El futur gastrobar de l’Sputnik va ser un dels tres projectes exposats el passat dijous 12 en la jornada d’intercanvi entre la Xarxa d’Ateneus Cooperatius (XAC) i la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil (XNEJ), encapçalada pel conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, i que també va comptar amb la participació de Josep Vidal (director general d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives), Laia Girós (directora general de Joventut), Cesc Poch (director general de l’Agència Catalana de la Joventut) i Josep Ginesta (secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies).
L’objectiu de la trobada virtual era que la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil i la Xarxa d’Ateneus Cooperatius es coneguessin d’una manera oficiosa, ja que es tracta de dues xarxes que tenen molts objectius en comú. Durant la sessió es van exposar les iniciatives Autoestima Rural (Terra Alta), Matchfunding Arrela’t (Alt Pirineu i Aran) i el gastrobar del centre juvenil Sputnik de Montornès.
Per explicar el cas baixvallesà hi van participar en la trobada virtual Montse Lamata (sòcia d’Ensó, SCCL, cooperativa impulsora de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental) i Dani Marín (tècnic de Joventut de l’Ajuntament de Montornès).
Lamata destaca que a Montornès “existeix una voluntat política ferma per promoure l’economia social al territori i al mateix temps ja tenen una manera de treballar dins de l’Ajuntament que diagnostica les oportunitats i necessitats del territori i hi implica la ciutadania” –l’Ateneu Cooperatiu i el consistori montornesenc hi treballen plegats des del principi i, de fet, aquest novembre estan portant a terme la tercera edició de la Fira d’Economia Social i Solidària al municipi–.
El primer pas va ser cercar persones joves emprenedores perquè, a través de la constitució d’una cooperativa, gestionessin el servei de bar de l’equipament juvenil Sputnik. Així que una de les primeres tasques era “definir com captar aquest grup motor que després haurà de crear la cooperativa”. En aquest sentit, la sòcia d’Ensó assegura que “s’ha tingut molta sort, perquè hem trobat un grup motor molt potent”.
Montse Lamata, durant la ponència sobre l’Sputnik
Posteriorment, els dos ens implicats han fet un procés d’acompanyament per a la posada en marxa del bar. “L’Ajuntament ha finançat tota la part de competències tècnico-professionals; i ha comptat amb l’ajuda de cooperatives del territori del Vallès Oriental que treballen en el camp de la restauració perquè els fessin un traspàs, com si fossin les mentores, de com són els processos de treball dins de la gestió d’un bar”, assenyala Lamata. Pel que fa a l’Ateneu, hi exposa: “Hem treballat per empoderar l’equip, per construir relat, cohesió de grup, model de governança, pla d’organitzacions i processos, i en tota la part d’estructura i construcció del pla econòmic i jurídic de la nova cooperativa”.
Un cop pugui obrir el gastrobar, el seguiment i el suport de l’Ateneu seguirà, amb un gran repte: “Comprovar si podrà ser un element clau que participi directament en la dinamització de l’ecosistema d’economia social de Montornès; i mostrar com a partir de l’economia social i solidària és possible generar oportunitats quan existeix un treball en xarxa potent que vincula les administracions locals amb dispositius com els Ateneus i directament amb la ciutadania”.
Un model a seguir per generar autoocupació
Per a l’Ateneu Cooperatiu i per a Montse Lamata, iniciatives com a la mencionada de Montornès són “experiències molt positives” i reproduïbles en altres administracions: “Si obrim un equipament que ha de tenir un bar, per què no impliquem els joves en la gestió a partir de crear els seus propis llocs de feina i participar de la dinamització del territori? És bàsic si parlem d’emancipació juvenil”.
Per últim, Lamata clou asseverant que sovint la gestió d’equipaments públics surt a concurs i “moltes vegades els guanyen projectes que no tenen en compte els impactes al territori o la qualitat en les condicions laborals. Però si a nivell públic necessitem gestionar-nos aquests espais, que són dels ciutadans, per què no oferir a la ciutadania la possibilitat de generar llocs de feina? A més, és important que es puguin generar llocs de feina dins del mateix municipi per evitar la fugida del talent, de la xarxa i de la comunitat a altres poblacions, i fer possible que la gent es quedi als seus territoris gestionant els seus propis serveis”.
