Recomanem transformar una associació en cooperativa si la majoria de l’activitat que fa és econòmica

L’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental va presentar el passat mes d’octubre una guia en què explica les casuístiques i els beneficis de transformar una associació o una empresa en cooperativa. En Pau Serrat, consultor econòmic de Facto Cooperativa – una de les cooperatives cinc impulsores de l’Ateneu Cooperatiu– s’encarrega dels assessoraments que es tramiten mitjançant l’Ateneu.

–A qui recomaneu transformar-se en cooperativa?
–Ho recomanem a entitats que jurídicament són una associació o bé que provenen del món més mercantil, habitualment societats anònimes o societats limitades.

–Pel que fa a associacions, quins criteris han de complir perquè considereu favorable el pas a cooperativa?
–Ho recomanem a associacions en què gran part de la seva activitat té a veure amb alguna activitat econòmica, més enllà de l’activitat associativa i que, per tant, funcionen com a empreses més que com a entitats associatives. El que pretenem és treballar per intentar generar ocupació dins de l’associació, o encara que sigui autoocupació.

–Posem exemples concrets. L’Eixida, a Granollers, és una entitat cultural que està valorant el pas a cooperativa. Les entitats que ofereixen programacions regulars d’activitats, serien un exemple d’associacions que caldria transformar a cooperativa?
–Podria ser. Si la majoria de l’activitat que fa l’associació és aquesta activitat econòmica cultural, en aquest cas sí que recomanaríem la transformació en cooperatives.

–I en el cas de les esportives, en què hi pot haver diverses persones amb un sou, com els entrenadors?
–En principi no, ja que parlem d’una activitat principalment associativa en què la contractació d’un entrenador va en favor de l’activitat associativa, que podria ser promocionar l’activitat esportiva al poble. En el cas que sí que recomanaríem una associació és quan hi ha quatre o cinc d’aquests entrenadors que munten una associació per fer de coachs amb esportistes i que cobren específicament per això, sense una activitat associativa darrere.

–Un cop detectada la necessitat de la transformació, quin procés han de seguir les associacions?
–Han de començar per entendre què són i com funcionen les cooperatives. Després revisaríem la viabilitat econòmica del projecte. I acabaríem entrant en els estatus i en la definició jurídica d’aquesta nova entitat.

–Quins beneficis té la transformació, en el cas de les associacions?
–Una associació no està pensada per realitzar una activitat purament econòmica. L’associació pot realitzar activitat econòmica que acompanyi o com complementi l’activitat principal associativa. Els responsables de les empreses cooperatives, a més, gaudeixen del que s’anomena “responsabilitat limitada al capital aportat”. Això vol dir que, d’entrada, la responsabilitat màxima que se’ls pot reclamar és la quantitat que s’ha aportat en concepte de capital social. En associacions, com que no són una empresa, no hi ha aquesta limitació i per tant això genera més inseguretat jurídica a les entitats que fan una activitat purament econòmica a través d’una associació. També hi ha beneficis fiscals en cas d’excedent pel fet de ser cooperativa.

–Passem a la transformació d’entitats mercantils a cooperatives. Amb quins casos ens trobem?
–A vegades ho recomanem per continuació d’una empresa que d’altra manera no seria viable. Per exemple, en una empresa familiar que resulta que no té seguiment i que no està clar qui podria agafar l’empresa, es fa un procés de reempresa, de transformació en cooperativa, en què els treballadors poden acabar comprant la mateixa empresa per motiu de jubilació o per altres causes de l’empresari. Un context similar es dona quan estan en situació de fallida o semifallida i els treballadors, per mantenir els llocs de treball i per reflotar l’empresa, poden fer aquesta compra. És més factible fer una aportació de capital entre diverses persones que un únic empresari tot sol. També és interessant la transformació a l’hora de retenir el talent, sobretot en empreses que no depenen molt dels capitals, sinó que depenen més de les persones i dels recursos humans que tenen. Amb la forma en cooperativa, socialitzes la responsabilitat, però també socialitzes el benefici i els guanys, i així pots retenir aquestes persones, aquest talent, en el si de l’empresa.

–Les cooperatives eviten que els seus majors talents marxin?
–Quan entres en una cooperativa tens molt clar quin és el camí per accedir a ser soci, mentre que en una SL depens 100% de la propietat. En una cooperativa, on hi ha un camí marcat per entrar a l’àmbit societari, crec que la motivació no és la mateixa. Ja no només per una motivació econòmica, sinó també per responsabilitat. En tot cas, no tot són flors i violes. Una cooperativa es basteix sobre els exercicis d’autoresponsabilitat, de comunicació, d’entesa entre iguals, i no és per a tothom. Has de ser capaç d’entendre’t amb els teus companys, amb els teus socis i també amb els teus treballadors, que probablement acabaran sent socis.