L’Espai Cultural i Gastronòmic Tarambana, de Cardedeu, va acollir divendres a la tarda una trobada de la Xarxa de Municipis de l’Economia Social i Solidària (XMESS) sota el nom de Treballem per l’agroecologia!.
Els supermercats i les cooperatives de consum van obrir la sessió. Es tracta d’iniciatives de consum organitzat, que van explicar les traves amb què es troben. El principal problema amb què es troben és que reclamen als consistoris establir-se en espais municipals, principalment en equipaments que ja estiguin destinats a la venda d’alimentació. Tanmateix, en ser iniciatives de consum organitzat, però privades, es topen amb traves legals per aconseguir-ho.
Els mercats municipals i de pagès van ser els següents protagonistes de la trobada. Es tracta d’uns canals de venda directa dels productors, sense intermediaris, que pretén “revitalitzar la figura dels mercats i oferir garanties que els productes compleixen criteris tan importants per a l’Agroecologia com és l’estacionalitat, la proximitat, pràctiques agrícoles respectuoses i preus justos per a la pagesia”, segons apunta Nico Duran, tècnica de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental. Tot plegat, realitzat en “llocs diferenciats dels mercats convencionals i format per petites productores”. El gran repte dels mercats és enfortir la venda de productes transformats.
Una de les conclusions a què van arribar els assistents és que, segons el context, cal programar activitats complementàries perquè aquests mercats tinguin més èxit, per tal que no sigui un lloc només de compra, sinó també un espai de socialització.
A la comarca hi ha diversos mercats de pagès, dels quals a la reunió es van poder conèixer les experiències dels de Cardedeu i Granollers. El cardedeuenc es realitza els dissabtes al matí a la carretera de Cànoves, 5, i en la línia de les conclusions extretes, també realitzen activitats de conscienciació i concerts-vermut. Tot i això, per part del Mercat del dissabte de Granollers van explicar que realitzant activitats complementàries al mercat no han aconseguit augmentar l’afluència d’assistents. Així que es va poder constatar que les necessitats a cada municipi són diferents.
L’últim tema a tractar van ser les estratègies de distribució ecològica. En aquest apartat hi van participar membres de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental com a ponents, representant el grup de treball de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius (XAC). Duran va explicar que el perfil de les productores que més s’adrecen a l’Ateneu són les agroecològiques, i va aprofitar per reforçar les diferències amb la producció ecològica. És a dir, un productor ecològic ho és perquè utilitza unes tècniques menys agressives, però el concepte d’agroecologia també hi inclou una transformació radical del sistema alimentari i la revalorització dels oficis agropecuaris com a motor de les comarques rurals.
Per tant, la tècnica de l’Ateneu Cooperatiu vallesà va apuntar que “Mercabarna està lluny del que promou l’agroecologia” i que s’ha de tenir molt present que “hi ha productores que necessiten anar a vendre a Barcelona, però també n’hi ha a qui no els cal anar a Barcelona”. És per això que va destacar la necessitat de tractar aquesta diferenciació d’ambdós models de distribució.
