Recull dels articles d’opinió publicats fins ara des de l’Ateneu Cooperatiu

Comencem?

Montse Lamata, Coordinadora de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental

El passat mes de gener vam engegar l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental. Els Ateneus Cooperatius són espais de trobada, aprenentatge, reflexió col·lectiva, cooperació i transformació social que esdevenen punts de referència als territoris des d’on poder visibilitzar l’economia social i solidària (ESS). De manera transversal l’objectiu és generar riquesa i ocupació de qualitat.

Els reptes dels ateneus són amplis, com a recursos de nova creació que arriben als territoris i busquen enxarxar-nos i col·laborar: explicar què és l’ESS i generar recursos experts per acompanyar en la creació de nous projectes que operen amb lògiques empresarials que busquen la satisfacció de les persones per sobre del lucre. Hi ha una altra manera de fer les coses? Som una alternativa real? Existeixen molts “mites i creences” al voltant de l’ESS, i és cert que a les escoles, universitats, gestories, assessories, administració, etc., se’n parla poc. Allò que no coneixem, ens genera por o desconfiança? Possiblement no ens ensenyen a cooperar, i massa sovint els ritmes actuals ens porten cap a la individualitat i la recerca de la pròpia supervivència. Podríem generar projectes col·lectius que permetin donar resposta a necessitats col·lectives?

Cal una reflexió al voltant de la lògica empresarial actual i per això és important parlar obertament de què entenem per ESS i fer arribar a la població exemples concrets que ens permetin anar més enllà d’allò que crèiem o que ens havíem pensat que era… Posem realitat sobre la taula. Avui toca iniciar aquest espai d’opinió en el que pretenem plantejar els debats actuals al voltant de l’ESS i poder visibilitzar exemples concrets que ja fa temps que treballen a la comarca. Perquè el tot és més que la suma de les parts.

Comencem!

 


Individualisme, cooperativisme i futur

Joseba Polanco, President del Consell Rector de la cooperativa Coop70

A Catalunya el cooperativisme ha estat la resposta per resoldre col·lectivament necessitats individuals. A Caldes de Montbui va néixer, ja fa molt de temps, la cooperativa “Coop70”. Dins del cooperativisme representem una manera de fer les coses -des de les necessitats del consumidor-, perquè el cooperativisme es caracteritza pel funcionament de sistemes organitzatius diferents –sota els mateixos principis i valors-, segons l’activitat cooperativa. El cooperativisme és una eina organitzacional potencialment transformadora que la ciutadania pot utilitzar en la solució col·lectiva de les seves necessitats: de treball, de consum de béns o serveis i, fins i tot, de cooperació empresarial.

Què pot aportar el cooperativisme enmig d’una cultura que ha cultivat en excés l’individualisme? Tenim un món en canvi profund i això produeix una gran crisi. Aviat veurem formes noves de propietat perquè la tradicional genera una gran concentració, provoca desigualtats i és inaccessible per a moltes persones; el dret al treball existeix però avui amb nivells d’atur i remuneracions que sovint no permeten una vida digna. Potser s’ha de tornar a definir què es valuós i què no ho és, què contribueix a desenvolupar la vida de les persones i què no; la propietat distribuïda, la democràcia interna –una persona, un vot- són característiques de les cooperatives i actualment molt necessàries; és la manera de fer front a la adversitat i a la precarietat.

Tota aquesta evolució promourà nous models cooperatius i és un repte per a les que existim i disposem de capacitats per abordar el futur; ens hem de posar davant les nostres arrels i analitzar perquè ens vam crear i quines són avui les necessitats de la societat, de les persones del nostre entorn.

 


Autogestió, cert temor i molta il·lusió

Muriel Comas, Presidenta del Consell Rector de Cafè del Centre, SCCL

Sense massa reflexions, un dia començo a formar part d’una cooperativa molt jove. Jo, que he estudiat per dedicar-me a l’àmbit social, de sobte em sento a gust treballant de cambrera.

El que m’interessa de veritat, però, són els meus quatre socis i tot el que intueixo, encara tímidament, que podem arribar a ser plegats. Treballem molt, infinitament molt. Parlem de qui som, cap a on anem, i ho decidim totes juntes en llargues assemblees. Amb el temps, l’activitat econòmica es torna més estable i mirem més enllà de l’autoexplotació. A poc a poc comencem a integrar que no tenim jefe i que podem canviar l’orientació laboral a què estàvem destinats.

Se suposa que sóc empresària. M’han arribat a dir que ara estic al bàndol de la patronal. Enmig d’aquestes converses sempre hi ha algú que diu: “Que no… que són una cooperativa!”. Però què coi és una cooperativa de treball? Doncs suposo que moltes coses. Per nosaltres és el camí d’assoliment dels somnis que cadascuna desitgem concretar. I durant el recorregut ens resistim a què les nostres vides les compri el mercat.

Treballem al Cafè del Centre. Servim sopars i menús de migdia. Dissenyem la carta i preparem combinats. Fem gestions econòmiques, administratives, laborals i legals. Ara mateix estem abolint el plàstic de les nostres vides, mentre intentem fer les millors paelles, reflexionem sobre el benestar animal i ens plantegem nous models de governança. També actualitzem els estatuts, que ja toca, i evidentment el règim intern. Ostres! Un soci acaba de ser pare. Com podem dignificar la prestació de paternitat? I així, com els equilibristes, caminem pel desconegut món de l’autogestió amb cert temor i molta il·lusió. Dia a dia, amb el treball de les nostres mans, comprem un trosset de la nostra llibertat.