La llibreria Els 4 Gats de Sant Celoni es reconverteix en cooperativa

L’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental va tornar a Sant Celoni per conèixer la llibreria Els 4 Gats. La propietària fins al moment, Mari Luca Barrios, i un dels socis de la recent constituïda cooperativa, Enric Gimeno, –mare i fill– ens van rebre i van parlar sobre aquest històric negoci del Baix Montseny i sobre el canvi de model cap al cooperativisme.

– Des de quan sou a la llibreria?
Mari Luca: La llibreria Els 4 Gats és la més antiga del Baix Montseny, es va fundar el 1974. I l’any 1983 es traspassava i vaig decidir que me la quedava jo, perquè m’agradava molt llegir. I fins ara.

– Com és Els 4 Gats?
Mari Luca: Sempre hem intentat que hi hagi un ambient agradable. El món del llibre és un món complicat, però a l’hora és molt interessant.
Enric: És un espai que considerem que és de tothom que vulgui estar per aquí, tots seran sempre benvinguts. Fem la feina amb il·lusió, ens agrada molt el tracte amb la gent del poble i tenim coses molt interessants, com el món del llibre, que és apassionant. És un espai que creiem que és per al poble i per a la gent que vulgui venir a passar una estona, i si vol comprar alguna cosa, també. Però si no, a remenar i a xerrar.

– Tot i la jubilació de la mare, el negoci no tancarà.
Mari Luca: No. El meu fill l’ha volgut continuar.
Enric: La meva mare va agafar la llibreria quan jo acaba de néixer i ja feia un temps que plantejàvem quin havia de ser el pas del negoci en un futur. Una opció podia ser tancar, però no ens ho hem plantejat. Sinó que hem apostat per un relleu, i obrim a que entri altra gent a la llibreria Els 4 Gats a portar-la endavant.

– I aposteu per canviar el model.
Enric: Sí. Fa un temps que enlloc de ser una societat que teníem amb la meva mare, volíem muntar una cooperativa amb la companya de treball –la Carme–, el meu germà i jo, una mica preparant la jubilació de la mare.

– Com ha estat l’últim impuls per a constituir-vos com a cooperativa?
Enric: Un amic de La Clau em va posar en contacte amb l’Arnau, de l’Ateneu Cooperatiu. I a partir d’aquí ja vam quedar un dia amb ell i vam estar xerrant dels passos que havíem de fer per transformar la societat a cooperativa.

– Què us aporta el model cooperatiu?
Enric: És un repte de trencar les dinàmiques. Hem pensat que és una manera de repartir les responsabilitats, però també les inquietuds i la il·lusió de tirar endavant un negoci. Així que enlloc de ser més familiar, ho compartim amb tots els que treballem aquí. De totes maneres, en moltes coses ja funcionàvem així: en la presa de decisions tot era molt consensuat.
Mari Luca: Jo penso que pot ser molt bo, tot i que jo ja ho veig des d’una altra perspectiva. Però crec que pot estar molt bé, perquè la gent que hi treballa s’ho sent seu i entre tots es fa tot.