Què es una cooperativa? Per què pot ser una fórmula jurídica adient?
L’Aliança Cooperativa Internacional (ACI), una organització no governamental independent que representa les organitzacions cooperatives de tot el món, defineix la cooperativa com «una associació autònoma de persones que s’han unit de forma voluntària per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals en comú mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica».
Una de cada set persones al món és membre d’una cooperativa, la qual cosa representa al voltant del 14% de la població mundial. D’aquestes persones, 100 milions són sòcies treballadores.
A casa nostra existeixen prop de 4.500 cooperatives —quasi l’1% de les empreses catalanes— que facturen entorn els 4,6 milions d’euros, és a dir, més d’un 2% del PIB català, i ocupen unes 48.000 persones. Més d’1,3 milions de catalans i catalanes són sòcies d’una cooperativa, ja sigui en qualitat de sòcies treballadores, sòcies de consum, etc. Les cooperatives es distribueixen per tipus (primer grau/segon grau) i classes: les de treball associat, que representen quasi tres quartes parts del total, seguides de les agràries, les de serveis i les de consum.
La cooperativa és la fórmula jurídica més adequada per a projectes socioeconòmics col·lectius. És un model d’empresa democràtica en què preval la importància de l’activitat que fan les persones sòcies (de treball, de consum, d’aportació de producte, etc.) per sobre del capital.
Un dels motius pels quals la cooperativa esdevé la fórmula que adopten molts projectes associatius que tenen una línia de negoci és que representa una oportunitat d’autoocupació per al grup promotor i pot mantenir en la majoria de casos la característica d’entitat sense ànim de lucre, així com el funcionament democràtic originari.
També és un model d’empresa innovadora que potencia els actius principals de qualsevol empresa actual: la implicació, la formació, la cooperació i la participació de les persones, és a dir, la base per crear una xarxa de treball que permeti assolir èxits professionals i empresarials.
Empreses mercantils i autònoms han vist en la conversió cooperativa l’oportunitat d’implicar les persones treballadores en el projecte empresarial, cosa que permet aconseguir més capital, compartir les responsabilitats i dotar l’organització d’un funcionament més participatiu i motivador.
Les cooperatives creen ocupació estable, redistribueixen millor la riquesa, presten serveis socials amb més eficàcia, preserven el medi natural, cohesionen l’entorn rural, permeten l’accés al crèdit i ofereixen productes de més qualitat tant a persones sòcies com a tercers. Actuen, en definitiva, amb responsabilitat social amb les persones vinculades i amb l’entorn.
Entre els sectors proclius a la creació i conversió cooperativa hi ha el d’iniciativa social, ja sigui de prestació de serveis socials, assistencials o de projectes d’inserció social i laboral, entre d’altres. Les persones que presten aquests serveis guanyen protagonisme com a sòcies d’una cooperativa, tenen més motivació i proximitat amb l’entorn, i això reverteix en la millora del servei.
Qualsevol activitat econòmica es pot dur a terme en clau cooperativa
No obstant això, hi ha sectors que en els darrers anys han mostrat més tendència a la creació de cooperatives i a la conversió cap a aquesta fórmula societària.
- Serveis a les persones i serveis relacionats amb la millora de la qualitat de vida. La cooperativa pren múltiples formes segons l’origen del projecte: cooperativa de treball, de consum o integral. A més, permet dur a terme una activitat de prestació de serveis mantenint el vincle amb les associacions o fundacions que l’han promoguda. En general, la cooperativa és una fórmula molt adequada per a les associacions que necessiten adaptar tota l’activitat econòmica, o una part, a una estructura més empresarial sense perdre els principis, valors i objectius fundacionals.
- Gestió del coneixement i activitats d’alt valor afegit (TIC, enginyeries, telecomunicacions, etc.). La fórmula cooperativa permet retenir el talent a l’empresa i potenciar les qualitats de les persones que participen al projecte col·lectiu, com ara la creativitat i capacitat de generar i gestionar el coneixement. En aquest sector és freqüent trobar la col·laboració de socis tecnològics en el projecte empresarial.
- Agrupacions d’autònoms i professionals liberals. La cooperativa millora el marc d’autoregulació i de responsabilitat dels professionals que es volen agrupar per prestar serveis de manera conjunta. En els casos que grups professionals volen compartir recursos i serveis, ja sigui per créixer, adaptar-se a les noves necessitats del mercat, reduir costos o compartir intangibles, la cooperativa de serveis és una fórmula òptima. La cooperació empresarial permet practicar economies d’escala, economies d’abast, accés al finançament, etc. L’entrada i la sortida de les persones sòcies a la cooperativa també és més àgil i transparent que en altres models.
- Microempreses en procés de creixement, autònoms i SLU. Quan cal contractar treballadors i treballadores, la cooperativa permet créixer compartint riscos i responsabilitats i tractant les persones assalariades des d’una perspectiva nova: com a sòcies, més involucrades i motivades en el desenvolupament del negoci. D’altra banda, la cooperativa és una societat de responsabilitat limitada i permet escollir el règim de cotització a la Seguretat Social de les persones sòcies que hi treballin, opció que ha de ser per a totes la mateixa, o bé règim general, o bé el d’autònoms.
- Empreses amb dificultats de continuïtat. Si bé els exemples més visibles són els que es relacionen amb crisis sectorials i els casos de procés concursal, en els casos d’empreses amb dificultats de successió per jubilació dels propietaris i propietàries, la cooperativa possibilita la continuïtat de l’activitat empresarial aprofitant el know-how de les persones treballadores. El traspàs del negoci i la vinculació amb l’antiga propietat es poden dur a terme de moltes maneres, en funció de cada realitat.
- Projectes d’emprenedoria social. La cooperativa també hi té un paper clau: és un dels models que s’adequa millor als projectes emprenedors que persegueixen involucrar un col·lectiu i alhora tenir un impacte social transformador. De la mateixa manera, són reeixits els referents de les cooperatives que adopten la fórmula de centres especials de treball (CET) o d’empreses d’inserció.
La cooperativa és un model d’empresa que fomenta la intercooperació i el treball en xarxa. Alhora, disposa d’un moviment important dedicat a la creació i l’enfortiment de les empreses i al foment del cooperativisme.
Els 10 principals avantatges
1. Empresa participativa i democràtica
La cooperativa és una empresa de gestió democràtica, on els socis i sòcies participen activament de la presa de decisions, ja sigui directament o a través de representants. La participació en el projecte col·lectiu incrementa la motivació, la qual cosa acostuma a revertir en més eficàcia i més qualitat en l’activitat. Les cooperatives també poden vincular un entorn de persones o organitzacions a través de la figura de «sòcia col·laboradora».
2. Gran capacitat d’autoregulació
Les persones sòcies gaudeixen d’un ampli marge de decisió sobre les condicions laborals, l’organització i el funcionament de la cooperativa. Tenen una relació societària amb la cooperativa i gaudeixen de llibertat per fixar horaris, retribucions, vacances, excedències, règim disciplinari, etc. Aquests aspectes s’acostumen a regular en els estatuts o en un reglament de règim intern de la cooperativa, que s’han d’aprovar en els dos casos per una majoria qualificada de l’Assemblea de socis i sòcies.
3. Compartir riscos, responsabilitats, excedents, habilitats…
Les cooperatives són empreses col·lectives en què es comparteixen els riscos i les responsabilitats de la mateixa manera que els excedents, si n’hi ha, en funció del que determinin els estatuts. A més, són empreses sòlides que permeten complementar les habilitats de tothom i generar sinergies que enriqueixen el projecte col·lectiu i afavoreixen la innovació.
4. Llocs de treball estables i de qualitat
L’ingrés d’una persona com a sòcia treballadora o de treball en una cooperativa la converteix en copropietària de l’empresa. Gaudeix d’una relació societària i laboral indefinida i es pot procurar un lloc de treball estable. Les cooperatives destinen part de les reserves a la formació i capacitació de les persones sòcies, fet que millora tant la qualitat de la feina com la gestió de l’empresa. Una altra part de les reserves es destina a l’enfortiment i la capitalització del projecte empresarial procurant-ne la sostenibilitat a llarg termini.
5. Tria del règim d’afiliació a la Seguretat Social
Els socis i sòcies treballadors d’una cooperativa de treball associat poden escollir el règim d’afiliació a la Seguretat Social: règim general o d’autònoms, especial o general. És una opció col·lectiva i ha de ser la mateixa per a tothom. L’opció es pot canviar transcorreguts cinc anys a través de la modificació dels estatuts.
6. Bonificacions fiscals i ajuts
Les cooperatives tenen un règim fiscal propi: són fiscalment protegides i gaudeixen de diversos avantatges. A més, el Govern de la Generalitat atorga ajuts a aquestes empreses per a la incorporació de persones sòcies, capitalització de la cooperativa, finançament i altres iniciatives.
7. Capitalització del 100% de l’atur
Tant els socis i sòcies fundadors com els que s’incorporen posteriorment a una cooperativa de treball poden sol·licitar l’import íntegre de la prestació per desocupació per aportar-lo com a capital social a través de l’anomenada capitalització de l’atur.
Què és la capitalització de la prestació per atur?
La capitalització de la prestació de l’atur és una mesura de foment d’ocupació que poden utilitzar les persones sòcies per contribuir al finançament inicial d’una nova activitat empresarial en forma d’empresa cooperativa, ja que permet cobrar l’atur per aportar-lo a la cooperativa per cobrir el capital obligatori que atorga la condició de soci, així com també en concepte d’aportació voluntària o bé quota d’ingrés segons convingui.
Requisits per sol·licitar la capitalització
- Tenir dret a rebre una prestació contributiva per atur.
- Disposar, almenys, de tres mesos de dret de prestació a percebre.
- No haver obtingut el reconeixement del pagament únic durant els 4 anys anteriors a la data de presentació de la sol·licitud.
- Acreditar la constitució d’una cooperativa com a persona sòcia fundadora o incorporar-se en una de ja existent en cas que s’hagi completat el procés de transformació jurídica), i el compromís de mantenir les aportacions a la cooperativa lligades a la condició de soci o sòcia.
- Iniciar l’activitat en el termini d’un mes des del cobrament de la capitalització, i en tot cas, amb data posterior a la presentació de la sol·licitud.
8. Registre propi i constitució bonificada
Les cooperatives no s’han d’inscriure al Registre mercantil, sinó al Registre de cooperatives, que depèn de la Generalitat de Catalunya i que disposa de delegacions amb cinc registres territorials a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre. A més, en el procés de constitució, les cooperatives estan exemptes de pagar l’ITP-AJD i tenen un 50% de bonificació en els aranzels notarials.
9. Alta i baixa voluntàries i àgils
Les cooperatives són societats obertes on es possibilita la incorporació de noves persones sòcies sempre que compleixi amb els requisits fixats als estatuts, i l’estructura productiva i organitzativa ho permeti. Són societats de capital variable, per tant, l’entrada de nous socis i sòcies n’amplia el capital sense haver de modificar estatuts ni escriptures notarials. D’altra banda, qualsevol soci se’n pot donar de baixa en qualsevol moment, seguint les pautes fixades als estatuts. Tant l’admissió com la sortida de la cooperativa es duen a terme mitjançant processos pautats i transparents.
10. Entorn de suport i finançament específic
Les cooperatives poden organitzar-se o associar-se en federacions que representen llurs interessos, els presten serveis i promouen la intercooperació, generant sinergies, compartint experteses, comercialitzant conjuntament, internacionalitzant-se, innovant, etc. El moviment cooperatiu també ha bastit una xarxa d’entitats i productes financers específics.
(Font: Guiescoop)
