d’aquella cooperativa”, però “hi ha cooperatives on les persones que s’hi incorporen com a treballadors o treballadores els costa fer aquesta passa d’anar cap a l’altra banda”.
I Cos, per últim, va recordar que l’origen de les primeres cooperatives, que es van crear al segle XIX a Anglaterra: “uns col·lectius que tenien unes dificultats compartides i que no tenien accés a uns determinats béns o serveis van dir: ‘potser si ens ajuntem, podrem aconseguir allò que d’una altra manera no aconseguiríem’”. “Hem de fer-ho nosaltres i no hem de deixar que algú altre ho faci per nosaltres”, deien.
El representant de l’Escola Sant Gervasi també assenyalar els dos tipus d’empreses que hi poden haver: “Fonamentades en el capital, que en tenim moltes en el nostre entorn, o en les persones, on el capital és necessari, però el fonament és la persona”. En aquest darrer cas, “cada persona és un vot; aquí tots som exactament igual, és igual el lloc de treball que ocupis dins de l’empresa”. També va destacar que pel sol fet de ser cooperativa, l’empresa “s’ha d’interrelacionar amb el seu entorn per mirar de millorar-lo, més enllà de la seva activitat principal”. “Les cooperatives no poden tenir prou amb oferir un bé o un servei i vendre’l, sinó que també han de mirar de crear xarxa amb altres cooperatives”, va destacar.
Els objectius de la sessió
Pol Ansó, un dels organitzadors de l’acte com a membre de la junta de la CONFAVC, va explicar que l’objectiu de l’esdeveniment és “el foment del cooperativisme al Baix Vallès, perquè creiem que és una oportunitat perquè la gent pugui guanyar-se la vida d’una altra manera”.
Pel que fa als avantatges d’aquest model d’empreses, Ansó va destacar que “les decisions les prenen els propis treballadors, aquesta és la gran diferència sobre el sistema d’un amo i un contracte laboral. La cooperativa té de fons aquesta virtut de què tot es resol de manera assembleària i, per tant, tothom se sent més integrat en aquell sistema que té de guanyar-se la vida”.
L’Arnau Galí, tècnic de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental, també va dir que “el cooperativisme és la base per sustentar i intentar articular una societat més justa, nova i solidària que ajudi a trencar amb les dinàmiques absurdes i salvatges del capitalisme”. I va recordar que “el Baix Vallès disposa d’una seu fixa regular a Montornès, amb tots els dispositius, les eines i els recursos de què disposa l’Ateneu Cooperatiu, que no en són pocs”.
