El nostre Ateneu sempre ha volgut ser un agent actiu en la promoció de l’agroecologia. Fins ara s’ha acompanyat en un moment o altre dels seus recorreguts a diferents projectes com ara La Fresca, la Kosturica, el Rave Negre, La Magrana Vallesana, l’Ortiga, Katsarola, Estació Vegana, així com als grups de consum per a la producció de conserva de tomàquet. També es va organitzar, el 2019, la taula territorial “La potència del moviment agroecològic comarcal”, on es va veure la necessitat de sumar esforços, especialment entre consumidores i administracions locals, per donar suport a les pageses.
Actualment ens trobem una conjuntura cada cop més dura per al sector. Declivi fòssil, vulnerabilitat climàtica, degradació dels sòls, crisi de subministraments i augment dels preus, entre altres factors, fan inviables algunes explotacions i auguren episodis d’inseguretat alimentària cada cop més freqüents. Per tot això, és més important que mai seguir apostant per la sobirania alimentària, des d’un model que garanteixi l’accés universal a una alimentació saludable, així com la cura de la terra i de les persones que la treballen.
Amb aquesta publicació pretenem visibilitzar iniciatives agroecològiques de la comarca i les seves bones pràctiques, encaminades a enfortir la seva sostenibilitat econòmica. També aprofitar per divulgar i reivindicar els valors de l’Agroecologia, la Sobirania Alimentària i l’Economia Solidària sota un marc compartit. I finalment, i sobretot, entendre com l’Ateneu Cooperatiu pot ser una eina útil al servei d’aquestes iniciatives.
La publicació és el resultat de feina feta en els darrers mesos i que es pot resumir en la consulta de diagnosis prèvies, el mapatge de les iniciatives agroecològiques de la comarca, dos grups de discussió amb persones expertes (la Nico Duran, l’Anna Correro, l’Uru Guinart, la Marta Pons, el Vicenç Planes i la Carme Garrido), entrevistes a productores i elaboradores (Santi Olivé de Can Jornet, Pere Joan de Can Vila i Agromosaic, el Quino de l’Horta de la Fanecada i Tres Terres, i el Toti de Katsarola), la jornada sobre “Les diferents formes dels grups i coopes de consum” coorganitzada amb Cinc Quarteres, la coordinació i revisió dels diferents articles aquí recopilats, i finalment un directori de recursos i serveis per a la pagesia.
Entre aquestes pàgines podeu trobar el mapa de la comarca amb productores, elaboradores, i grups i cooperatives de consum amb criteris agroecològics. Per elaborar-lo hem fet servir la base de dades de l’Ateneu, així com d’altres: El Pam a Pam, el directori d’Abastiment Agroecològic de l’Einateca Agroecològica, el de productores i elaboradores de Cardedeu Agroecològic, el “Mapatge del consum agroecològic organitzat als municipis del Consorci de Gallecs” elaborat per Cucúrbita el 2021, el directori de productes del segell “Productes de Palou” i de “Productes de la Terra del Vallès Oriental”. Com en alguns casos els criteris no són compartits, hem aplicat filtres per comprovar mínimament que aquestes iniciatives facin producció o elaboració ecològica (certificada o no), artesanal, de varietats o productes locals i prioritzin la venda directa o en canals curts.
Segur que n’haurem deixat fora algunes, per desconeixement o perquè al no tenir segells de certificació o de venda directa, ni web on poder consultar, no n’hem pogut conèixer prou les seves pràctiques. Cal assenyalar una altra limitació, i és que no hem arribat a mapejar altres baules de la cadena de valor com poden ser comerços, agrobotigues, distribuïdores, restauració, restauració col·lectiva com ara menjadors escolars, així com horts socials o comunitaris. Queda pendent seguir alimentant el mapa en aquestes direccions.
La mostra de productores està formada per finques i cases de pagès on s’ha mantingut la tradició familiar de treballar la terra i amb animals; o per la nova pagesia. Tal com explica Bernat Sala (Revista Vallesos 21: Cooperatives i Associacions per una vida pagesa), la nova pagesia: “sovint és gent jove, amb formació agrària o ambiental, però sense terres ni maquinària, desvinculada familiarment del sector agrari. L’horticultura que practiquen –que necessita una inversió moderada, poca terra, no excessivament depenent maquinària d’alt cost i que dona els primers fruits en qüestió de mesos– ha ofert les condicions mínimes per començar a produir per aquests nous pagesos. Al voltant seu han nascut moltes cooperatives de consum de productes agraris de proximitat”.
En destaquen dos aspectes. Per un costat, enfront de l’especialització de cultius propi de l’agroindústria, amb monocultius dedicats a la producció de biodièsel o de farratges per alimentar els animals, les productores agroecològiques ofereixen una diversitat més àmplia de productes, tot i que encara estem molt lluny de garantir la sobirania alimentària del territori. De fet, segons l’estudi “Terres que alimenten” elaborat per BCN Smart Rural, el Vallès Oriental és una de les comarques catalanes amb menor capacitat per alimentar la seva població amb productes locals, amb grau d’autosuficiència alimentària de només el 8,7%. Per l’altre, davant l’acaparament de terres de l’agroindústria, la nostra mostra compta amb petites explotacions, on la terra s’aprofita al màxim i la intercooperació és bàsica per a la supervivència. Cap iniciativa és totalment autònoma en termes de productes, infraestructura o coneixements.
Pel que fa al consum organitzat, el nostre és un territori prolífic en grups de consum. La majoria compleixen amb el model clàssic de grups petits d’entre 10 i 30 famílies organitzades de forma més o menys informal que s’abasteixen amb una comanda setmanal sigui oberta o de cistella tancada. A la nostra comarca, però, comptem amb dos exemples que han escalat mitjançant un canvi de model, establint-se en un local amb botiga i professionalitzant algunes de les tasques per abastir més persones. És el cas de la Magrana Vallesana a Granollers i la Fresca a Cardedeu. Dos municipis, l’un per la seva densitat de població i capitalitat, i l’altre per la seva composició socioeconòmica i tradició política i associativa, molt proclius a concentrar demanda de consum agroecològic.
A la resta de la comarca, però, no veiem una relació directa entre població i nombre de grups de consum, havent-hi més a la zona de la riera de Caldes i Tenes, que no pas al Baix Vallès.
Article escrit per Anna Sánchez i Marc Fernández, tècniques de l’Ateneu Cooperatiu Vallès Oriental
