Analitzant els nostres privilegis des de la interseccionalitat i l’antiracisme

L’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental va organitzar el passat 4 d’octubres la formació Analitzant els nostres privilegis des de la interseccionalitat i l’antiracisme al Centre Cívic Nord de Granollers, a càrrec de Paola Contreras, sociòloga i membre de la cooperativa TICTAC. Tant Contreras com Nico Durán, membre de l’equip tècnic de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental, ens expliquen el rerefons d’aquesta formació.

– Amb quin objectiu prepareu aquesta formació?
– Paola: El taller té com a finalitat poder explorar els privilegis des de la interseccionalitat i l’antiracisme, per poder problematitzar un tema que està present en la població local i, de manera més complexa, en la població migrada i racialitzada. El qüestionament que portem és: com podem aplicar aquesta formació i aquesta realitat en els nostres espais de feina per generar petites o grans transformacions en l’espai associatiu en el qual ens desenvolupem? L’objectiu té a veure amb com aquests aprenentatges o aquestes problemàtiques poden generar transformacions o moviments per aplicar en els espais associatius, polítics, culturals, socials o econòmics en els quals cadascú es desenvolupa.

– Posa un exemple que hàgiu tractat en la sessió sobre el racisme existent a la societat?
– P: Situacions que a nivell estructural es viuen, però que estan completament normalitzades, com per exemple quan es demana la documentació a una persona que viu aquí, però només pel fet de tenir un color de pell diferent ja s’hi estableix una diferència. El tema és: com fem visible aquesta diferència que es viu a l’espai social? Ens demanen documentació i ens pregunten si som d’aquí, quan moltes han nascut aquí.

– D’on sorgeix la idea d’aquest taller?
– Nico: Parlant amb companyes que són treballadores de centres cívics i d’equipaments municipals havien detectat que la programació que s’ofereix des d’aquests equipaments i des de moltes de les associacions de la comarca té un biaix clarament d’ètnia i hi ha una hegemonia blanca en les persones que gaudeixen de les activitats. El que volíem era, en primer lloc, un cop havent detectat aquesta hegemonia blanca de les participants, pensar si una de les causes d’aquesta hegemonia blanca era potser que les programadores d’activitats dels centres cívics o de les associacions estaven pensant en una clau que creiem que és universal però que en realitat està pensada des del punt de vista de la blanquitut. L’objectiu d’aquesta formació és revisar-nos primer a nosaltres mateixes com ens afecta aquesta posició de privilegi, com l’estem plasmant en el mètode i en el tipus de programació que fem.

– Quina valoració en feu?
– N: Estem molt contentes, perquè hem omplert el topall d’assistents, hem arribat a les 30 persones, el màxim que ens havíem fixat, i creiem que haurem de tornar a programar aquesta sessió perquè ha tingut molt èxit i hi ha hagut gent que s’ha quedat fora.