El juny de 2022 l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental coorganitzava amb el grup de consum Cinc Quarteres de Mollet, una taula rodona a Gallecs per parlar sobre els diferents models dins el consum agroecològic cooperatiu. A la taula van participar, a banda del grup molletà, La Magrana de la Garriga, La Fresca de Cardedeu i La Feixa de Mataró.
Cinc Quarteres naixíem el setembre postconfinament, l’any 2020. La proposta va ser crear un grup autogestionat de persones i famílies per abastir-nos de producte agroecològic, però des de la convicció política d’aportar, a través del consum, a la sostenibilitat econòmica de les petites productores locals. Aviat vam arribar a organitzar-nos més de 20 famílies per rebre la cistella del Rave Negre. L’adeu d’aquestes pageses referents, el juliol del 2021, ens parla de les dificultats per conciliar el treball al camp amb la criança i la vida familiar. Tot i ser un projecte econòmicament viable, l’escassa remuneració i l’excessiva dedicació el van fer insostenible, si de cas, a base de renunciar a altres coses de la vida.
La sostenibilitat, en el sentit de fer perdurar el projecte al llarg del temps, és una de les preocupacions de Cinc Quarteres i que motiva la taula. L’altra, fer arribar el producte agroecològic al màxim de persones possible, no només per democratitzar l’accés a un producte de qualitat, sinó també per permetre a les productores agroecològiques guanyar terreny a l’agroindústria. Des de la Magrana, grup de consum que aplega una dotzena de famílies de la Garriga, l’Eva troba a faltar aquest compromís amb el canvi de model agroalimentari. Potser sigui la raó, diu, de que el grup perdés usuàries amb l’augment de l’oferta ecològica a les botigues i grans superfícies del poble.
Avui es troben immerses en una reflexió existencial: què volem ser? Cap a on volem anar?
El suport a les productores ve del compromís i l’adaptació al producte de temporada, que permet una planificació del camp amb certa garantia, i de l’estalvi de feina centralitzant comandes, transports i pagaments, i, indirectament, de la revalorització del producte mitjançant la divulgació i el canvi d’hàbits. El repartiment de tasques i responsabilitats, la transferència de coneixement i els relleus, són clau perquè la feina voluntària dins d’un grup de consum no sigui quelcom massa feixuc, l’altra opció passa per recompensar o directament professionalitzar aquestes tasques. Alhora, la flexibilitat, tant pel que fa a l’oferta, com a l’horari i lloc de recollida, i la comoditat i facilitat en la gestió, és el que fa accessible aquest tipus de consum en una societat cada vegada més escanyada per la falta de temps. A banda del preu, és clar. La lògica diu que en totes aquestes variables podem incidir a través d’un salt d’escala: comandes més grans i centralitzades permetrien compartir recursos i despeses, reduir els marges necessaris i, potser, impulsarien l’especialització i articulació entre petites productores, ajudant a consolidar la seva activitat.
Pot ser, doncs, el canvi de model dels grups de consum, una solució a aquesta tensió entre compromís polític i voluntarisme?
La Feixa de Mataró i la Fresca de Cardedeu han seguit aquest camí. La primera naixia després que els grups l’Estrella i l’Ecopirativa, a Can Fugarolas, portessin temps “estancats”. Abans d’això cal remarcar que l’un va sorgir de l’altre, en una lògica d’escalabilitat per rèplica. Va ser al 2020 que es van ajuntar persones dels dos grups i de fora per desenvolupar el projecte de supermercat cooperatiu de la Feixa. Avui són una cooperativa d’unes 200 sòcies que funciona com una botiga on compres només el que necessites, amb preus diferenciats entre sòcies i no-sòcies. Les sòcies ajuden a sostenir el projecte aportant una quota o bé unes poques hores al mes de treball voluntari, que inclou des de tasques a la botiga a la participació en la part societària de la cooperativa. Tot i que van calcular la viabilitat del projecte amb unes 120 sòcies i van fer una campanya de títols participatius amb Coop57, el consum mitjà d’aquestes en un model de compra oberta és menor que en un grup de consum petit i amb cistella tancada. Així, han aconseguit ampliar considerablement la base social i generar ocupació, però costa que surtin els números, i la feina voluntària segueix sent necessària.
La Fresca sembla que vagi una mica menys ofegada. Nascuda al 2010 amb un model tipus AMAP que implicava productores i consumidores, el 2017, amb l’estancament en la participació i la necessitat de canviar de local, van passar a un model de cooperativa de consum tot flexibilitzant les condicions per a les sòcies i professionalitzant algunes tasques. El 2020 estrenaven nou local, obert de dilluns a dissabte, on es pot comprar directament a la botiga, que compta amb producte no fresc i més de 800 referències, o bé fer comanda de cistella tancada setmanal. Per arribar a més butxaques, ofereixen gamma ecològica o simplement de proximitat. A més, diversifiquen els seus ingressos compartint despeses del local amb altres projectes d’emprenedoria que fan servir els despatxos de l’altell, la terrassa, que també és l’espai de socialització, o fins i tot una cuina amb totes les sinergies que genera. Actualment són 170 famílies, dues persones treballadores, (una de les quals es finança a través d’una subvenció i cal veure si es pot consolidar), i les sòcies assumeixen una part de feina voluntària en forma de participació societària i també d’intendència.
Sembla inevitable que la sostenibilitat d’aquestes lluites, passi necessàriament per un compromís militant, doncs ens movem en un marc capitalista i de competència on la gran indústria ens porta molt avantatge. Però s’ha demostrat possible crear projectes viables que, no només donen resposta a la necessitat d’abastiment alimentari i de cura del territori, sinó que a més enforteixen el teixit associatiu i la cohesió social mitjançant la participació. Quines són però les precondicions necessàries per a fer aquest salt i no estimbar-se? Des de Cinc Quarteres (i segur que és el cas de molts altres grups) trobem que tenim els referents i podem tenir els coneixements necessaris, però ens falta el temps, l’energia i la convicció per destinar-hi un esforç tan gran com necessita. Només portem dos anys de recorregut comparat amb els deu que porten les companyes que s’hi han llançat.
Finalment, dins aquest esforç per fer més accessible el producte agroecològic i que no sigui només per a persones blanques benestants, és interessant rescatar l’experiència de La Mimosa, un projecte impulsat per l’Ajuntament de Granollers amb col·laboració de Creu Roja i de l’associació de productors i consumidors La Magrana Vallesana, que vol reformular els ajuts alimentaris a les famílies vulnerabilitzades. Així, des de serveis socials i Creu Roja se selecciona i fa seguiment de les sis famílies beneficiàries segons les seves necessitats i encaix, i aquestes, en lloc de rebre una cistella tancada d’aliments processats provinents de la gran indústria, reben un import mensual per a poder consumir producte fresc i agroecològic a la Magrana Vallesana.
Es conserva l’anonimat d’aquestes famílies com a beneficiàries i l’associació les acull sense diferenciació, les eximeix de la quota i en gestiona els pagaments, i aquestes poden participar com qualsevol altra sòcia tant a les assemblees com a les diferents comissions i activitats.
La Mimosa porta un any de funcionament i aquesta fase pilot té finançament per a un any més. La valoració que en fan tant l’Ajuntament, com La Magrana, com les famílies beneficiàries, és molt positiva. L’adaptació no ha estat gens conflictiva i, tot i que la participació està costant una mica, aquesta és una assignatura pendent per a tothom i més en època postpandèmica i per a famílies amb situacions de vulnerabilitat. Així, per a la seva continuïtat i replicabilitat, només cal voluntat i trobar els recursos.
Segons en Vicenç Planes, tècnic de dinamització agrària de l’Ajuntament de Granollers, la despesa necessària per a aquest projecte, representa només un increment del 20% respecte a un programa clàssic a través de compra a grans superfícies, i és, per tant, força defensable a l’hora de trobar finançament per part de les administracions. Una bona proposta, doncs, veurem si es pot convertir en exemple de com l’administració pública pot fer de palanca en aquest necessari salt d’escala del consum agroecològic autoorganitzat.
Article escrit per Marc Fernàndez, tècnic de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental i membre de Cinc Quarteres
