L’Espai Rural de Gallecs és també el poble mil·lenari de Gallecs que, a través dels seus camins, masies, murs i església, ens explica la gran transformació del Vallès dels darrers cinquanta anys. Per entendre-la, és clau el paper de la ciutadania organitzada i de les administracions públiques, cadascuna amb els seus interessos, així com els diferents moments de confrontació, resistències i col·laboracions entre elles.
Iniciem aquesta història quan se situa Santa Maria de Gallecs als mapes dels ACTUR del 1971 del Ministerio de la Vivienda per construir una ciutat per 200.000 habitants. Així, es van expropiar unes 1500 hectàrees (Ha) terrenys rurals per descentralitzar Barcelona creant nous habitatges i un parc de polígons, no sense les resistències d’algunes famílies i l’abandó d’algunes cases i terres. El 1977, quan es crea la Comissió per la Defensa de Gallecs, s’inicia un procés de mobilització contra la seva urbanització, en que Gallecs simbolitzava reivindicació ecologista, pagesa i política. Amb el canvi de règim i la crisi econòmica el projecte s’atura, passant la propietat a mans de la Generalitat el 1982, a través de l’Incasòl. Alguns ajuntaments aprofitaren aquest sòl públic per acabar de consolidar el seu creixement. De les hectàrees inicials, actualment en queden sense construir unes 750 Ha Protegir-les el 2009 a través del PEIN va suposar també una fita per a les entitats ecologistes del territori que han seguit articulant-se al voltant de Gallecs, davant de cada amenaça i sensibilitzant sobre els valors ambientals i socials de l’espai.
Gallecs es troba protegit però sempre amenaçat: ampliacions dels polígons, variants de carreteres, la Interpolar Sud, o infraestructures i usos incompatibles amb els agraris. Alhora, és un territori fèrtil, amb una gran accessibilitat des de Barcelona i les zones urbanes que l’envolten, i de titularitat pública i, per tant ple d’oportunitats.
En aquests darrers anys, gràcies a l’aposta d’algunes pageses locals i el suport del Consorci de Gallecs (l’ens de gestió creat al 2005 i participat pels diferents municipis que formen part de l’àrea expropiada, així com de l’Incasòl i el Departament de Territori) a l’agricultura ecològica, l’elaboració i venda del Producte de Gallecs, trobem un bon conjunt d’iniciatives agroecològiques: L’ou de Gallecs, la farina de blats antics recuperats del molí de Can Jornet, els llegums de varietats tradicionals, les hortalisses que se subministren als menjadors escolars ecològics, Gallecs Dolç, les elaboracions de l’Obrador de Gallecs i l’Agrobotiga viuen i sobreviuen a l’espai. La desaparició de projectes com el Rave Negre, un projecte de producció que subministrava cistelles agroecològiques portat per dones pageses, ens fa veure la necessitat de més suport ciutadà i institucional a aquestes iniciatives.
Cal destacar que el paisatge és conservat per projectes econòmics, que han de portar implícit la dignitat laboral de la pagesia. La integració de funcions ambientals com la recuperació de marges i el manteniment del mosaic agroforestal del Vallès han de garantir-se amb un model sostingut des de les administracions públiques i amb el suport de la comunitat. Cultivar al PEIN de Gallecs no és com produir al Parc Agrari del Baix Llobregat, aquí no es poden instal·lar hivernacles, cal lluitar contra les plagues de forma respectuosa i, com allà, cal dotar la pagesia d’un accés a la terra segur a llarg termini, que l’Incasòl ara no permet.
En definitiva, cal fer emergir els valors dels serveis ecosistèmics i de les persones que alimenten d’altres persones. No sabem si serà a través de l’articulació de polítiques locals, de l’activitat forta dels Ateneus Cooperatius o dels Consells Alimentaris Municipals.
Els que sí que vivim en el dia a dia des de Cinc Quarteres és que són les persones que hi viuen i/o treballen en aquests espais les que impulsem els canvis. Potser només cal que ens hi posem?
Article escrit per Raquel Jiménez, consumidora a Cinc Quarteres
