Recuperem aquesta campanya que l’Ateneu Cooperatiu va començar al mes d’octubre sobre la difusió, en el marc del Programa d’Economia Social de la Generalitat, d’una sèrie de vídeos sobre diferents projectes cooperatius d’arreu del territori que permeten destacar i difondre els valors de l’economia social i solidària.
La campanya s’ha estat fent en paral·lel per les diferents xarxes socials dels catorze Ateneus Cooperatius de Catalunya. Està elaborada per l’equip de comunicació del programa i compta amb material audiovisual generat per la cooperativa Produccions Saurines. Els vídeos serveixen per difondre els valors cooperatius i els avantatges de l’economia social: una alternativa al sistema actual que cada vegada genera més llocs de treball i suposa una opció atractiva per a centenars de projectes empresarials.
Tots els audiovisuals s’agrupen sota el títol de #PaisatgesCooperatius i serveixen per identificar quatre entorns amb forta personalitat, i ben diferenciats l’un de l’altre, que ens permetran conèixer i aprofundir en els diferents motius que han dut a diverses empreses de l’economia social a desenvolupar-hi el seu projecte:
-
Paisatge urbà
-
Paisatge rural
-
Paisatge turístic
-
Paisatge industrial / tecnològic
El primer vídeo és sobre la cooperativa Surtdecasa que, a través d’una xarxa de publicacions digitals, fa visible la cultura que té voluntat de transformació social del territori. Un dels trets diferencials és la seva estructura horitzontal cooperativa i la manera de treballar enxarxada de molts periodistes arreu del país:
El segon explica el cas de WALDEN XXI, una cooperativa d’habitatge sènior. Vol ser una alternativa a les residències mercantils, que permet decidir on, quan, amb qui viure, i de quina manera a les persones que formen part del projecte de cohabitatge. Les persones que viuran plegades a Walden XXI treballen juntes tot el procés de creació, fet que configura unes dinàmiques i coneixences de cara al futur:
Amb 50 anys de vida, la cooperativa John Fil, de Les Garrigues, es dedica a la fabricació de tot tipus de peces de gènere de punt exterior. En base als valors cooperatius de treball, democràcia, solidaritat i educació, un grup de treballadors de John Fil va superar la crisi treballant tres mesos sense cobrar: “Des de que hi hagut aquesta crisi, s’han format més cooperatives. Per alguna cosa serà. La gent s’implica més i s’estima més muntar una cooperativa entre uns quants i ser ells qui decideixin. John Fil acaba de fer 50 anys gràcies a ser una cooperativa”.
Els impulsors del Bar Campus de Reus tenien molt clara la seva aposta per un funcionament horitzontal sense jerarquies, «que tots poguessim ser amos de les nostres decisions i del nostre destí»:
La Cooperativa Obrera de Viviendas (COV) neix per la inquietud dels treballadors de les grans indústries del Prat que als anys 60 volien accedir a un habitatge digne, un projecte de vida que contemplés necessitats educatives:
Click neix l’any 1998, quan s’ajunten tres programadors informàtics. Des de l’any 2003, Click es dedica exclusivament a fer programació pel sector agroalimentari, ajudant a la traçabilitat alimentària dels productes del camp. «Quan un s’encarrega d’una part i ha de decidir, ho fa, amb el suport dels altres. Quan hem de decidir coses a mitjà o llarg termini, ho fem per consens. Has de creure molt amb aquest tipus de creixement més orgànic»:
La taverna empordanesa La Barberia del Muro està ubicada a Palamós i és hereva de la Taverna de Cal Barber, a Calonge. És una vinoteca amb “platillos” per compartir del territori: “Els canvis s’han d’anar teixint per sota. Ara hi ha consciència. Si tenim coses brutals a casa, per què hem d’anar a fora?”.
L’Olivera és una empresa cooperatiu resistent, supervivent, amb història, trajectòria, que ha esdevingut emblemàtic i que intenta construir un model diferent d’economia. Treballa una agricultura que dóna respostes als problemes de la comunitat i aposta pel desenvolupament territorial, generant economia al territori:
L’Escola Elisabeth de Salou és una cooperativa de mares, pares, professors i alumnes, on els alumnes aprenen els valors cooperatius durant totes les etapes educatives: “Amb la cooperativa és més fàcil solucionar un problema perquè tothom té veu i vot igual que la resta i no hi ha desigualtats”.
Milmans, gestoria especialitzada en economia solidària al Camp de Tarragona, vol ajuntar la defensa jurídica a persones amb l’assessorament a entitats, col·lectius o associacions que treballin per l’economia solidària: “Volem fugir del model de gestors que fan totes les tasques però no informen a les cooperatives o a les iniciatives d’economia solidària, perquè creiem que és important que siguin conscients de tot allò que fan i que s’apoderin”.
El col·lectiu Cultures Trobades, a la Noguera, fa recerca sobre varietats antigues que, arran del creixement de l’agricultura industrial en les últimes dècades, estan en procés de desaparició: “El treball en xarxa ens ha funcionat, la col·laboració entre persones i associacions ens ha permès anar mantenint un patrimoni pagès, alimentari, que a l’hora és un potencial per a petites iniciatives artesanes i de proximitat”.
La cooperativa de Marçà es va fundar el 1912 i la de Falset el 1917. Al 1999 es van fusionar en una cooperativa de segon grau, la Cooperativa Falset-Marçà, que fan el vi, l’oli i els fruits secs dels dos pobles: “En ajuntar-se es van reduir despeses i ara tenim una cooperativa sanejada. Això ens fa veure el futur amb molta il·lusió”.
