En un context on el producte ecològic ja està assimilat per les grans distribuïdores i supermercats, on els preus dels subministraments són cada cop més cars a causa de la crisi energètica, i on les conseqüències del canvi climàtic fan cada cop més incert el cultiu, la supervivència per a les petites explotacions familiars i la nova pagesia agroecològiques és cada vegada més complexa. Han de competir, no només amb la producció convencional, sinó també amb la indústria ecològica global. Totes dues compten amb major superfície de terra, i inversió de capital i maquinària, i basen la rendibilitat de les seves explotacions amb condicions de treball precàries per a treballadores del sud global.
Davant d’aquesta situació, la cooperació entre petites explotacions pageses i ramaderes agroecològiques, moltes vegades és l’única opció per a seguir amb la seva activitat. Ara bé, aquesta fórmula no és nova, les pràctiques cooperatives venen de lluny a les nostres terres. Des de la gestió popular dels recursos comunals a la baixa edat mitjana, passant per les cooperatives i sindicats agraris creats a principis del segle XX, fins a les xarxes del moviment agroecològic en l’actualitat.
A continuació, parlem d’exemples vius d’associació entre pageses al Vallès Oriental:
La Cooperativa Agrària del Vallès, prové d’una fusió, l’any 2011, entre cooperatives històriques dels vallesos que havien estat creades vora els anys 80 del segle XX. Tal com explica Bernat Sala (Vallesos 21: Cooperatives i Associacions per una vida pagesa), moltes cooperatives creades entre els anys 50 i 80: “van servir per facilitar el canvi tècnic exigit per l’especialització i la intensificació de l’agricultura: abaratir l’adquisició de subministraments bàsics per al cultiu mitjançant la compra conjunta, i la facilitació de crèdit i la millora de la posició dels agricultors davant dels mercats mitjançant la transformació i venda en comú de productes agraris.”
Actualment l’Agrària està formada per uns 300 socis professionals. Disposa de tres agrobotigues repartides pels vallesos i infraestructura comuna, com un obrador, sitges o un magatzem. També ofereix serveis d’assessorament tècnic a les sòcies. I, a més a més, compta amb producció pròpia, sent líders en la producció i venda de la mongeta del ganxet, una varietat local de mongeta del Vallès.
La Xarxa de Pageses Agroecològiques de Catalunya va ser creada l’any 2007 amb l’objectiu de compartir experiències i coneixements, intercanviar productes, compartir logístiques de distribució i maquinària. Coneguda com “La Xarxeta”, avui dia aplega diverses iniciatives de la comarca, com La Kosturika, una de les seves fundadores, de Canovelles; Nicoverd, de Marata; Horta de Tagamanent; Verdulea, de Santa Agnès de Malanyanes; i l’Hort de Can Tabaquet, de Lliçà de Vall.
Ecomaresme és bàsicament un mercat d’intercanvi intern entre petites productores ecològiques del Vallès i del Maresme. Han creat aquesta cooperativa de serveis per reduir el nombre de productes que cultiva cadascuna, fent intercanvis les unes amb les altres, i abastint-se conjuntament de productes que cap de les associades produeix. A més, comparteixen logística de distribució i estan començant a fer producció pròpia. De productores del Vallès Oriental, en formen part: l’Horta de la Fanecada, Cal Cerdà, Ple de Verd i el Molí d’en Vendrell.
L’Associació Agroecològica de Gallecs es va fundar l’any 2008 per diferents pagesos de Gallecs: Can Vila, Can Salvi, Can Blanch, Can Jornet, Can Xambers, esperonats pel Consorci de Gallecs. El seu objectiu és el desenvolupament rural sostenible del Parc Agrari de Gallecs, a través de l’agricultura ecològica i de garantir el relleu generacional.
A més, aquests diferents productors van formar la SAT Gallecs, que gestiona una agrobotiga, on els productors i porten els seus productes per vendre; i un obrador, on hi porten els excedents per transformar i vendre després a l’agrobotiga. A banda, comparteixen maquinària i estableixen entre ells pràctiques de suport.
A dia d’avui, però, només dos dels projectes viuen íntegrament de la feina del camp. Can Vila i Can Jornet. La resta han d’alternar la feina de pagès amb altres feines assalariades, per poder viure:
Els seus socis fundadors presenten l’associació Agromosaic l’abril de 2021. Font: monsostenible.net
Agromosaic és una associació formada per Bolet Ben Fet, de Sant Antoni de Vilamajor; Can Burguès, de Santa Eulàlia de Ronçana; Can Sunyer, de la Garriga, Can Vila, de Gallecs; Can Quimet Gall, de Lliçà d’Amunt; Masia Can Joans, també de Lliçà d’Amunt; i Comic Beer, de Cardedeu. Funciona com una eina de comercialització i producció per a productores i elaboradores ecològiques del Vallès Oriental. Per trencar amb la manca de visibilitat i de representació de les dones pageses, la seva presidenta és la Jerusa Chaparro, de Can Sunyer. En aquests moments es troben en un procés de reflexió sobre si fer el canvi a cooperativa per poder vendre de manera conjunta.
L’Associació de Ramaders i Agricultors de la Reserva de la Biosfera del Montseny (ARAM) neix l’any 2020 amb l’objectiu d’aglutinar a agricultors i ramaders que desenvolupen la seva activitat dins de la Reserva de la Biosfera del Parc Natural del Montseny per tal de millorar la situació del sector primari dins del Parc i garantir-ne la supervivència. Des de fa un any han aconseguit reobrir un escorxador municipal al Montseny que feia anys que estava tancat. I treballen per tal de crear un banc de terres i una Associació de Defensa Sanitària Ramadera (ADS), i per esdevenir un interlocutor amb l’administració.
Finalment, Tres Terres és una cooperativa de serveis creada aquest mateix any 2022, i formada per Cal Cerdà, Ple de Verd i Horta de la Fanecada, tres productores d’horta ecològica de Sant Antoni de Vilamajor, Llinars i Cardedeu, respectivament. Tres terres és una eina de coordinació per posar en comú tasques de planificació de cultius, comercialització i distribució, i per compartir personal tècnic que s’encarregui de tasques administratives i de suport agrònom. Es tracta de cooperar per millorar l’eficiència, mancomunant infraestructura, logística i gestió entre diferents projectes que comparteixen una mateixa manera de treballar la terra.
Ja han començat a fer cistelles de manera conjunta, a proveir de producte agroecològic a alguns comerços i botigues, i a menjadors escolars. En un futur, esperen que altres productores se sumin a la cooperativa, i volen alternar la producció amb la formació.
Com hem pogut veure, existeixen diverses iniciatives de cooperació entre productores. Mentre les antigues cooperatives i associacions agràries mantenen infraestructura comuna, transformen producte de manera conjunta i comparteixen serveis d’assessorament; la nova pagesia coopera per a la planificació conjunta de cultius, per l’intercanvi de producte, per mancomunar serveis de comercialització i distribució o per poder assumir comandes més grans. Totes elles, estratègies de cooperació necessàries per continuar produint de manera ecològica i artesanal, respectant els cicles de la natura i de la terra, i la pròpia feina de les pageses. Davant una situació de col·lapse del sistema alimentari, seran les pràctiques i els sabers de les petites pageses i ramaderes, aquelles que podran garantir la seguretat alimentària de totes.
Article escrit per Anna Sánchez, tècnica de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental
