Apindep, per la inserció de les persones amb discapacitat funcional

L’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental va visitar Santa Eulàlia de Ronçana per conèixer la Cooperativa Apindep Ronçana, que ofereix serveis a la dependència, i està formada per persones amb discapacitat de primer i segon grau. Per fer-ho, va parlar amb la presidenta, Mercè Llauradó, i amb el cap del projecte Oli Net, Albert Font.

– D’on sorgeix Apindep?

Mercè: Apindep neix de la necessitat de dues mares que volíem que els nostres fills tinguessin una vida el més ordinària possible i un projecte de vida el més autònom possible. Una cooperativa reunia tot aquest esperit que volíem imposar en una empresa, li donava una solidesa empresarial i permetia ser cooperativa sense afanys de lucre I d’iniciativa social.

– Promoveu la inserció laboral.

Mercè: Vam veure que molts dels nostres xavals podien treballar, però que era molt difícil inserir-los en el món ordinari, perquè tenen unes capacitats molt limitades. Des d’aleshores, vam decidir crear activitats laborals i productives, que com a mínim generin el suficient com per mantenir llocs de treball d’una producció en què puguin treballar persones amb discapacitat, com pot ser l’Oli Net.

– En què consisteix l’Oli Net?

Albert: A través d’uns envasos, que tenen un litre de capacitat, els deixem en uns expositors a les escoles, i els alumnes i els professors els omplen d’oli usat a casa seva i els dipositen en aquells contenidors. Automàticament que deixen un de ple, se n’emporten un altre de buit que hi ha al costat, i per tant segueix el cicle. Els nostres nanos primer fan la recollida a les escoles, amb una furgoneta els porten aquí i els destapen i buiden envàs a envàs manualment. Això dóna feina a aproximadament i d’una forma discontínua entre 4 i 6 persones.

– Per què ho feu amb les escoles?

Albert: Tota aquesta espècie d’adoctrinament formatiu fa que la canalla, quan arribi a casa, obligui als seus pares o els digui que han de fer això (reciclar l’oli).

– Quins objectius teniu a curt termini?

Albert: Espero que el curs vinent es tripliqui el que estem recollint ara en aquests moments, com a mínim. Això donaria feina a 10 o 12 nanos.

– També voleu fer el camí de Santiago.

Mercè: Sí. L’any passat, el Sergi Mingote i el Miguel Luque van fer la travessa de l’estret per donar visibilitat a Apindep I ens van plantejar: “ara us toca a vosaltres fer un repte”. Aleshores, vam proposar fer el camí de Santiago.

– Un viatge amb molta utilitat.

Mercè: Ja existeixen guies que diuen “en aquest tros necessites ajuda”, “has d’anar per la nacional” o “has d’anar per trams alternatius”, i nosaltres editarem una guia de com es pot fer el camí i quins recursos humans, físics i materials necessitem per poder-ho fer, però incloent com fer-lo amb tres models de cadira diferents: la cadira autopropulsada, l’elèctrica i la cadira propulsada per tercers.