Els grups, associacions i cooperatives de consum, en la seva forma de consumidores associades i amb possibilitat de diferents formes jurídiques, desenvolupen una activitat de proveir d’un servei d’interès per a les persones que en formen part. La seva principal activitat és la d’abastir col·lectivament d’aliments agroecològics a les seves sòcies. És per això que sempre hi ha hagut una relació molt estreta entre aquestes entitats i grups de persones amb la pagesia i l’artesania local.
Aquestes entitats o grups autoorganitzats, més enllà de l’abastiment d’aliments per a les persones consumidores, es defineixen a si mateixes en un posicionament transformador vers el sistema capitalista de producció i consum d’aliments. Aquest esperit transformador comença i es defineix en l’autoorganització i la independència autosostinguda dels propis grups sota models de governança radicalment democràtics, incorporant més visions com poden ser les propostes que arriben des dels feminismes i l’antiracisme.
Dins la seva pròpia activitat, als inicis es parlava d’agricultura ecològica, però amb el temps aquesta terminologia va ser engolida pels mercats. Des de fa uns anys, el moviment social de consumidores autoorganitzades treballa en el marc d’un nou concepte que incorpora més valors a allò que volem transformar. Aquest nou concepte és l’agroecologia.
L’agroecologia pretén ser no només una manera de produir aliments sense herbicides i limitant els pesticides usats, sinó un enfocament multidisciplinari que s’acosta a la producció i consum d’aliments tenint en compte també els aspectes socials, econòmics i ambientals.
És en aquest context agroecològic que s’entén l’aposta dels grups de consum per la pagesia ecològica local, la més pròxima. Entenent que la proximitat i l’acostament de la producció i el consum no és només un fet de distància física, sinó que també és un fet relacional, s’estableixen relacions properes i de compromís amb la petita i mitjana pagesia local.
D’aquesta manera, en aquest acostament, es reforça un ecosistema social-relacional que potencia els beneficis i les oportunitats que aporta a la societat i al territori aquest model de pagesia rica i diversa. Per citar alguns d’aquests beneficis ecosistèmics: Genera una activitat sostenible, una relació sana amb l’entorn, els recursos i les persones; crea ocupació digna; gestiona el territori i l’ecosistema; abasteix d’alimentació saludable i fresca a les persones; i és hereva i contribueix a mantenir una cultura que defineix a les persones que vivim en un territori concret.
En un intent d’explorar nous horitzons, l’any 2021 sis entitats vallesanes vinculades al consum agroecològic vàrem decidir fer un projecte d’intercooperació per tal de superar els límits de les nostres pròpies entitats. La idea era organitzar-nos per poder disposar de conserva de tomàquet produïda i elaborada al Vallès amb criteris agroecològics.
Ràpidament vam contactar amb productores i elaboradores locals, i tot va anar molt ràpid. Per al consum i la producció organitzada en teníem les eines i, per tant, ho havíem de fer.
Des de l’inici va ser un projecte d’intercooperació dins l’Economia Social i Solidària per estrènyer vincles i fer-ne de nous; per teixir complicitats i testejar de què som capaces. Una prova pilot per enfortir l’ajuda mútua dins el moviment agroecològic vallesà i avançar cap a la sobirania alimentària.
Els grups de consumidors vam acordar la producció de 1000 kg de tomàquet de la varietat tradicional “Pera Rastrera de l’Ebre” pagat a un preu just amb un projecte de producció hortícola vallesà. Després d’acordar i coordinar-ne l’elaboració amb la Cooperativa Agrària del Vallès es van elaborar 950 pots de tomàquet triturat de diferents mides per a repartir entre els diferents projectes de consum.
L’experiència va ser tan bona i la conserva va agradar tant a les sòcies consumidores (se’n comptabilitzen més de 1.000 entre les diferents entitats) que aquest any 2022 s’ha repetit i ampliat l’abast.
Aquest any han participat 3 projectes de producció (Tres Terres de Cardedeu, La Magalla de Cabrera de Mar, i Masia Ca n’Oliveró de Castellbisbal) i 8 projectes de consumidores (les cooperatives El Rodal de Sabadell, La Fresca de Cardedeu i La Feixa de Mataró; les associacions La Magrana Vallesana de Granollers i l’Egarenca de Terrassa; i els grups La Magrana de la Garriga, Cogombre a l’ombra de Sant Feliu de Codines i 5 Quarteres de Mollet del Vallès). S’han produït 1.500 kg de tomàquet i repartit 1.800 pots de conserva.
Aquesta conserva és doncs un exercici de posada en pràctica d’una perspectiva transformadora vers el sistema alimentari dominant. Un exercici on: 1) S’acorda el preu del tomàquet i s’assegura per escrit la compra de 2.000 kg de tomàquet. Pagant un preu just a la petita i mitjana pagesia s’està afavorint la reproducció del model. A la vegada s’omplen els camps amb compromís de compra a l’estiu. 2) S’elabora, transforma i consumeix en el mateix territori reduint la petjada de tot el procés de producció, elaboració i distribució. 3) S’obté un producte de molt alt valor nutritiu i molt bon tast (també té un molt alt valor territorial). I 4) La presa de decisions és col·lectiva i les tasques, voluntàries.
Des de les promotores de la iniciativa creiem que cal fer una ferma defensa del model de petita i mitjana pagesia agroecològica; reivindiquem la necessitat d’infraestructures cooperatives, comunitàries i/o públiques d’elaboració i distribució agroalimentària; i visibilitzem la força i la voluntat col·lectiva dels nostres grups.
És en aquests exercicis, en aquesta pràctica, i en aquestes relacions properes, pròximes, on es podria dir que els grups, associacions i cooperatives de consum, la pagesia i les elaboradores locals esdevenen Xarxes de Suport Mutu per a la transformació de la nostra realitat generant béns d’interès comú.
Article escrit per Laura Vicens i Marc Montlló, d’El Rodal i l’Egarenca