Els últims anys ha crescut l’interès, la mida i el nombre de projectes vinculats amb l’agroecologia. També s’han consolidat eines per a la intercooperació en clau agroecològica com els obradors compartits o les xarxes de productores. Però en quasi tots els casos focalitzant en la producció, l’elaboració i la comercialització. Però i la logística, el transport, la distribució… on queden? Els motius que expliquen no haver abordat aquests temes col·lectivament deriven sobretot de la dificultat en la seva organització, de la manca de coneixements tècnics i específics en la matèria i de la premissa habitual de reduir intermediaris dins les xarxes agroecològiques.
Cal puntualitzar també que el fet de menystenir la baula de la logística no ve del sector agroecològic (òbviament). El comerç online i la paqueteria i, sobretot, el seu capitalisme de plataforma, han fet molt mal en aquest sentit. Tampoc hi ajuda la incoherència que la certificació ecològica (CCPAE a casa nostra) no tingui en compte la distribució. Com poden ser ecològiques unes peres que vénen de Bèlgica?
La realitat actual és de moltes furgonetes fent les mateixes rutes o rutes coincidents. I és també la de moltes petites productores que no venen a certes zones pels costos que representa haver-ho de dur elles mateixes o pagar una empresa de paqueteria que sovint maltracta les mercaderies i que no està alineada amb els principis agroecològics. I si una eina ens facilités visibilitzar, compartir i fer més eficients aquestes rutes? Menys furgonetes però més plenes. Menys costos per tothom, també per al planeta.
Així neix a finals de 2021 RutesCompartides.cat, una aplicació web a l’estil de les de compartir cotxe però per a mercaderies. Una plataforma perquè rutes i comandes es trobin. Tan senzill com això. Tan transformador com això. I neix a Ponent en el marc de la diagnosi de les necessitats d’aquell territori dut a terme per l’Ateneu Cooperatiu de les Terres de Lleida, Ponent Coopera, i el finançament majoritari de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Des del minut zero, però, es pot fer servir arreu del país.
És a la primavera d’enguany quan Rutes Compartides aterra al Vallès Oriental amb força. De la mà del Consell Comarcal, es dinamitza el sector agroecològic de la comarca per tal de donar a conèixer l’eina amb l’objectiu que es comparteixin rutes dins però també cap a fora de la comarca. A partir d’una base de dades de 140 petites productores, s’informa de l’existència de RutesCompartides.cat i es fa una petita diagnosi per saber quines rutes s’estan fent actualment i quines necessitats hi ha pel que fa a les comandes per servir amb rutes d’altri. Amb els resultats de la diagnosi s’extreuen els encaixos resultants, s’acompanya en l’ús de l’eina a qui ho requereix i es fan comunicacions grupals per a cada encaix. Així es posa en contacte les productores que podrien compartir rutes des d’avui mateix, i reduir així els seus costos de temps, diners i CO2. El famós salt d’escala agroecològic també ha de venir per aquí.
Però RutesCompartides.cat no és l’única iniciativa que aporta llum a la foscor. Hi ha molts d’altres projectes, tant en el marc de la logística/paqueteria, com en la comercialització o la distribució. I alguns amb força recorregut. Es poden citar aquí, a mode d’exemple, les desenes de grups de consum del país, ara també en forma de supermercats cooperatius, com La Magrana Vallesana a Granollers o la Fresca a Cardedeu; els projectes de l’economia social de missatgeria ecològica d’última milla com Granollers Pedala o Mensakas a Barcelona; la distribuïdora del mercat social Quèviure; Trèvol com a gran referent en missatgeria cooperativa; el projecte de compartir rutes al camp de Tarragona de l’Aresta, i altres exemples de cooperativisme de plataforma com Katuma, La Zona, Mengem Ponent o Som Mobilitat. I podríem citar desenes de xarxes de productores agroecològiques, la majoria de recent creació, però ens quedem amb el projecte Einateca Agroecològica, que busca aglutinar-les i que també ha treballat el tema de la logística amb la col·locació d’aparells gps a 22 furgonetes de projectes d’arreu del país. Els resultats obtinguts són brutals, i el potencial de transformació social i transició ecològica, un cop més, és enorme.
El repte és doncs com casar aquestes eines i projectes i, sobretot, fer-les realment útils per al sector agroecològic. I això ja està passant: Einateca Agroecològica i RutesCompartides.cat participen de les respectives governances i tenen com a objectiu anar fent confluir els seus resultats. L’Aresta i Mengem Ponent pengen les seves rutes a RutesCompartides.cat. Quèviure treballa amb desenes de petites productores i les representa també a La Zona. Mensakas i RutesCompartides.cat han treballat conjuntament una proposta de millora d’aquesta eina digital que tindria en compte l’última milla i els nodes logístics. I hi ha molts d’altres exemples.
Però això és molt poc comparat amb tot el potencial disponible: i si totes les xarxes de productores posessin el focus en la logística compartida i pengessin les seves rutes a RutesCompartides.cat? I si Trèvol estigués més present arreu del territori, fos l’empresa de missatgeria de llarga distància de referència per a productores i distribuïdores i s’integrés a les ciutats amb les cooperatives d’última milla? I si Som Mobilitat tingués vehicles mixtos (persones i mercaderies) disponibles per a les productores? I si Katuma fos més flexible, fos el programari de referència dels grups de consum i s’integrés amb RutesCompartides.cat? I si els supermercats cooperatius fossin nodes logístics integrats amb tot l’anterior?
I si ens posem les piles i integrem la logística al cada cop més necessari salt d’escala agroecològic?
Article escrit per Quim Pérez, de Tres Cadires SCCL
