El Centre Cívic Nord de Granollers ha estat aquest dimarts al matí l’escenari de la presentació de l’informe de diagnosi L’Economia Social i Solidària al Vallès Oriental: una mirada a l’associacionisme de la comarca, elaborat per la cooperativa ILABSO i per membres de l’equip tècnic de l’Ateneu amb el suport del Consell Comarcal.
Durant la roda de premsa, Joan Manel Sànchez –membre d’ILABSO– ha estat l’encarregat d’exposar la metodologia emprada i els resultats assolits. D’una banda, ha destacat que el Vallès Oriental compta amb més de 3.608 associacions registrades –això no implica que totes hi estiguin actives–. Sobre aquesta xifra, també ha apuntat que “gairebé el 16% d’aquestes associacions es troben inscrites al municipi de Granollers i hi ha 0,9 associacions registrades per cada 100 habitants a la comarca”.
Més enllà d’això, la diagnosi s’ha elaborat a partir d’una sèrie d’enquestes i entrevistes realitzades a diverses associacions dels següents tres àmbits d’interès: cultural, agroecològic i atenció a les persones. Pel que fa a les enquestes, eren obertes a qualsevol associació i es van rebre 46 respostes vàlides. I dels resultats es pot veure com “el 70% de les associacions enquestades no fa o no té consciència de fer activitat econòmica” i que “majoritàriament tenen una estructura petita, estan basades en el voluntariat, la seva estructura està poc professionalitzada i el seu enxarxament, pel que fa a economia social, és incipient”.
També ha fet referència a una “desigualtat” en els diferents càrrecs de les associacions. “En els càrrecs societaris/polítics només hi ha un terç de dones i quan miràvem l’estructura laboral, dos terços eren dones”. Tot plegat, tenint en compte que el 54% de tota la massa social de les associacions enquestades són dones.
D’altra banda, pel que fa a les entrevistes, concretament se’n van fer a 18 associacions. El membre d’ILAPSO ha asseverat que “hi ha associacions que neixen amb una voluntat de tenir activitat econòmica”, però que s’acaben formant com a associacions perquè així els hi aconsellen “les gestories que no coneixen l’Economia Social i Solidària, ni altres fórmules com la cooperativa o la societat laboral”.
En aquest sentit, quan l’entitat assoleix un nivell de facturació important i comencen a tenir dificultats en temes laborals o econòmics per continuar desenvolupant la seva activitat, fan el pas i es canvien a una forma jurídica pensada per a l’activitat econòmica. “I aquest fer el pas és un moment crític, perquè si van a la mateixa gestoria que ja no sabia molt bé de què anava l’ESS i els va recomanar fer-se associació per estalviar diners i ara els ha d’ajudar a transformar-se en una forma jurídica econòmica, els ajudarà a passar-se a una SA o una SL, per desconeixement”.
Referent a les associacions que no estaven pensades per generar activitat econòmica i que de mica en mica van desenvolupant algunes tasques econòmiques, però sense tenir una gran capacitat de contractar treballadors, sorgeixen uns altres problemes. “O el sou que poden pagar als seus treballadors és més baix o, pitjor, es veuen obligades a fer pagaments en negre, perquè no tenen recursos ni la possibilitat de fer un pagament com s’hauria de fer”.
A tots aquests problemes, Joan Manel Sànchez assegura que “es podrien trobar solucions, però les associacions necessiten ajuda i guia”, acompanyaments com els que ofereix l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental.
Reptes de futur
Per la seva banda, Montse Lamata –membre d’ENSÓ, cooperativa agrupada de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental– ha estat l’encarregada d’apuntar cap als reptes que l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental haurà d’encarar durant el pròxim 2020, sorgits d’aquesta diagnosi, que es dividirien entre les noves associacions que sorgeixin i les ja existents.
Pel que fa a les primeres, ha explicat que caldrà detectar per a què neixen, i si ho fan per generar futurs llocs de feina, “l’acompanyament ha d’estar encaminat a què reflexionin com fer-ho i a posteriorment fer una transformació a una forma jurídica com les cooperatives”.
I quant a les segones, cal treballar per consolidar-les reforçant les mancances: “Existeixen necessitats formatives, tant pel que fa a la seva gestió econòmica, temes de fiscalitat i com realitzar un correcte pla de gestió”.
Per últim, la membre d’ENSÓ ha conclòs afirmant que “l’associacionisme té una sèrie de necessitats, les mateixes que té el teixit cooperatiu: per donar resposta a les necessitats col·lectives calen models i eines de gestió i funcionament que ens permetin aquesta presa de decisions i aquesta governança democràtica interna”.
